83 786
edicions
Canvis
→Toponímia
[[Image:peninsulaiberica.jpg|thumb|right|400px|<center>Image de la Península Ibèrica presa per satèlit.</center>]]
[[File:España y Portugal.jpg|thumb|right|400px|<center>Image de la Península Ibèrica presa per satèlit.</center>]]
La '''Península Ibèrica''', '''Península Hispànica''' o '''Península Hespèrica''', és una [[península]] que es troba situada en el sur-oest d'[[Europa]]; està rodejada pel [[mar Mediterràneu]], l'[[oceà Atlàntic]] i unida al restant del [[continent]] europeu pel nort. El [[istme]] (el lloc més estret) es troba entre el [[golf de Viscaya]] i el [[golf de Lleó]], en la zona sur de [[França]], al nort dels [[Pirineus]]. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica o Ibèria, al territori continental situat "més allà" dels Pirineus.
La '''Península Ibèrica''', '''Península Hispànica''' o '''Península Hespèrica''', és una [[península]] que es troba situada en el sur-oest d'[[Europa]]; està rodejada pel [[mar Mediterràneu]], l'[[oceà Atlàntic]] i unida al restant del [[continent]] europeu pel nort. El [[istme]] (el lloc més estret) es troba entre el [[golf de Viscaya]] i el [[golf de Lleó]], en la zona sur de [[França]], al nort dels [[Pirineus]]. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica o Ibèria, al territori continental situat "més allà" dels Pirineus.
== Toponímia ==
== Toponímia ==
El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble a què criden [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] cridaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref>
El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble al qué nomenen [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] nomenaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref>
[[Polibi]], un historiador grec del [[sigle II a. C.|siglo II a. C.]] que va viure un temps en la península, escriu:
[[Polibi]], un historiador grec del [[sigle II a. C.|sigle II a. C.]] que va viure un temps en la península, escriu:
{{cita|Se nomena '''Ibèria''' a la part que cau sobre El nostre Mar (Mediterràneu), a partir de les columnes Herákleas. Mes la part que cau cap al Gran Mar o Mar Exterior (Atlàntic), no té nom comú a tota ella, a causa d'haver segut reconeguda recentment.|Polibio}}
{{cita|Se nomena '''Ibèria''' a la part que cau sobre El nostre Mar (Mediterràneu), a partir de les columnes Herákleas. Mes la part que cau cap al Gran Mar o Mar Exterior (Atlàntic), no té nom comú a tota ella, a causa d'haver segut reconeguda recentment.|Polibio}}
{{cita|La primera part d'ella (Europa) és, com déyem, l'occident; és dir, '''Ibèria'''; esta, en la seua major extensió, és poc habitable, puix quasi tota es troba coberta de montanyes, boscs i planes de sol pobre i desigualment regat. |Estrabón, ''Llibre III''.}}
{{cita|La primera part d'ella (Europa) és, com déyem, l'occident; és dir, '''Ibèria'''; esta, en la seua major extensió, és poc habitable, puix quasi tota es troba coberta de montanyes, boscs i planes de sol pobre i desigualment regat. |Estrabón, ''Llibre III''.}}
[[Apiane]] de [[Alexandria]] (sigle II), en el seu ''Història romana'', escriu:
[[Apiane]] de [[Aleixandria]] (sigle II), en el seu ''Història romana'', escriu:
{{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un només país, l'extensió del qual és de deu mil estadis i la seua llongitut és igual a la seua amplària.|Apiano, ''Història romana''.}}
{{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un a soles país, l'extensió del qual és de deu mil estadis i la seua llongitut és igual a la seua amplària.|Apiano, ''Història romana''.}}
Historiadors i geógrafs de cultura grega, com [[Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Apiane]], la varen denominar [[Ibèria]], els romans al seu torn la varen denominar Hispània i en el sigle XX alguns erudits, com [[Dámaso Alonso]], estimaven que el nom de Península Hispànica seria més adequat.
Historiadors i geógrafs de cultura grega, com [[Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Apiane]], la varen denominar [[Ibèria]], els romans al seu torn la varen denominar Hispània i en el sigle XX alguns erudits, com [[Dámaso Alonso]], estimaven que el nom de Península Hispànica seria més adequat.
=== Evolució històrica ===
=== Evolució històrica ===
Ibèria fon el nom Donat pels grecs a la península, encara que la part que més coneixien era la zona meridional mediterràneu, entorn al riu Iber. [[Hispània]] era el nom utilisat pels romans per a designar a la Península Ibèrica, possiblement, d'orige púnic.
Ibèria fon el nom donat pels grecs a la península, encara que la part que més coneixien era la zona meridional mediterràneu, entorn al riu Iber. [[Hispània]] era el nom utilisat pels romans per a designar a la Península Ibèrica, possiblement, d'orige púnic.
