Diferència entre les revisions de "La Valldigna"

Text reemplaça - 'Benifairó de Valldigna' a 'Benifairó de la Valldigna'
 
(No se mostren 7 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 6: Llínea 6:
A La Valldigna pertanyen els municipis de [[Barig]], [[Benifairó de la Valldigna]], [[Simat de la Valldigna]] i [[Tavernes de la Valldigna]], que estan actualment agrupats en una [[mancomunitat]], la mancomunitat de La Valldigna. En conjunt sumen 24.462 habitants.
A La Valldigna pertanyen els municipis de [[Barig]], [[Benifairó de la Valldigna]], [[Simat de la Valldigna]] i [[Tavernes de la Valldigna]], que estan actualment agrupats en una [[mancomunitat]], la mancomunitat de La Valldigna. En conjunt sumen 24.462 habitants.


La capital tradicional de la comarca és [[Tavernes de la Valldigna]], que en 17.988 habitants, és el major municipi de la vall, encara que la capital de la mancomunitat se troba en [[Benifairó de Valldigna]].
La capital tradicional de la comarca és [[Tavernes de la Valldigna]], que en 17.988 habitants, és el major municipi de la vall, encara que la capital de la mancomunitat se troba en [[Benifairó de la Valldigna]].


==Denominació==
==Denominació==
Durant l'época [[andalusí]] i baixmigeval, la zona se denominava vall de '''Alfándech''', de l'àrap ''terreny pantanos'' (puix en aquella época la marjal de [[Xeresa]]-[[Xeraco]] ocupava gran part de la vall).
Durant l'época [[andalusí]] i baixmigeval, la zona se denominava vall de '''Alfándech''', de l'àrap ''terreny pantanós'' (puix en aquella época la marjal de [[Xeresa]]-[[Xeraco]] ocupava gran part de la vall).


Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei [[Jaume II d'Aragó]] a l'abat del [[monasteri de Santes Creus]] quant se trobava de camí per la zona: "Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", deprés se construí el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]].
Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei [[Jaume II d'Aragó]] a l'abat del [[monasteri de Santes Creus]] quant se trobava de camí per la zona:  
"Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", en acabant se construí el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]].


==Geografia==
==Geografia==
Llínea 27: Llínea 28:
Els municipis que se troben pròpiament en la vall són Simat, Tavernes i Benifairó, mentres que Barig esta situat en una planura elevada.
Els municipis que se troben pròpiament en la vall són Simat, Tavernes i Benifairó, mentres que Barig esta situat en una planura elevada.


==El monasteri de Santa Maria de Valldigna==
==El monasteri de Santa Maria de la Valldigna==
Destaca el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] (situat en [[Simat de la Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars.
Destaca el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] (situat en [[Simat de la Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars.


==Economia==
==Economia==
Les últimes décades de La Valldigna estan marcades per l'[[agricultura intensiva]]. En els anys 50 començà el boom de la [[taronja]]. A partir dels 60 s'inicià el [[turisme]] en la zona costera, en lo que se desenrollà el comerç, la construcció, la banca i les chicotets i mijanes empreses de bens de consum.
Les últimes décades de La Valldigna estan marcades per l'[[agricultura intensiva]]. En els anys 50 començà el boom de la [[taronja]]. A partir dels 60 s'inicià el [[turisme]] en la zona costera, en lo que se desenrollà el comerç, la construcció, la banca i les chicotets i mijanes empreses de bens de consum.
==Enllaços externs==
*[http://www.valldignaturisme.org/indice.asp?pIdi=cas Pàgina oficial de turisme de La Valldigna]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.mancomunidades?codcat=58 Mancomunitat de La Valldigna]


== Referències ==
== Referències ==
{{Traduït de|es|Valldigna}}
{{Traduït de|es|Valldigna}}
== Enllaços externs ==
*[https://www.lavalldigna.es/ Mancomunitat de La Valldigna]


[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]