L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

Vinalopó (edita)

Revisió de 16:17 15 ago 2025

82 bytes afegits ,  15 agost
Text reemplaça - 'Banyeres' a 'Banyeres de Mariola'
Llínea 7: Llínea 7:  
{| style="background: none;"
 
{| style="background: none;"
 
|- align=center
 
|- align=center
−
| [[Image:Localización_del_río_Vinalopó_respecto_a_la_provincia_de_Alicante.png‎|right|thumb|250px|Localisació del riu Vinalopó respecte a la província d'Alacant]]
+
| [[File:Localización del río Vinalopó respecto a la provincia de Alicante.png|250px|Localisació del riu Vinalopó respecte a la província d'Alacant]]
 
|}
 
|}
 
----
 
----
Llínea 36: Llínea 36:  
|}</div>
 
|}</div>
 
<noinclude>
 
<noinclude>
−
[[Image: Rio_vinalopo_elche_2006-09-04.jpg‎|thumb|left|250px|El riu Vinalopó al seu pas per [[Elig]], des del pont del ''Ferrocarril'']]
  −
El '''Vinalopó''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que travessa de nort a sur la [[província d'Alacant]] i en els seus 81 [[km]] és el riu autòcton més important de la zona. Naix en la [[Serra de Mariola]], entre [[Bocairent]] i [[Banyeres]], donant nom a les comarques que travessa: [[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]], tenint la seua desembocadura natural a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]].
     −
El riu, despuix del seu naiximent, travessa vàries poblacions a lo llarc del seu recorregut: [[Banyeres]], [[Villena]], [[Sax]], [[Elda]], [[Novelda]], [[Monfort]] i [[Elig]].  
+
[[File:Rio vinalopo elche 2006-09-04.jpg|thumb|250px|El riu Vinalopó al seu pas per [[Elig]], des del pont del Ferrocarril]]
 +
 
 +
El '''Vinalopó''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que travessa de nort a sur la [[província d'Alacant]] i en els seus 81 [[km]] és el riu autòcton més important de la zona. Naix en la [[Serra de Mariola]], entre [[Bocairent]] i [[Banyeres de Mariola]], donant nom a les comarques que travessa: [[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]], tenint la seua desembocadura natural a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]].
 +
 
 +
El riu, despuix del seu naiximent, travessa vàries poblacions a lo llarc del seu recorregut: [[Banyeres de Mariola]], [[Villena]], [[Sax]], [[Elda]], [[Novelda]], [[Monfort]] i [[Elig]].  
    
== Règim hidrològic ==
 
== Règim hidrològic ==
−
El '''Vinalopó''' rep vàries aportacions al seu cabal. Conta en dos rius afluents, el [[riu Marchal]], un chicotet riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalopó dins del municipi de [[Banyeres]] i el [[Tarafa]], el qual passa per [[Asp]]. Ademés, rep las aportacions de numeroses rambles, que realisen una funció de drenage en les serres de l'interior. Sobre tot a l'altura d'[[Elda-Petrer]], en rambles com Pusa, Melva, Sapo o Bateig. A l'altura de [[Santa Eulàlia]], desemboca també en el riu la Sequia del Rei, que aporta aigües salines d'una conca endorreica de [[Villena]], aixina com aigües residuals d'esta ciutat.
+
El '''Vinalopó''' rep vàries aportacions al seu cabal. Conta en dos rius afluents, el [[riu Marchal]], un chicotet riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalopó dins del municipi de [[Banyeres de Mariola]] i el [[Tarafa]], el qual passa per [[Asp]]. Ademés, rep las aportacions de numeroses rambles, que realisen una funció de drenage en les serres de l'interior. Sobre tot a l'altura d'[[Elda-Petrer]], en rambles com Pusa, Melva, Sapo o Bateig. A l'altura de [[Santa Eulàlia]], desemboca també en el riu la Sequia del Rei, que aporta aigües salines d'una conca endorreica de [[Villena]], aixina com aigües residuals d'esta ciutat.
    
És un riu d'escàs cabal, que presenta el màxim en hivern en [[Santa Eulàlia]] (pedania pertanyent a [[Villena]]) on alcança el seu màxim cabal en 0,85 m³/s. L'utilisació de les seues aigües per al regadiu en el curs alt, la falta de pluges en la zona, aixina com les aportacions d'aigües residuals i indústrials, fan que el riu tinga un cabal escàs, molt sali i contaminat. No obstant, conta en una important conca de 1.692 km² que inclús ha aplegat a ser de tamany insuficient en époques de creixcudes, provocant inundacions en quantiosos danys humans i materials en [[Elda]], en diverses ocasions, com en [[1906]] o [[1982]].
 
