83 706
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Caudete' a 'Capdet'
[[File:ValenciaCortsDiagram2023.svg|thumb|right|400px|Composició Corts Valencianes eleccions autonòmiques 2023]]
[[File:ValenciaCortsDiagram2023.svg|thumb|right|400px|Composició Corts Valencianes eleccions autonòmiques 2023]]
Les '''Corts Valencianes''' són, segons l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], l'orgue llegislatiu de la [[Generalitat Valenciana]] i, per tant, d'eixa [[Comunitat Valenciana|comunitat autònoma espanyola]]. Representa el poble valencià a través dels seus parlamentaris elegits per la via de sufragi universal directe, lliure i secret. Té com a sèu el [[Palau de Benicarló]], en la ciutat de [[Valéncia]].
== Grups polítics actualment ==
== Grups polítics actualment ==
'''Govern''' '''(53)'''
'''Govern''' '''(53)'''
No obstant, de les del regnat de Jaume I, la més important d'estes reunions fon la de l'any [[1261]] en [[Valéncia]], en la que el rei va jurar i va promulgar els [[Furs de Valéncia]].
No obstant, de les del regnat de Jaume I, la més important d'estes reunions fon la de l'any [[1261]] en [[Valéncia]], en la que el rei va jurar i va promulgar els [[Furs de Valéncia]].
Com a mostra de l'importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li varen fer la ciutat de [[Valéncia]], els llocs i viles de l'[[Horta de Valéncia]] que pertanyien a clercs i nobles, i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Ona]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].
Com a mostra de l'importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li varen fer la ciutat de [[Valéncia]], els llocs i viles de l'[[Horta de Valéncia]] que pertanyien a clercs i nobles, i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].
En estes Corts, el rei Jaume I va instaurar per als seus successors l'obligació de celebrar Cort general en Valéncia al principi de cada regnat, res més haver arribat a la ciutat. Esta norma es va reiterar en atres Corts en [[1271]], celebrades també per Jaume I, i, més tart, pel seu fill, [[Pere III d'Aragó|Pere III el Gran]], que va fixar la convocatòria de les talls al primer més de cada regnat.
En estes Corts, el rei Jaume I va instaurar per als seus successors l'obligació de celebrar Cort general en Valéncia al principi de cada regnat, res més haver arribat a la ciutat. Esta norma es va reiterar en atres Corts en [[1271]], celebrades també per Jaume I, i, més tart, pel seu fill, [[Pere III d'Aragó|Pere III el Gran]], que va fixar la convocatòria de les talls al primer més de cada regnat.
És durant el [[sigle XIII]] i principis del XIV quan es varen afegir el restant de viles i llocs del [[Regne de Valéncia]], fins a les corts de [[1329]], a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne.
És durant el [[sigle XIII]] i principis del XIV quan es varen afegir el restant de viles i llocs del [[Regne de Valéncia]], fins a les corts de [[1329]], a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne.
A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, en les Corts de Valéncia de l'any [[1510]]: [[Ademús]], [[Alacant]], [[Alcoy]], [[Alpont]], [[Alzira]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Burriana]], [[Caudete]], [[Castelló de la Plana]], [[Castellfabib]], [[Cullera]], [[Llíria]], [[Morella]], [[Ontinyent]], [[Oriola]], [[Penàguila]], [[Peníscola]], [[Valéncia]], [[La Vila Joyosa]], [[Vila-real]], [[Xàtiva]], [[Xérica]] i [[Xixona]].
A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, en les Corts de Valéncia de l'any [[1510]]: [[Ademús]], [[Alacant]], [[Alcoy]], [[Alpont]], [[Alzira]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Burriana]], [[Capdet]], [[Castelló de la Plana]], [[Castielfabip]], [[Cullera]], [[Llíria]], [[Morella]], [[Ontinyent]], [[Oriola]], [[Penàguila]], [[Peníscola]], [[Valéncia]], [[La Vila Joyosa]], [[Vila-real]], [[Xàtiva]], [[Xérica]] i [[Xixona]].
Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.
Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.
En la unificació de les corones de [[Castella]] i de [[corona d'Aragó|Aragó]], les Corts Valencianes varen perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el [[sigle XVI]]. Açò es fa més evident en el [[sigle XVII]]. De fet, la decadència és clara i les últimes varen ser celebrades a Valéncia en [[1645]]. Finalment, despuix de la [[Guerra de Successió Espanyola]] en [[1707]] i els [[decrets de Nova Planta]], es va abolir el [[dret foral]] valencià.
En la unificació de les corones de [[Castella]] i de [[corona d'Aragó|Aragó]], les Corts Valencianes varen perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el [[sigle XVI]]. Açò es fa més evident en el [[sigle XVII]]. De fet, la decadència és clara i les últimes varen ser celebrades en Valéncia en [[1645]]. Finalment, despuix de la [[Guerra de Successió Espanyola]] en [[1707]] i els [[decrets de Nova Planta]], es va abolir el [[dret foral]] valencià.
Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de [[1982]]. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de [[Valéncia]], fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera vegada en [[2006]] en la ciutat d'[[Elig]].
Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de [[1982]]. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de [[Valéncia]], fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera volta en [[2006]] en la ciutat d'[[Elig]].
== Funcions de les Corts Valencianes ==
== Funcions de les Corts Valencianes ==
==== Atres funcions ====
==== Atres funcions ====
Les Corts també complixen atres funcions: Electiva, designacions i nomenaments; iniciativa llegislativa davant de les Corts Generals; presentació de recursos d'inconstitucionalitat; personació en els recursos presentats contra les lleis aprovades per les Corts; presentació de l'iniciativa de reforma de l'Estatut d'autonomia; convenis de colaboració en l'Estat i atres comunitats autònomes; relacions en el [[Síndic de Greuges]], Sindicatura de Contes, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], etc....
Les Corts també complixen atres funcions: Electiva, designacions i nomenaments; iniciativa llegislativa davant de les Corts Generals; presentació de recursos d'inconstitucionalitat; personació en els recursos presentats contra les lleis aprovades per les Corts; presentació de l'iniciativa de reforma de l'Estatut d'autonomia; convenis de colaboració en l'Estat i atres comunitats autònomes; relacions en el [[Síndic d'Agravis]], Sindicatura de Contes, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], etc....
Actualment i des de l'any [[2015]] ostenta la presidència n'[[Enric Morera]], de [[Compromís]].
Actualment i des de juny de l'any [[2023]] ostenta la presidència de les Corts Valenciens [[Llanos Massó Linares]], del partic polític [[Vox]].
== Vore també ==
== Vore també ==
*[https://www.esdiario.com/996164245/Las-cortes-del-Reino-de-Valencia-I-convocatoria-y-solio-de-apertura.html Las Cortes del Reino de Valencia (I): convocatoria y solio de apertura - ''EsDiario'']
*[https://www.esdiario.com/996164245/Las-cortes-del-Reino-de-Valencia-I-convocatoria-y-solio-de-apertura.html Las Cortes del Reino de Valencia (I): convocatoria y solio de apertura - ''EsDiario'']
{{Generalitat Valenciana}}
{{Regne de Valéncia}}
{{Regne de Valéncia}}
[[Categoria:Generalitat Valenciana]]
[[Categoria:Generalitat Valenciana]]
[[Categoria:Parlaments autonòmics d'Espanya|Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Parlaments autonòmics d'Espanya|Comunitat Valenciana]]