Joan de Cabriada

Joan de Cabriada, (23 de setembre de 1661 - † 27 de maig de 1743), fon un mege valencià del sigle XVII, que estudià medicina en l'Universitat de Valéncia i treballà molt per l'aplicació de les noves idees i l'importació de criteris experimentals.

En la seua obra principal (Carta filosofico-medica-chimica), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol.

Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'Acadèmia Científica.

En l'any 1699, Cabriada fou nomenat mege de cambra de Carles II, que morí al cap de pocs mesos. En l'any 1700 participà en la fundació de la Regia Sociedad de Medicina y otras ciencias de Sevilla. En 1713 exercia de mege en Bilbao, i finalment, cap a 1718, es retirà a Ágreda, a on va estar fins als seus últims dies.

Obra

Entre les seues obres destaca:

• Carta filosofico-medica-chimica (1686)

Bibliografia

• Esteva de Sagrera, Juan. «Juan de Cabriada y Borrás». Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia, 2018
• López Piñero, José María. «Juan de Cabriada y las primeras etapas de la iatroquímica y de la medicina moderna en España». Cuadernos de Historia de la medicina española, núm. 2, 1963, p. 129-154

Enllaços externs

• Joan de Cabriada en Wikipedia