Canvis

[[Archiu:Español España dialectos.png|thumb|350px|Dialectes i accents del [[idioma espanyol|espanyol]] en [[Espanya]].]]

[[Image:Español España dialectos.png|thumb|350px|Dialectes i accents del [[idioma espanyol|espanyol]] en [[Espanya]].]]

El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del [[castellà]], especialment de la comarca de [[Els Serrans]]; i més genèricament del parlar de les comarques churres valencianes llimítrofs de [[La Foya de Bunyol]], [[El Racó d'Ademús]], [[El Canal de Navarrés]], [[L'Alt Palància]] i [[L'Alt Mijars]]. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica.

El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del [[castellà]], especialment de la comarca de [[Els Serrans]]; i més genèricament del parlar de les comarques churres valencianes llimítrofs de [[La Foya de Bunyol]], [[El Racó d'Ademús]], [[La Canal de Navarrés]], [[L'Alt Palància]] i [[L'Alt Mijars]]. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica.

Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides per el castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.

Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides pel castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.

== Orige històric ==

== Orige històric ==

== Característiques ==

== Característiques ==

*La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants.  

*La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants.  

*La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en El Canal de Navarrés.  

*La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en La Canal de Navarrés.  

*L'us de la "o oberta".  

*L'us de la "o oberta".  

*La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo" i "ti".

*La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo" i "ti".

*La utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico").

*La utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico").

*L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones.

*L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones.

*En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front a el verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del [[Passat Perfecte Perifràstic]] [[valencià]].

*En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front al verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del [[Passat Perfecte Perifràstic]] [[valencià]].