Diferència entre les revisions de "L'Olleria" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 29 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

{{Infobox_pobles

|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|~~120px~~]]

|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]]

|image_província = [[~~Image~~:Mapa~~-22~~.~~jpg~~|~~105px~~]]

|image_província = [[File:Olleria-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]]

|nom = ~~L'Olleria~~

|nom =

|image_escut = [[~~Image~~:~~EscutOlleria~~.~~jpg~~|~~100px~~]]

|image_escut = [[File:Escut de l'Olleria.svg|65px]]

|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

Llínea 12:

|superfície = 31'75 km²

|altitut =425 msnm

|població = ~~8225~~ hab.

|població = 8.355 hab. (2022)

|densitat = ~~259~~,05 hab./km²

|densitat = 263,14 hab./km²

|gentilici = ollerià/na

|llengua = [[Valencià]]

|còdic_postal = 46850

|festes = 1er fi de semana de [[setembre]].

|alcalde = ~~Julià Engo i Fresneda~~ (~~Compromís~~)

|alcalde = Ramón Vidal Soler (PPCV)

|~~uep~~ = [ ~~http~~://www.~~ayto-~~lolleria.org Web ~~Oficial~~ de l'ajuntament]

|web = [https://www.lolleria.org/ Web oficial de l'ajuntament]

|notes =

}}

''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

==Geografia==

Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats "~~Foia~~ del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la [[Serra Grossa]], que separa este municipi del terme de [[Canals]] pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (~~maxima~~ alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el [[riu ~~Claria~~]], que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la [[Serra Grossa]] destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.

Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats "Foya del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la [[Serra Grossa]], que separa este municipi del terme de [[Canals]] pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (màxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el [[riu Clariano]], que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la [[Serra Grossa]] destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.

Llínea 38:

Llínea 37:

===Prehistòria===

En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des ~~de el~~ Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el [[sigle XIX]] per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any [[1937]], Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.

En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des del Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el [[sigle XIX]] per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any [[1937]], Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.

===Edat Antiga===

Llínea 71:

Llínea 70:

| Alcalde_10 = Julià Engo i Fresneda

| Partit_10 = [[Compromís]]

| Alcalde_11 = Ramón Vidal Soler

| Partit_11 = [[PPCV]]

| Alcalde_12 = Ramón Vidal Soler

| Partit_12 = [[PPCV]]

}}

==Demografia==

== Demografia ==

La seua població és de 8.355 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2018]] !! [[2022]]

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2018]]

|-

| align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379 || align=center| 8.225

| align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379 || align=center| 8.225 || align=center| 8.355

|}

</center>

==Economia==

Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se ~~produix~~ una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, ~~cridades~~ refugi de pastors.

Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se produïx una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, nomenades refugi de pastors.

Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'[[Espanya]], degut a la crisis econòmica començada en l'any [[2007]] ha vaixat la indústria del [[vidre]]. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.

Llínea 99:

Llínea 102:

*'''Castellet del Porquet''', poblat [[Neolític]] fortificat en muralla.

*'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en l'any [[1588]]. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)

*'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta ~~reconstruida~~ i habilitada en alberc.

*'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruïda i habilitada en alberc.

*'''Convent de Capuchins''', fundat en l'any [[1601]] reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del [[sigle XVII]]. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.

*'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en l'any [[1611]]. Conserva restants de muralla.

*'''Convent dels Dominics''', fundat en l'any [[1578]]. A este convent ~~pertanye~~ el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.

*'''Convent dels Dominics''', fundat en l'any [[1578]]. A este convent pertany el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.

*'''Hospital de San Juan Bautista''', del [[sigle XIX]], en capella neogótica i claustres.

Llínea 134:

Llínea 137:

*'''Embutits''' tradicionals de porc.

==~~Enllaços externs~~==

== Vore també ==

[http://www.~~ajuntamentdelolleria~~.org/ ~~Ajuntament~~ de l'Olleria]

* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==

* [https://www.lolleria.org/ Ajuntament de L'Olleria]

* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Olleria INE. Població de L'Olleria]

* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==

* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.

* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2

* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia

* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]

* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==

~~[http://www.turismelolleria.es/ Turisme l~~'~~Olleria]~~

~~{{Municipis de la Vall d'Albaida}}~~

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Infobox_pobles
-|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
+|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]]
-|image_província = [[Image:Mapa-22.jpg|105px]]
+|image_província = [[File:Olleria-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]]
-|nom =  L'Olleria
+|nom =
-|image_escut = [[Image:EscutOlleria.jpg|100px]]
+|image_escut = [[File:Escut de l'Olleria.svg|65px]]
 |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 |superfície = 31'75 km²
 |altitut =425 msnm
-|població = 8225 hab.
+|població = 8.355 hab. (2022)
-|densitat = 259,05 hab./km²
+|densitat = 263,14 hab./km²
 |gentilici = ollerià/na
 |llengua = [[Valencià]]
 |còdic_postal = 46850
 |festes = 1er fi de semana de [[setembre]].
-|alcalde = Julià Engo i Fresneda (Compromís)
+|alcalde = Ramón Vidal Soler (PPCV)
-|uep = [ http://www.ayto-lolleria.org Web Oficial de l'ajuntament]
+|web = [https://www.lolleria.org/ Web oficial de l'ajuntament]
 |notes =
 }}
+''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
-''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
 ==Geografia==
-Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats "Foia del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la [[Serra Grossa]], que separa este municipi del terme de [[Canals]] pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (maxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el [[riu Claria]], que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la [[Serra Grossa]] destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.
+Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats "Foya del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la [[Serra Grossa]], que separa este municipi del terme de [[Canals]] pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (màxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el [[riu Clariano]], que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la [[Serra Grossa]] destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.
 Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.
@@ Llínea 38: / Llínea 37: @@
 ===Prehistòria===
-En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el [[sigle XIX]] per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any [[1937]], Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.
+En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des del Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el [[sigle XIX]] per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any [[1937]], Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.
 ===Edat Antiga===
@@ Llínea 71: / Llínea 70: @@
    | Alcalde_10 = Julià Engo i Fresneda
    | Partit_10 = [[Compromís]]
+  | Alcalde_11 = Ramón Vidal Soler
+  | Partit_11 = [[PPCV]]
+  | Alcalde_12 = Ramón Vidal Soler
+  | Partit_12 = [[PPCV]]
 }}
-==Demografia==
+== Demografia ==
+La seua població és de 8.355 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
+<center>
 {| align="center" {{tablabonita}}
 !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 |-
+![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2018]] !! [[2022]]
-![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2018]]
 |-
-| align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379 || align=center| 8.225
+| align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379 || align=center| 8.225 || align=center| 8.355
 |}
+</center>
 ==Economia==
-Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se produix una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, cridades refugi de pastors.
+Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se produïx una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, nomenades refugi de pastors.
 Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'[[Espanya]], degut a la crisis econòmica començada en l'any [[2007]] ha vaixat la indústria del [[vidre]]. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.
@@ Llínea 99: / Llínea 102: @@
 *'''Castellet del Porquet''', poblat [[Neolític]] fortificat en muralla.
 *'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en l'any [[1588]]. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)
-*'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruida i habilitada en alberc.
+*'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruïda i habilitada en alberc.
 *'''Convent de Capuchins''', fundat en l'any [[1601]] reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del [[sigle XVII]]. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.
 *'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en l'any [[1611]]. Conserva restants de muralla.
-*'''Convent dels Dominics''', fundat en l'any [[1578]]. A este convent pertanye el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.
+*'''Convent dels Dominics''', fundat en l'any [[1578]]. A este convent pertany el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.
 *'''Hospital de San Juan Bautista''', del [[sigle XIX]], en capella neogótica i claustres.
@@ Llínea 134: / Llínea 137: @@
 *'''Embutits''' tradicionals de porc.
-==Enllaços externs==
+== Vore també ==
-[http://www.ajuntamentdelolleria.org/ Ajuntament de l'Olleria]
+* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
+== Referències ==
+{{referències}}
+* [https://www.lolleria.org/ Ajuntament de L'Olleria]
+* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
+* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Olleria INE. Població de L'Olleria]
+* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
+== Bibliografia ==
+* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
+* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
+* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
+* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
+* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
+* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
+* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
+== Enllaços externs ==
+{{commonscat|L'Olleria}}
-[http://www.turismelolleria.es/ Turisme l'Olleria]
+{{Municipis de La Vall d'Albaida}}
-{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
 [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]