Canvis

En la mitologia celta galesa, '''Modron''' («Mare») és la «mare divina» (mare-terra), filla d'[[Avalloc]], rei d'Avalon i mare de l'héroe [[Mabon]], el nom complet del qual és Mabon ap Modron («Mabon, fill de Modron»). Les característiques de mare i fill poden haver-se derivat de personages anteriors com la gala Dea Matrona o la deesa irlandesa Dana. Provablement haja segut el prototip de la hechicera [[Morgana]] de la [[Mit Artúric|llegenda artúrica]].

En la [[mitologia celta]] galesa, '''Modron''' («Mare») és la «mare divina» (mare-terra), filla d'[[Avalloc]], rei d'Avalon i mare de l'héroe [[Mabon]], el nom complet del qual és Mabon ap Modron («Mabon, fill de Modron»). Les característiques de mare i fill poden haver-se derivat de personages anteriors com la gala Dea Matrona o la deesa irlandesa Dana. Provablement haja segut el prototip de la hechicera [[Morgana]] de la [[Mit Artúric|llegenda artúrica]].

Modron, en la tradició galesa apareix com a mare sobrenatural. Provablement es deriva de la deesa celta Matrona, que va ser adorada en la Galia. De la mateixa manera, el fill de Modron, Mabon (joventut), sembla derivar del jove deu Maponos.​ Tant Matrona com Maponos varen ser adorats en l'àrea al voltant de la muralla d'Adriano, lo que pot explicar la prominència de Modron i Mabon en la lliteratura conectat en el britónico Hen Ogledd (Vell Nort) de Gran Bretanya.​

Modron, en la tradició galesa apareix com a mare sobrenatural. Provablement es deriva de la deesa celta Matrona, que va ser adorada en la Galia. De la mateixa manera, el fill de Modron, Mabon (joventut), sembla derivar del jove deu Maponos.​ Tant Matrona com Maponos varen ser adorats en l'àrea al voltant de la muralla d'Adriano, lo que pot explicar la prominència de Modron i Mabon en la lliteratura conectat en el britónico Hen Ogledd (Vell Nort) de Gran Bretanya.​

Algunes característiques de l'història de Modron, especialment que el seu fill Mabon fora seqüestrat al tercer dia del seu naiximent, sugerixen una conexió en Rhiannon en la primera branca del Mabinogion, el fill del qual Pryderi va ser seqüestrat de manera similar. William John Gruffydd va sugerir que Modron i Rhiannon varen ser els mateixos en el seu orige.​ John T. Koch sugerix que santa Madrun, filla de Vortimer, també es pot conectar, sobre la base de la similitut de noms en alguns elements de les seues històries.​ Atres especialistes creuen que els noms Modron i Madrun tinguen una etimologia distinta. Madrun provindria del nomene Matrona en [[llatí]] vulgar (també un nom comú matrōna, del llatí clàssic mātrōna), mentres que Modron vindria del teónim gal-britónic Mātronā Mare (deesa).​

Algunes característiques de l'història de Modron, especialment que el seu fill Mabon fora seqüestrat al tercer dia del seu naiximent, sugerixen una conexió en Rhiannon en la primera branca del Mabinogion, el fill del qual Pryderi va ser seqüestrat de manera similar. William John Gruffydd va sugerir que Modron i Rhiannon varen ser els mateixos en el seu orige.​ John T. Koch sugerix que santa Madrun, filla de Vortimer, també es pot conectar, sobre la base de la similitut de noms en alguns elements de les seues històries.​ Atres especialistes creuen que els noms Modron i Madrun tinguen una etimologia distinta. Madrun provindria del nomene Matrona en [[llatí]] vulgar (també un nom comú matrōna, del llatí clàssic mātrōna), mentres que Modron vindria del teónim gal-britónic Mātronā Mare (deesa). ​        

 

== Referències ==

== Referències ==

* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22

* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22

* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0

* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0

* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825

* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825

* Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books.

* Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books

* Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431

* Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431