83 706
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Ràfol d'Almúnia' a 'El Ràfol d'Almúnia'
{| style="background: none;"
{| style="background: none;"
|- align=center
|- align=center
| [[Image:Localización_del_río_Girona_respecto_de_la_provincia_de_Alicante.png|thumb|right|200px|Localisació del riu Girona respecte de la [[província d'Alacant]].]]
| [[File:Beniarbeig pont sobre el Girona.jpg|250px|Pont sobre el riu Girona al seu pas per [[Beniarbeig]]]]
|}
|}
----
----
|- style="vertical-align: top;"
|- style="vertical-align: top;"
| Desembocadura:
| Desembocadura:
| [[Mar Mediterràneu]], en el llímit entre els termes de [[Dénia]] i [[Els Poblets]]
| [[Mar Mediterràneu]], en el llímit entre els térmens de [[Dénia]] i [[Els Poblets]]
|- style="vertical-align: top;"
|- style="vertical-align: top;"
| Ample desembocadura:
| Ample desembocadura:
| n/d
| n/d
|}</div>
|}</div>
<noinclude>
<noinclude>
El '''riu Girona''' és un [[riu]] del nort de la [[província d'Alacant]]. Té 38,6 quilómetros de llongitut i rep també el nom de '''riu Ebo'''.
El '''riu Girona''' és un [[riu]] del nort de la [[província d'Alacant]]. Té 38,6 quilómetros de llongitut i rep també el nom de '''riu Ebo'''.
== Recorregut ==
== Recorregut ==
El riu Girona naix en el barranc de Fontblanca, prop del municipi de [[La Vall d'Alcalà]], al nort de la [[província d'Alacant]]. Posteriorment, continua per les proximitats de la [[Serra de la Carrasca]], en el terme de [[La Vall d'Ebo]]. Després de travessar esta localitat, va recollint aigua de chicotets ullals i entra en el barranc de Greger o [[barranc de l'Infern]], situat en el terme de [[La Vall de L'auar]]. L'escàs cabal del riu s'infiltra en les calcaries d'este canó, desapareguent del tot durant la major part de l'any.
El riu Girona naix en el barranc de Fontblanca, prop del municipi de [[La Vall d'Alcalà]], al nort de la [[província d'Alacant]]. Posteriorment, contínua per les proximitats de la [[Serra de la Carrasca]], en el terme de [[La Vall d'Ebo]]. Despuix de travessar esta localitat, va recollint aigua de chicotets ullals i entra en el barranc de Greger o [[barranc de l'Infern]], situat en el terme de [[La Vall d'Alauar]]. L'escàs cabal del riu s'infiltra en les calcaries d'este canó, desapareixent del tot durant la major part de l'any.
Prop de l'eixida del canó se troba el Pantà d'Isbert, construït en [[1945]] i actualment en desús.
Prop de l'eixida del canó se troba el Pantà d'Isbert, construït en [[1945]] i actualment en desús.
Posteriorment, el Girona travessa els termes municipals d'[[Orba]], [[Tormos]], [[Sagra]], [[Ràfol d'Almunia]], [[Benimeli]], [[Sanet i Negrals]], [[Beniarbeig]], [[Ondara]], [[Verger]] i [[Els Poblets]].
Posteriorment, el Girona travessa els térmens municipals d'[[Orba]], [[Tormos (Marina Alta)|Tormos]], [[Sagra]], [[El Ràfol d'Almúnia]], [[Benimeli]], [[Sanet i els Negrals]], [[Beniarbeig]], [[Ondara]], [[El Verger]] i [[Els Poblets]].
Desemboca en el [[Mar Mediterràneu]], en les proximitats de [[Setla i Miraflor]] en [[Els Poblets]], servint de frontera entre este terme municipal i el de [[Dénia]], en la dita [[Plaja de l'Almadrava]]. El con aluvial del riu forma una zona inundable.
Desemboca en el [[Mar Mediterràneu]], en les proximitats de [[Setla i Mirarrosa]], servint de frontera entre este terme municipal i el de [[Dénia]], en la dita [[Plaja de l'Almadrava]]. El con aluvial del riu forma una zona inundable.
== Inundacions ==
== Inundacions ==
El [[30 de setembre]] de [[1919]] la creixcuda del Girona afectà especialment a [[Beniarbeig]], on les aigües socavaren els ciments d'algunes cases al alcançar el riu els 5 metros d'altura, i també causà importants danys en [[Verger]] i [[Els Poblets]]. Atres [[inundacions]] importants a senyalar foren les de novembre de [[1941]] i la de novembre de [[1985]]. En esta última se va témer que la chicoteta presa d'Isbert poguera derrocar-se, cosa que finalment no succeí.
El [[30 de setembre]] de [[1919]] la creixcuda del Girona afectà especialment a [[Beniarbeig]], a on les aigües socavaren els ciments d'algunes cases al alcançar el riu els 5 metros d'altura, i també causà importants danys en [[El Verger]] i [[Els Poblets]]. Atres [[inundacions]] importants a senyalar foren les de [[novembre]] de [[1941]] i la de novembre de [[1985]]. En esta última se va témer que la chicoteta presa d'Isbert poguera derrocar-se, cosa que finalment no succeí.
La [[gota freda]] del [[12 d'octubre]] de [[2007]] provocà pluges de més de 400 mm en [[Orba]] i de més de 300 mm en la resta de la seua conca. Com conseqüència, el riu Girona se desbordà en [[Beniarbeig]], [[Verger]], [[Els Poblets]] i la zona de la [[plaja de Les Marines]] de [[Dénia]], alcançant nivells superiors als de les anteriors [[inundació|inundacions]]. La creixcuda causà el derrocament del pont de [[Beniarbeig]], que unia esta localitat en [[Ondara]], la mort d'una anciana en [[Verger]], ofegada en sa casa, i numeroses destrosses, com el derrocament d'un edifici de tres plantes també en [[Verger]], on l'aigua aplegà en alguns carrers a superar els 2 metros d'altura.
La [[gota freda]] del [[12 d'octubre]] de l'any [[2007]] provocà pluges de més de 400 mm en [[Orba]] i de més de 300 mm en el restant de la seua conca. Com conseqüència, el riu Girona se desbordà en [[Beniarbeig]], [[El Verger]], [[Els Poblets]] i la zona de la [[plaja de Les Marines]] de [[Dénia]], alcançant nivells superiors als de les anteriors [[inundació|inundacions]]. La creixcuda causà el derrocament del pont de [[Beniarbeig]], que unia esta localitat en [[Ondara]], la mort d'una anciana en [[El Verger]], ofegada en sa casa, i numeroses destrosses, com el derrocament d'un edifici de tres plantes també en [[El Verger]], a on l'aigua aplegà en alguns carrers a superar els 2 metros d'altura.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Traduït de|es|Río_Girona}}
{{Traduït de|es|Río_Girona}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Girona River}}
[[Categoria:Rius d'Espanya]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]