83 706
edicions
Canvis
→Referències
[[Image: Valldigna_safor.png|thumb|right|180px|La Valldigna respecte de [[La Safor]]]]
[[File:Valldigna safor.png|thumb|right|180px|La Valldigna respecte de [[La Safor]]]]
[[Image: Localisacio_de_la_Safor_respecte_de_CV.png|thumb|right|100px|Localisació de La Safor respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]]
[[File:Localització de la Safor respecte del País Valencià.png|thumb|right|100px|Localisació de La Safor respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]]
'''La Valldigna''', és una vall i una [[comarca]] geogràfica i tradicional de la [[Comunitat Valenciana]] , situada en el surest de la [[província de Valéncia]]; segons la proposta de [[comarques de la Comunitat Valenciana|Demarcacions Territorials Homologades]] de la [[Generalitat Valenciana]], La Valldigna se troba inclosa dins de l'actual comarca de [[La Safor]].
'''La Valldigna''', és una vall i una [[comarca]] geogràfica i tradicional de la [[Comunitat Valenciana]] , situada en el surest de la [[província de Valéncia]]; segons la proposta de [[comarques de la Comunitat Valenciana|Demarcacions Territorials Homologades]] de la [[Generalitat Valenciana]], La Valldigna se troba inclosa dins de l'actual comarca de [[La Safor]].
A La Valldigna pertanyen els municipis de [[Barig]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Simat de Valldigna]] i [[Tavernes de Valldigna]], que estan actualment agrupats en una [[mancomunitat]], la mancomunitat de La Valldigna. En conjunt sumen 24.462 habitants.
A La Valldigna pertanyen els municipis de [[Barig]], [[Benifairó de la Valldigna]], [[Simat de la Valldigna]] i [[Tavernes de la Valldigna]], que estan actualment agrupats en una [[mancomunitat]], la mancomunitat de La Valldigna. En conjunt sumen 24.462 habitants.
La capital tradicional de la comarca és [[Tavernes de Valldigna]], que en 17.988 habitants, és el major municipi de la vall, encara que la capital de la mancomunitat se troba en [[Benifairó de Valldigna]].
La capital tradicional de la comarca és [[Tavernes de la Valldigna]], que en 17.988 habitants, és el major municipi de la vall, encara que la capital de la mancomunitat se troba en [[Benifairó de la Valldigna]].
==Denominació==
==Denominació==
Durant l'época [[andalusí]] i baixmigeval, la zona se denominava vall de '''Alfándech''', de l'àrap ''terreny pantanos'' (puix en aquella época la marjal de [[Xeresa]]-[[Xeraco]] ocupava gran part de la vall).
Durant l'época [[andalusí]] i baixmigeval, la zona se denominava vall de '''Alfándech''', de l'àrap ''terreny pantanós'' (puix en aquella época la marjal de [[Xeresa]]-[[Xeraco]] ocupava gran part de la vall).
Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei [[Jaume II d'Aragó]] a l'abat del [[monasteri de Santes Creus]] quant se trobava de camí per la zona: "Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", deprés se construí el [[monasteri de Santa Maria de Valldigna]].
Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei [[Jaume II d'Aragó]] a l'abat del [[monasteri de Santes Creus]] quant se trobava de camí per la zona:
"Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", en acabant se construí el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]].
==Geografia==
==Geografia==
Se tracta d'una vall totalment rodejat de montanyes (excepte per l'est, per a on s'obrí al [[Mediterràneu]]) i travessat completament pel [[riu Vaca]]. El riu Vaca naix als peus del mont [[Mondúver]], en el terme de [[Simat de Valldigna]] i desemboca en els llindanys entre [[Xeraco]] i [[Gandia]].
Se tracta d'una vall totalment rodejat de montanyes (excepte per l'est, per a on s'obrí al [[Mediterràneu]]) i travessat completament pel [[riu Vaca]]. El riu Vaca naix als peus del mont [[Mondúver]], en el terme de [[Simat de la Valldigna]] i desemboca en els llindanys entre [[Xeraco]] i [[Gandia]].
===== Pobles de La Valldigna =====
===== Pobles de La Valldigna =====
* [[Tavernes de Valldigna]]. Població: 17.988 hab. Superfície: 49,20 km². Densitat: 336 hab./km².
* [[Tavernes de la Valldigna]]. Població: 17.988 hab. Superfície: 49,20 km². Densitat: 336 hab./km².
* [[Simat de Valldigna]]. Població: 3.090 hab. Superfície: 38,50 km². Densitat: 80,30 hab./km².
* [[Simat de la Valldigna]]. Població: 3.090 hab. Superfície: 38,50 km². Densitat: 80,30 hab./km².
* [[Benifairó de Valldigna]]. Població: 1.977 hab. Superfície: 20,20 km². Densitat: 97,90 hab./km².
* [[Benifairó de la Valldigna]]. Població: 1.977 hab. Superfície: 20,20 km². Densitat: 97,90 hab./km².
* [[Barig]]. Població: 1.407 hab. Superfície: 16,10 km². Densitat: 87,40 hab./km².
* [[Barig]]. Població: 1.407 hab. Superfície: 16,10 km². Densitat: 87,40 hab./km².
* Total població: 24.462 hab.
* Total població: 24.462 hab.
* Total densitat: 197,30 hab./km².
* Total densitat: 197,30 hab./km².
Els municipis que se troben pròpiament en la vall son Simat, Tavernes i Benifairó, mentres que Barig esta situat en una planura elevada.
Els municipis que se troben pròpiament en la vall són Simat, Tavernes i Benifairó, mentres que Barig esta situat en una planura elevada.
==El monasteri de Santa Maria de Valldigna==
==El monasteri de Santa Maria de la Valldigna==
Destaca el [[monasteri de Santa Maria de Valldigna]] (situat en [[Simat de Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars.
Destaca el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] (situat en [[Simat de la Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars.
==Economia==
==Economia==
Les últimes décades de La Valldigna estan marcades per l'[[agricultura intensiva]]. En els anys 50 començà el boom de la [[taronja]]. A partir dels 60 s'inicià el [[turisme]] en la zona costera, en lo que se desenrollà el comerç, la construcció, la banca i les chicotets i mijanes empreses de bens de consum.
Les últimes décades de La Valldigna estan marcades per l'[[agricultura intensiva]]. En els anys 50 començà el boom de la [[taronja]]. A partir dels 60 s'inicià el [[turisme]] en la zona costera, en lo que se desenrollà el comerç, la construcció, la banca i les chicotets i mijanes empreses de bens de consum.
== Referències ==
== Referències ==
{{Traduït de|es|Valldigna}}
{{Traduït de|es|Valldigna}}
== Enllaços externs ==
*[https://www.lavalldigna.es/ Mancomunitat de La Valldigna]
[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]