Canvis

Durant l'época [[andalusí]] i baixmigeval, la zona se denominava vall de '''Alfándech''', de l'àrap ''terreny pantanós'' (puix en aquella época la marjal de [[Xeresa]]-[[Xeraco]] ocupava gran part de la vall).

Durant l'época [[andalusí]] i baixmigeval, la zona se denominava vall de '''Alfándech''', de l'àrap ''terreny pantanós'' (puix en aquella época la marjal de [[Xeresa]]-[[Xeraco]] ocupava gran part de la vall).

Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei [[Jaume II d'Aragó]] a l'abat del [[monasteri de Santes Creus]] quant se trobava de camí per la zona: "Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", en acabant se construí el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]].

Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei [[Jaume II d'Aragó]] a l'abat del [[monasteri de Santes Creus]] quant se trobava de camí per la zona:  

"Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", en acabant se construí el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]].

==Geografia==

==Geografia==

Els municipis que se troben pròpiament en la vall són Simat, Tavernes i Benifairó, mentres que Barig esta situat en una planura elevada.

Els municipis que se troben pròpiament en la vall són Simat, Tavernes i Benifairó, mentres que Barig esta situat en una planura elevada.

==El monasteri de Santa Maria de Valldigna==

==El monasteri de Santa Maria de la Valldigna==

Destaca el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] (situat en [[Simat de la Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars.

Destaca el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] (situat en [[Simat de la Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars.

==Economia==

==Economia==

Les últimes décades de La Valldigna estan marcades per l'[[agricultura intensiva]]. En els anys 50 començà el boom de la [[taronja]]. A partir dels 60 s'inicià el [[turisme]] en la zona costera, en lo que se desenrollà el comerç, la construcció, la banca i les chicotets i mijanes empreses de bens de consum.

Les últimes décades de La Valldigna estan marcades per l'[[agricultura intensiva]]. En els anys 50 començà el boom de la [[taronja]]. A partir dels 60 s'inicià el [[turisme]] en la zona costera, en lo que se desenrollà el comerç, la construcció, la banca i les chicotets i mijanes empreses de bens de consum.

== Referències ==

== Referències ==

{{Traduït de|es|Valldigna}}

{{Traduït de|es|Valldigna}}

[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]