83 786
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'uep' a 'web'
|mapa=
|mapa=
}}
}}
L''''interlingua''' és una llengua artificial internacional basada en paraules comuns a la majoria dels idiomes d'Europa occidental i en una gramàtica anglo-romànica simplificada. L'interlingua d'IALA ―sigles en [[anglés]] de l'Associació de la Llengua Auxiliar Internacional― va ser desenrollada per llingüistes professionals en l'objectiu de ser utilisat com a idioma auxiliar en les comunicacions internacionals. Va ser creada en l'any [[1951]].
L''''interlingua''' és una [[llengua auxiliar internacional]] basada en paraules comuns a la majoria dels idiomes d'Europa occidental i en una gramàtica anglo-romànica simplificada. L'interlingua d'IALA ―sigles en [[anglés]] de l'Associació de la Llengua Auxiliar Internacional― va ser desenrollada per llingüistes professionals en l'objectiu de ser utilisat com a idioma auxiliar en les comunicacions internacionals. Va ser creada en l'any [[1951]].
Existixen dos idiomes auxiliars en el nom d'interlingua. Un és l'interlingua de Peano (creador de l'idea), més conegut com a Latino sine Flexione (‘llatí sense declinació’), que hui en dia possiblement no té parlants; i l'atre l'interlingua d'IALA, que és el tema d'este artícul.
Existixen dos idiomes auxiliars en el nom d'interlingua. Un és l'interlingua de Peano (creador de l'idea), més conegut com a Latino sine Flexione (‘llatí sense declinació’), que hui en dia possiblement no té parlants; i l'atre l'interlingua d'IALA, que és el tema d'este artícul.
L'investigació de desenroll va començar en [[1936]] en [[Liverpool]], [[Anglaterra]], pero en l'amenaça de la guerra, IALA va moure la seua operació d'investigació a [[Nova York]] en l'any [[1939]] baix la direcció de Ezra Clark Stillman.
L'investigació de desenroll va començar en [[1936]] en [[Liverpool]], [[Anglaterra]], pero en l'amenaça de la guerra, IALA va moure la seua operació d'investigació a [[Nova York]] en l'any [[1939]] baix la direcció de Ezra Clark Stillman.
En aquell any va reunir un equip de llingüistes per a realisar la tasca. En l'any [[1934]] Ezra Clark Stillman i el seu assistent Dr. Alexander Gode varen acabar el manual Interlinguistic standardization que descrivia el seu concepte de la forma d'extraure les paraules de les llengües que ells creïen que contenien la major concentració de paraules: [[anglés]], [[francés]], [[italià]] i [[espanyol]]/[[portugués]] (estos dos últims agrupats en una sola llengua).
En aquell any va reunir un equip de llingüistes per a realisar la tasca. En l'any [[1934]] Ezra Clark Stillman i el seu assistent Dr. Alexander Gode varen acabar el manual Interlinguistic standardization que descrivia el seu concepte de la forma d'extraure les paraules de les llengües que ells creïen que contenien la major concentració de paraules: anglés, [[francés]], [[italià]] i [[espanyol]]/[[portugués]] (estos dos últims agrupats en una sola llengua).
El treball va continuar durant la [[Segona Guerra Mundial]] pero Stillman va deixar la IALA en l'any [[1943]] per a servir al govern dels [[Estats Units]]. Gode es va convertir en el director de l'investigació. En [[1945]] un Informe General de la IALA informava que l'equip havia produït un vocabulari de més de 20.000 paraules internacionals.
El treball va continuar durant la [[Segona Guerra Mundial]] pero Stillman va deixar la IALA en l'any [[1943]] per a servir al govern dels [[Estats Units]]. Gode es va convertir en el director de l'investigació. En [[1945]] un Informe General de la IALA informava que l'equip havia produït un vocabulari de més de 20.000 paraules internacionals.
== Gramàtica ==
== Gramàtica ==
{{AP|Gramàtica de l'interlingua}}
L'idioma ha segut desenrollat per a ometre qualsevol traça gramatical que estiga absent en un idioma de control. Aixina, l'interlingua no posseïx la concordança substantiu-adjectiu (per eixemple, en espanyol i en portugués gates negres o en italià gatte nere), com succeïx en anglés (el qual també carix d'eixa concordança), i tampoc té temps verbals progressius ya que no existixen en francés. Pel contrari, sí que es distinguix entre el singular i el plural perque en totes les llengües de control es fa.
