39 298
edicions
Canvis
→Referències
Es coneix com a '''Reis Catòlics''' a [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferrando II d'Aragó|Ferrando]], reis de [[Corona de Castella|Castella]] ([[1474]]-[[1504]]) i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ([[1479]]-[[1516]]).
Es coneix com a '''Reis Catòlics''' a [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferrando II d'Aragó|Ferrando]], reis de [[Corona de Castella|Castella]] ([[1474]]-[[1504]]) i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ([[1479]]-[[1516]]).
La parella es casà en el [[Palau dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el [[Castillo de Fuensaldaña]] ([[Fuensaldaña]], Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'[[Iglésia catòlica|Iglésia]] necessitaven una [[dispensa papal]] de la qual no disponien, per lo que varen fer falsificar una [[bula]].<ref>Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser [[Alfonso Carrillo d'Encunya|Alfonso Carrillo]], [[arquebisbe de Toledo]] mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici [[Antonio Veneris]].</ref>
La parella es casà en el [[Palau dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el Castell de Fuensaldaña ([[Fuensaldaña]], Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'[[Iglésia catòlica|Iglésia]] necessitaven una [[dispensa papal]] de la qual no disponien, per lo que varen fer falsificar una [[bula]].<ref>Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser [[Alfonso Carrillo d'Encunya|Alfonso Carrillo]], [[arquebisbe de Toledo]] mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici [[Antonio Veneris]].</ref>
Es varen fer en el tro de Castella en acabant d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] ([[1475]]-[[1479]6]) contra els partidaris de [[Juana la Beltraneja|doña Juana]], que no se sap si era filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]].
Es varen fer en el tro de Castella en acabant d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] ([[1475]]-[[1479]]) contra els partidaris de [[Juana la Beltraneja|doña Juana]], que no se sap si era filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]].
En l'any [[1479]] Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en l'any 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla [[Juana la Boja|Juana I de Castella]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, en acabant de morir Felipe en [[1506]] i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en l'any [[1516]].
En l'any [[1479]] Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en l'any 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla [[Juana la Boja|Juana I de Castella]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, en acabant de morir Felipe en [[1506]] i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en l'any [[1516]].
Els reis catòlics són importants per la [[reconquista de Granada]], el descobriment d'[[América]] per [[Cristòfol Colon]], reunificar la [[Península Ibèrica]] en [[Espanya]] pero sobre tot crear la primera nació moderna del món.
Els reis catòlics són importants per la [[reconquista de Granada]], el descobriment d'[[América]] per [[Cristòfol Colon]], reunificar la [[Península Ibèrica]] en [[Espanya]] pero sobre tot crear la primera nació moderna del món.
== Vore també ==
* [[Compromís de Casp]]
* [[Isabel I de Castella]]
* [[Ferrando II d'Aragó]]
== Referències ==
== Referències ==
<references/>
<references/>
* Ladero Quesada, Miguel Ángel (2019) [2014]. ''La España de los Reyes Católicos''. Col. El libro de bolsillo (4ª edición). Madrid: Alianza Editorial. ISBN 978-84-206-9342-2.
* Mena García, María del Carmen (2017). ''«Fernando el Católico y las Indias. Santo Domingo: La nueva frontera atlantica de los reinos castellanos»''. Estudis. Revista de Historia Moderna 43: 97-126
* Narbona Vizcaíno, Rafael (2015). ''En l'horizó de l'història ibèrica. Pobles, terres, soberanies (sigles V-XV)'' (en [[valencià]]). Catarroja: Afers. ISBN 978-84-16260-06-5
* Suárez Fernández, Luis (2004). ''Los Reyes Católicos''. Barcelona: Ariel. ISBN 84-344-6764-X
== Bibliografia ==
* Domínguez Ortiz, Antonio (1973). El Antiguo Régimen: Los Reyes Católicos y los Austrias. Historia de España Alfaguara, dirigida por Miguel Artola, vol. III. Madrid: Alianza Editorial-Alfaguara. ISBN 84-206-2042-4
* Enciso Alonso-Muñumer, Isabel (2009) [2001]. Los Reyes Católicos. Col. Akal-Historia del mundo para jóvenes. Madrid: Akal. ISBN 978-84-460-1231-3
* Rodríguez Sánchez, Ángel (1997). «El reinado de los Reyes Católicos». En Ángel Rodríguez Sánchez; Jaime Contreras; Antoni Simón Tarrés, ed. Edad Moderna I. De los Reyes Católicos a los últimos Austrias. Historia de España. Volumen V. Madrid: Espasa Calpe. pp. 1-74. ISBN 84-239-8953-4
* Valdeón Baruque, Julio (2007). «El reinado de los Reyes Católicos. Época crucial del antijudaísmo español». En Gonzalo Álvarez Chillida y Ricardo Izquierdo Benito, ed. El antisemitismo en España. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha. ISBN 978-84-8427-471-1
[[Categoria:Casa d'Aragó]]
[[Categoria:Casa d'Aragó]]