Canvis

És una comarca costera que igual marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, a on el cultiu de la [[taronja]] domina, i els tallats marítims de la Marina Baixa a on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i el nyispro i el [[raïm]] dominen.

És una comarca costera que igual marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, a on el cultiu de la [[taronja]] domina, i els tallats marítims de la Marina Baixa a on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i el nyispro i el [[raïm]] dominen.

La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]].

La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], [[El Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]].

La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínea entre Pego a [[Xaló]]. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i contínua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els tallats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego|Valls]], el cultiu és d'[[oliva|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm.

La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínea entre Pego a [[Xaló]]. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i contínua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els tallats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego|Valls]], el cultiu és d'[[oliva|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm.

==Llengua==

==Llengua==

La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".   

La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "¿se n'aneu?" [¿Vos en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".   

Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>.  

Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>.  

*Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del Portichol]], i [[cap de la Nau|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)|Negre]], [[cap de Sant Antoni|de Sant Antoni]] i [[cap Prim|Prim]].

*Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del Portichol]], i [[cap de la Nau|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)|Negre]], [[cap de Sant Antoni|de Sant Antoni]] i [[cap Prim|Prim]].

*[[Els Pòrchens]] de Pedreguer.

*[[Els Pòrchens]] de Pedreguer.

*La torre migeval dels Medinaceli en [[El Verger|Verger]].

*La torre migeval dels Medinaceli en [[El Verger]].

*Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''.

*Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''.

*Vila vella de [[Teulada]]: palaus migevals, llonja gòtica i l'iglésia.

*Vila vella de [[Teulada]]: palaus migevals, llonja gòtica i l'iglésia.