Canvis

|web = [https://beneixama.es Web oficial de Beneixama]

|web = [https://beneixama.es Web oficial de Beneixama]

|notes =  

|notes =  

}}'''Beneixama''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]], subcomarca de la [[Vall de Biar]].

}}

'''Beneixama''' (en [[castellà]] ''Benejama''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]], subcomarca de la [[Vall de Biar]].

== Toponímia ==

== Toponímia ==

| width="35%" align="center"| 

| width="35%" align="center"| 

|-

|-

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[el Camp de Mirra]]

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[El Campet de Mirra]]

| width="30%" align="center"|'''Beneixama'''

| width="30%" align="center"|'''Beneixama'''

| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Banyeres]]

| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Banyeres de Mariola]]

|-

|-

| width="35%" align="center"| 

| width="35%" align="center"| 

</center>

</center>

=== Barris i pedanies ===

==== Barris i pedanies ====

En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]] '''.

En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]] '''.

La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i despuix al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte de l'any [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el [[sigle XV]] es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En l'any [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila.  

La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i despuix al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte de l'any [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el [[sigle XV]] es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En l'any [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila.  

En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. En [[1777]] conseguix la independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]]. El nou municipi incloïa a [[el Camp de Mirra]] i [[Canal (Alacant)|Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en [[1836]].<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref>

En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]].  

 

En l'any [[1777]] conseguix l'independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]].  

 

El nou municipi incloïa a [[El Campet de Mirra]] i [[La Canyada (Alacant)|La Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en [[1836]].<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref>

== Demografia ==

== Demografia ==

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.703 habitants.

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.707 habitants.

 

El primer cens oficial de Beneixama, en l'any [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que a soles va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/>

El primer cens oficial de Beneixama, en l'any [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que a soles va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/>

== Economia ==

== Economia ==

[[Image:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua iglésia.]]

[[Image:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua iglésia.]]

L'[[agricultura]] contínua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En l'any [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalices]], [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i el restant de secà.<ref name=beneenci/> L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del [[sigle XIX]] per a moure un molí de paper, cinc d'[[oli]] i cinc de [[farina]], ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/>

L'[[agricultura]] contínua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En l'any [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalices]], [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i el restant de secà.<ref name=beneenci/>  

 

L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del [[sigle XIX]] per a moure un molí de paper, cinc d'[[oli]] i cinc de [[farina]], ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/>

== Patrimoni ==

== Patrimoni ==

== Urbanisme ==

== Urbanisme ==

El núcleu urbà de '''Beneixama''' va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en [[1777]].<ref name=beneenci/> El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Iglésia, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. La carretera [[CV-81]], construïda cap a [[1870]] es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>

El núcleu urbà de '''Beneixama''' va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en [[1777]].<ref name=beneenci/>  

 

El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Iglésia, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat.  

 

La carretera [[CV-81]], construïda cap a [[1870]] es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>

== Cultura ==

== Cultura ==

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]

* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]

 

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Beneixama}}

{{commonscat|Beneixama}}

{{Municipis de L'Alt Vinalopó}}

{{Municipis de L'Alt Vinalopó}}