Més tart, despuix de l'anexió progressiva a Lleó i Castella dels regnes d'Astúries, [[Granada]], [[Aragó]], i parcialment el de [[Navarra]], es va començar a cridar [[Espanya]] als territoris governats per la [[Corona de Castella]], per simplificació entre els no espanyols, encara que la unificació jurídica de tots estos regnes no estiguera consolidada fins al [[s. XVIII]], en els Borbó.
Més tart, despuix de l'anexió progressiva a Lleó i Castella dels regnes d'Astúries, [[Granada]], [[Aragó]], i parcialment el de [[Navarra]], es va començar a cridar [[Espanya]] als territoris governats per la [[Corona de Castella]], per simplificació entre els no espanyols, encara que la unificació jurídica de tots estos regnes no estiguera consolidada fins al [[s. XVIII]], en els Borbó.
Fins a finals del [[s. XVII]], inicis del [[s. XVIII]], tots els pobles de la ''Península Ibèrica'' es consideraven espanyols, com actualment els diversos pobles de l'Escandinàvia es consideren escandinaus, o els de la península balcànica es consideren balcànics. I els de la península europea, són tots europeus.
Fins a finals del [[sigle XVII]], inicis del [[sigle XVIII]], tots els pobles de la ''Península Ibèrica'' es consideraven espanyols, com actualment els diversos pobles de l'Escandinàvia es consideren escandinaus, o els de la península balcànica es consideren balcànics. I els de la península europea, són tots europeus.
En dificultat els portuguesos es varen sentir obligats a deixar de cridar-se també espanyols, a fi de no ser presos per castellans, a mida que es desenrollava la castellanisació d'atres regnes de la [[Hispània]].
En dificultat els portuguesos es varen sentir obligats a deixar de cridar-se també espanyols, a fi de no ser presos per castellans, a mida que es desenrollava la castellanisació d'atres regnes de l'[[Hispània]].
Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els [[castellans (poble)|castellans]] per atres pobles que governaven dins i fora de la ''Península Hispànica'', es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la ''Península Hispànica'', ara preferentment crida pel neologisme '''Península Ibèrica'''. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que varen canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el [[s. XVIII]], i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà.
Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els [[castellans (poble)|castellans]] per atres pobles que governaven dins i fora de la ''Península Hispànica'', es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la ''Península Hispànica'', ara preferentment crida pel neologisme '''Península Ibèrica'''. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que varen canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el [[sigle XVIII]], i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà.
== Geografia ==
== Geografia ==
Pel sur, la [[península]] està separada de [[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós.
Pel sur, la [[península]] està separada d'[[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós.
La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben [[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]], [[Gibraltar]] i la franja meridional [[francesa]]. El seu centre geogràfic està en el [[Cerro dels Àngels]], en [[Comunitat de Madrit|Madrit]]. El punt més alt és el [[Mulhacén]] en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el [[Tall]], en una [[llongitut]] de 1007 [[km]] (731 km en [[Espanya]] i 275 km en [[Portugal]]).
La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben [[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]], [[Gibraltar]] i la franja meridional [[francesa]]. El seu centre geogràfic està en el [[Cerro dels Àngels]], en [[Comunitat de Madrit|Madrit]]. El punt més alt és el [[Mulhacén]] en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el [[Tall]], en una [[llongitut]] de 1007 [[km]] (731 km en [[Espanya]] i 275 km en [[Portugal]]).
===Topografia===
===Topografia===
La seua [[topografia]] té com a principal característica que la major part de la seua superfície està configurada com una [[altiplà central|meseta]], en llaugera pendent cap a ponent; esta té una altura mija de sis-cents metros sobre el nivell del mar; el litoral és rocós i en tallats al nort, nordest, noroest i sur-est, sent més suau la major part del litoral este i sur.
==Divisió política de la Península Ibèrica==
==Divisió política de la Península Ibèrica==
Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la [[França]] meridional: la zona sur dels departaments francesos de [[Aquitània]] (Pirineus Atlàntics) [[Migdia-Pirineus]] (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i [[Languedoc-Rosellón]] (Aude, Pirineus Orientals).<ref>Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.</ref>
Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la [[França]] meridional: la zona sur dels departaments francesos de [[Aquitània]] (Pirineus Atlàntics) [[Migdia-Pirineus]] (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i [[Languedoc-Rosellón]] (Aude, Pirineus Orientals).<ref>Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.</ref>
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Hispània]]
* [[Hispània]]
*[[Llengües iber-romanços]]
* [[Llengües iber-romanços]]
*[[Iberisme]]
* [[Iberisme]]
*[[d'Hispània a Espanya]]
* [[d'Hispània a Espanya]]
== Referències ==
== Referències ==
{{Listaref}}
{{Listaref}}
==Enllaços externs==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Iberian Peninsula}}
[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Geografia]]