L'idioma ha segut desenrollat per a ometre qualsevol traça gramatical que estiga absent en un idioma de control. Aixina, l'interlingua no posseïx la concordança substantiu-adjectiu (per eixemple, en espanyol i en portugués gates negres o en italià gatte nere), com succeïx en anglés (el qual també carix d'eixa concordança), i tampoc té temps verbals progressius ya que no existixen en francés. Pel contrari, sí que es distinguix entre el singular i el plural perque en totes les llengües de control es fa.
La seua gramàtica ha segut descrita com a similar a la de les llengües romançades, pero molt simplificada, principalment baixe l'influència de l'anglés.
La seua gramàtica ha segut descrita com a similar a la de les llengües romançades, pero molt simplificada, principalment baixe l'influència de l'anglés.
== Lliteratura ==
Alexander Gode tenia una concepció extremadament llimitada sobre els camps d'us possibles o desijables per a l'interlingua. El seu llegat consistix principalment en varis centenars de resums en interlingua d'artículs científics de les décades de 1950 i 1960, i dos chicotetes coleccions de relats... sense molt valor lliterari. Les primeres obres escrites en interlingua varen ser llibres per a deprendre l'idioma, com l'''Interlingua-English Dictionary'' i ''A Brief Grammar of Interlingua for Readers'', abdós publicats en 1954. Estos varen ser acompanyats en 1954 per ''Interlingua a Prime Vista'' i, un any despuix, per ''Interlingua: A Grammar of the International Language'', esta volta escrit per Gode i Blair.
Ya en 1960, Eric Ahlström va començar a traduir i editar fullets de lliteratura fictícia en la seua série ''Scriptores scandinave in INTERLINGUA: Episodio con perspectiva'' (Harald Herdal, 1960); ''Un desertor'' (Bo Bergman, 1961); i ''Le nove vestimentos del imperator'' (H.C. Andersen, 1961).
Un dels autors més prolífics en interlingua va ser el suec Sven Collberg (1919–2003). La seua primera publicació Alicubi-Alterubi, va ser un fullet de 18 poemes originals. Eixe mateix any, va publicar ''Cunate tu es mi mar'', un llibre de 100 poemes traduïts de llengües de tot lo món i de poesia que va des del passat fins a la seua pròpia época. Unes atres de les seues obres inclouen ''Inter le stellas'' (1975), ''Le prince e altere sonetos'' (1977), ''Lilios, Robores'' (1979), ''Prosa'' (1980) i ''Versos grec'' (1987).
En la década de 1970, Carolo Salicto va publicar ''Volo asymptotic'' (1970), una colecció de poemes originals i dos traduccions. ''Celestina le gallina del vicina'' i ''Hannibalo le gallo del vicino'' varen ser publicats en 1971. Sèt relats també d'H.C. Andersen varen ser traduïts en 1975. També en eixa década, Alexander Gode va publicar ''Un dozena de breve contos'' (1975), i Sven Collberg va publicar la traducció de l'obra prèviament mencionada ''Inter le stellas'', una obra de Casemir Wishlace.
Alexander Gode va publicar ''Dece Contos'' en 1983.
En els anys 1990, es varen realisar moltes traduccions, com ''Le familia del antiquario'' de Carlo Goldoni, traduït en 1993, i ''Le Albergatrice'', del mateix autor, traduït dos anys despuix. Atres obres traduïdes en esta década inclouen ''Contos e historias'' d'H.C. Andersen (traduït en 1995) i ''Le pelegrinage de Christiano'' de John Bunyan (1994).
Vicente Costalago va publicar la novela original ''Juliade'' en 2022, seguida de ''Poemas'', també publicada en el mateix any. ''Kilglan'', del mateix autor, va ser publicada en 2023.
En el número 46 de Posta Mundi, de març de 2025, Eduardo Ortega, conegut també com ''Le Canario Interlinguista'', va publicar ''Sonetto del depression'' ("Sonet de la depressió"), a on també va aparéixer ''Ad su prude dama'' ("A la seua dama esquiva") d'Andrew Marvell, traduït per Martin Lavallée, qui també va traduir ''Le Albatros'' ("L'Albatros") de Charles Baudelaire.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://www.interlingua.com/e-libros/concisedescriptiondellinguavalencian/ Descripció de la llengua valenciana en interlingua]
* [https://www.interlingua.com/e-libros/concisedescriptiondellinguavalencian/ Descripció de la llengua valenciana en interlingua]
* [https://www.interlingua.com/ Pàgina uep oficial de l'Union Mundial pro Interlingua]
* [https://www.interlingua.com/ Pàgina web oficial de l'Union Mundial pro Interlingua]
{{Interlingua}}
{{Interlingua}}
[[Categoria:Llengües artificials]]
[[Categoria:Interlingua]]