155 996
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Etimologia ==
== Etimologia ==
Originalment en valencià antic esta classe d'edifici es denominava ''església'',<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Església</ref> paraula que encara es diu en alguns llocs del territori llingüístic, pero la forma més usual actualment és ''iglésia''.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Iglésia</ref>
Originalment en valencià antic esta classe d'edifici es denominava ''església'',<ref>{{DGLV|Església}}</ref> paraula que encara es diu en alguns llocs del territori llingüístic, pero la forma més usual actualment és ''iglésia''.<ref>{{DGLV|Iglésia}}</ref>
El terme ''església'' (antigament també escrit ''sglésia'')<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Sglésia</ref> aixina com la seua variant antiga i hui en desús ''esgleya''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Esgleya</ref> venen del llatí ''ecclesia'', que a l'hora ve del grec ''ἐκκλησία'' (''ekklēsía''), que vol dir "assamblea".
El terme ''església'' (antigament també escrit ''sglésia'')<ref>{{DGLV|Sglésia}}</ref> aixina com la seua variant antiga i hui en desús ''esgleya''<ref>{{DGLV|Esgleya}}</ref> venen del llatí ''ecclesia'', que a l'hora ve del grec ''ἐκκλησία'' (''ekklēsía''), que vol dir "assamblea".
La paraula ''iglésia'' (antigament escrita ''yglésia'') té el mateix orige que ''església'', pero va entrar per via del castellà durant el sigle XVI, per lo que en un principi era un castellanisme, pero com que hui en dia és la variant més usada, pràcticament general, i es diu i s'escriu des de fa vora cinccents anys, actualment és la forma recomanada.
La paraula ''iglésia'' (antigament escrita ''yglésia'') té el mateix orige que ''església'', pero va entrar per via del castellà durant el sigle XVI, per lo que en un principi era un castellanisme, pero com que hui en dia és la variant més usada, pràcticament general, i es diu i s'escriu des de fa vora cinccents anys, actualment és la forma recomanada.
Els estils que solen tindre són: [[estil paleocristià]], [[estil visigot]], [[estil mossàrap]], [[estil bizantí]], [[estil mudéixar]], [[estil romànic]], [[estil cistercenc]], [[estil gòtic]], [[estil renaixentiste]], [[estil barroc]], [[estil neoclàsic]], [[estil neogòtic]] i [[estil moderniste]].
Els estils que solen tindre són: [[estil paleocristià]], [[estil visigot]], [[estil mossàrap]], [[estil bizantí]], [[estil mudéixar]], [[estil romànic]], [[estil cistercenc]], [[estil gòtic]], [[estil renaixentiste]], [[estil barroc]], [[estil neoclàsic]], [[estil neogòtic]] i [[estil moderniste]].
<center>
<gallery>
<gallery>
Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral de Chartres|Catedral gòtica de Chartres]].
Archiu:20050921CathChartresB.jpg|[[Catedral de Chartres|Catedral gòtica de Chartres]]
Archiu:Porta dels ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]].
Archiu:Porta ferros.jpg|Porta dels ferros barroca de la [[Catedral de Valéncia]]
Archiu:Ermita_Els_Peixets.jpg|[[Ermita dels Peixets]] neogòtica - [[Alboraya]].
Archiu:Ermita_Els_Peixets.jpg|[[Ermita dels Peixets]] neogòtica - [[Alboraya]]
Archiu:Catedral de Santa María de Segovia - 01.jpg|250px|Catedral de Santa María ([[Segòvia]])
File:Mare de Déu dels Desemparats P1130833.jpg||Image de la Basilica de la Mare de Deu en la [[plaça de la Verge]], ([[Valéncia]])
</gallery>
</gallery>
</center>
==Referències==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}