Diferència entre les revisions de "Circumferència goniomètrica"

mSense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Unit circle.svg|thumb|250px|[[Ecuación paramétrica|Parametrización]] de la circunferencia goniométrica. La variable ''t'' es el ángulo y sus puntos son: (x, y) = (cos''t'', sin''t'').]]
[[Archiu:Unit circle.svg|thumb|250px|[[Ecuació paramétrica|Parametrisació]] de la circumferència goniomètrica. La variable ''t'' és l'àngul i els seus punts són: (x, y) = (cos''t'', sin''t'').]]


La '''circumferència goniomètrica''', '''trigonomètrica''', '''unitària''' o '''«círcul unitat»''' és una [[circumferència]] de [[ràdio (geometria)|radie]] un, normalment en el seu centre en l'orige (0, 0) d'un [[sistema de coordenades]], d'un [[pla (geometria)|pla @euclídeo]] o [[pla complex|complex]].   
La '''circumferència goniomètrica''', '''trigonomètrica''', '''unitària''' o '''«círcul unitat»''' és una [[circumferència]] de [[ràdio (geometria)|radie]] un, normalment en el seu centre en l'orige (0, 0) d'un [[sistema de coordenades]], d'un [[pla (geometria)|pla @euclídeo]] o [[pla complex|complex]].   
Llínea 5: Llínea 5:
Dita circumferència s'utilisa en la finalitat de poder estudiar fàcilment les [[raó trigonomètrica|raons trigonomètriques]] i [[funcions trigonomètriques]], per mig de la representació de [[triàngul]]s rectànguls auxiliars.  
Dita circumferència s'utilisa en la finalitat de poder estudiar fàcilment les [[raó trigonomètrica|raons trigonomètriques]] i [[funcions trigonomètriques]], per mig de la representació de [[triàngul]]s rectànguls auxiliars.  


Si (x, i) és un punt de la circumferència unitat del primer quadrant, llavors x i i són les llongituts dels catets d'un triàngul rectàngul l'hipotenusa del qual té llongitut 1. Aplicant el [[teorema de Pitàgores]], x i i satisfan la [[equació]]:
Si (x, i) és un punt de la circumferència unitat del primer quadrant, llavors x i i són les llongituts dels catets d'un triàngul rectàngul l'hipotenusa del qual té llongitut 1. Aplicant el [[teorema de Pitàgores]], x i i satisfan l'[[equació]]:


::::: <math>x^2 + y^2 = 1 = \mathrm{radio} = \mathrm{hipotenusa} \,</math>
::::: <math>x^2 + y^2 = 1 = \mathrm{radio} = \mathrm{hipotenusa} \,</math>


== Funcions trigonomètriques en la circumferència unitària ==
== Funcions trigonomètriques en la circumferència unitària ==
[[Archiu:Triángulo-en-círculo|thumb|200px|La circumferència unitat i el triàngul rectàngul associat.]]
[[Archiu:Triángulo-en-círculo.svg|thumb|200px|La circumferència unitat i el triàngul rectàngul associat]]
 
[[Archiu:Squaring the circle.svg|200px|thumb|El [[àrea]] de la garrofa i del círcul unitari és el [[número pi]].]]
[[Archiu:Squaring the circle.svg|200px|thumb|El [[àrea]] de la garrofa i del círcul unitari és el [[número pi]].]]
Si (x, i) és un punt de la circumferència unitat, i el radi que té l'orige en (0, 0), forma un àngul '''<math> alpha , </math>''' en l'eix ''X'', les principals funcions trigonomètriques es poden representar com [[raó (matemàtiques)|raó]] de [[segment]]s associats a [[triàngul rectàngul|triànguls rectànguls]] auxiliars, de la següent manera:
Si (x, i) és un punt de la circumferència unitat, i el radi que té l'orige en (0, 0), forma un àngul '''<math> alpha , </math>''' en l'eix ''X'', les principals funcions trigonomètriques es poden representar com [[raó (matemàtiques)|raó]] de [[segment]]s associats a [[triàngul rectàngul|triànguls rectànguls]] auxiliars, de la següent manera:


El [[Sen (matemàtiques)|sen]] és la raó entre el [[catet]] opost (a) i la [[hipotenusa]] (c)
El [[Sen (matemàtiques)|sen]] és la raó entre el [[catet]] opost (a) i l'[[hipotenusa]] (c)


: <math> \sin(\alpha)= \frac{a}{c} </math>
: <math> \sin(\alpha)= \frac{a}{c} </math>
Llínea 46: Llínea 47:
=== Funcions trigonomètriques recíproques ===
=== Funcions trigonomètriques recíproques ===
La cosecant, la secant i la cotangent, són les raons trigonomètriques recíproques del sen, cosen i tangent:
La cosecant, la secant i la cotangent, són les raons trigonomètriques recíproques del sen, cosen i tangent:
 
:<math>
: <math>
\csc (\alpha) =
  \csc (\alpha) =
\frac{1}{\sin (\alpha)} =
  \frac{1}{\sin (\alpha)} =
\overline{OF}
  \overline{OF}
</math>
</math>


: <math>
:<math>
  \sec (\alpha) =
\sec (\alpha) =
  \frac{1}{\cos (\alpha)} =
\frac{1}{\cos (\alpha)} =
  \overline{OE}
\overline{OE}
</math>
</math>


: <math>
:<math>
  \cot (\alpha) =
\cot (\alpha) =
  \frac{1}{\tan (\alpha)} =
\frac{1}{\tan (\alpha)} =
  \overline{AF}
\overline{AF}
</math>
</math>


Els valors de la *cotangente, la secant i la cosecant s'obtenen, anàlogament, per mig de semblança de triànguls.
Els valors de la cotangent, la secant i la cosecant s'obtenen, anàlogament, per mig de semblança de triànguls.


== Topologia ==
== Topologia ==
Llínea 71: Llínea 71:


== Vore també ==
== Vore també ==
{{commonscat|Trigonometric circles}}
 
* [[Àngul|Medida d'ànguls]]
* [[Àngul|Medida d'ànguls]]
* [[Trigonometria Raones trigonomètriques|Raons trigonomètriques]]
* [[Trigonometria Raones trigonomètriques|Raons trigonomètriques]]


== Enllaços externs ==
{{commonscat|Trigonometric circles}}
 
[[Categoria:Un]]
[[Categoria:Un]]
[[Categoria:Círculs]]
[[Categoria:Círculs]]
[[Categoria:Geometria]]
[[Categoria:Geometria]]
[[Categoria:Trigonometria]]
[[Categoria:Trigonometria]]
{{Traduït de|es|Circunferencia goniométrica}}