És un riu d'escàs cabal, que presenta el màxim en hivern en [[Santa Eulàlia]] (pedania pertanyent a [[Villena]]) on alcança el seu màxim cabal en 0,85 m³/s. L'utilisació de les seues aigües per al regadiu en el curs alt, la falta de pluges en la zona, aixina com les aportacions d'aigües residuals i indústrials, fan que el riu tinga un cabal escàs, molt sali i contaminat. No obstant, conta en una important conca de 1.692 km² que inclús ha aplegat a ser de tamany insuficient en époques de creixcudes, provocant inundacions en quantiosos danys humans i materials en [[Elda]], en diverses ocasions, com en [[1906]] o [[1982]].
Llínea 52: Llínea 54:     
== Eix urbà i indústrial ==
 
== Eix urbà i indústrial ==
−
[[Image: Vinalopó_por_Elda.jpg‎|250px|thumb|right|<center>El riu Vinalopó al seu pas per [[Elda]].</center>]]
+
[[File:Vinalopo en Elda.jpg|250px|thumb|right|<center>El riu Vinalopó al seu pas per [[Elda]].</center>]]
−
El riu Vinalopó ha segut històricament un vall on ha hagut assentaments de població durant diverses époques. Com mostra, els importants poblats [[iber]]-romans d'''Idella'' (Elda) o ''Illici'' (Elig).
+
El riu Vinalopó ha segut històricament un vall a on ha hagut assentaments de població durant diverses époques. Com mostra, els importants poblats [[iber]]-romans d'''Idella'' (Elda) o ''Illici'' (Elig).
    
A partir de la segona mitat del [[sigle XX]] el Vall del Vinalopó s'ha convertit en un dinàmic eix urbà i indústrial. Hi ha que destacar, per dalt de tot, l'indústria del '''calçat''' i la '''marroquinería'''. En les ciutats d'[[Elda]] i [[Elig]] se concentra la major part de la producció nacional de calçat, contant dites ciutats en les últimes décades en una Fira Internacional del Calçat i Industries Afins (FICIA) que passà de la primera, a mans de la segona. Atres ciutats com [[Petrer]], [[Monover]] i [[Villena]], també han anant adoptant l'indústria sabatera a les seues activitats comercials.
 
A partir de la segona mitat del [[sigle XX]] el Vall del Vinalopó s'ha convertit en un dinàmic eix urbà i indústrial. Hi ha que destacar, per dalt de tot, l'indústria del '''calçat''' i la '''marroquinería'''. En les ciutats d'[[Elda]] i [[Elig]] se concentra la major part de la producció nacional de calçat, contant dites ciutats en les últimes décades en una Fira Internacional del Calçat i Industries Afins (FICIA) que passà de la primera, a mans de la segona. Atres ciutats com [[Petrer]], [[Monover]] i [[Villena]], també han anant adoptant l'indústria sabatera a les seues activitats comercials.
Llínea 67: Llínea 69:     
Ademés conta en atres parages naturals d'especial interés, com la [[Llacuna de Salines]], la [[Serra de Salines]], el [[Pantà d'Elda]], o el [[Pantà d'Elig]].
 
Ademés conta en atres parages naturals d'especial interés, com la [[Llacuna de Salines]], la [[Serra de Salines]], el [[Pantà d'Elda]], o el [[Pantà d'Elig]].
 +
 +
== Referències ==
 +
{{Traduït de|es|Vinalopó}}
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Vinalopó}}
 
* [http://www.iloveelche.com/panos360/puente/index.html Panoràmica 360 graus des del pont d'Altamira, Elig]
 
* [http://www.iloveelche.com/panos360/puente/index.html Panoràmica 360 graus des del pont d'Altamira, Elig]
 
* [http://www.chj.es/cgi-bin/vinalopo.asp Rius del sistema Vinalopó - Alacantí. Pàgina del Ministeri de Mig Ambient]
 
* [http://www.chj.es/cgi-bin/vinalopo.asp Rius del sistema Vinalopó - Alacantí. Pàgina del Ministeri de Mig Ambient]
   −
== Referències ==
+
[[Categoria:Rius d'Espanya]]
−
{{Traduït de|es|Vinalopó}}
  −
 
   
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Riu Vinalopó]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/158835...429940»