Canvis

Despuix l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la  necessitat de construir una nova muralla. Aixina durant el regnat del citat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor,  es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.  

Despuix l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la  necessitat de construir una nova muralla. Aixina durant el regnat del citat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor,  es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.  

Segons la descripció que nos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-[[1085]]), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert és que  els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.  

Segons la descripció que nos ha llegat el geógraf [[al-Udri]] (¿-[[1085]]), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert és que  els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.  

Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres  semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada per a facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m.

Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres  semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada per a facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m.

Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.  

Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.  

Segons el [[Llibre dels Feits|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.

Segons el [[Llibre dels feyts|llibre dels feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.

* '''[[Porta Bab al-Warraq]] '''  

* '''[[Porta Bab al-Warraq]] '''  

* El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa.

* El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa.

* Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició.

* Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[El Puig de Santa Maria]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició.

:Es varen succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roteros]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició.

:Es varen succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roters]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició.

:Alguns cristians de l'interior varen eixir a viure als ravals.

:Alguns cristians de l'interior varen eixir a viure als ravals.

* Jaume I

* Jaume I

 

== Referències ==

== Referències ==

{{Reflist}}

{{Reflist}}