Diferència entre les revisions de "Joan de Cabriada"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
 
En la seua obra principal (''Carta filosofico-medica-chimica''), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol.  
 
En la seua obra principal (''Carta filosofico-medica-chimica''), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol.  
  
Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'[[Acadèmia Científica]].  
+
Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'[[Acadèmia Científica]].  Les opinions i les crítiques expressades per Cabriada en esta obra ocasionaren moltes controvèrsies, majoritàriament consistents en texts d'escassa rellevància científica i abundants en desqualificacions mútues entre galenistes i iatroquímics.
  
 
En l'any [[1699]], Cabriada fou nomenat mege de cambra de [[Carles II]], que morí al cap de pocs mesos. En l'any [[1700]] participà en la fundació de la ''Regia Sociedad de Medicina y otras ciencias de Sevilla''. En [[1713]] exercia de mege en [[Bilbao]], i finalment, cap a [[1718]], es retirà a [[Ágreda]], a on va estar fins als seus últims dies.
 
En l'any [[1699]], Cabriada fou nomenat mege de cambra de [[Carles II]], que morí al cap de pocs mesos. En l'any [[1700]] participà en la fundació de la ''Regia Sociedad de Medicina y otras ciencias de Sevilla''. En [[1713]] exercia de mege en [[Bilbao]], i finalment, cap a [[1718]], es retirà a [[Ágreda]], a on va estar fins als seus últims dies.

Revisió de 15:10 18 ago 2025

Joan de Cabriada i Borrás, (23 de setembre de 1661 - † 27 de maig de 1743), fon un mege valencià del sigle XVII, que estudià medicina en l'Universitat de Valéncia i treballà molt per l'aplicació de les noves idees i l'importació de criteris experimentals.

En la seua obra principal (Carta filosofico-medica-chimica), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol.

Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'Acadèmia Científica. Les opinions i les crítiques expressades per Cabriada en esta obra ocasionaren moltes controvèrsies, majoritàriament consistents en texts d'escassa rellevància científica i abundants en desqualificacions mútues entre galenistes i iatroquímics.

En l'any 1699, Cabriada fou nomenat mege de cambra de Carles II, que morí al cap de pocs mesos. En l'any 1700 participà en la fundació de la Regia Sociedad de Medicina y otras ciencias de Sevilla. En 1713 exercia de mege en Bilbao, i finalment, cap a 1718, es retirà a Ágreda, a on va estar fins als seus últims dies.

Obra

Entre les seues obres destaca:

  • Carta filosofico-medica-chimica (1686)

Referències

Bibliografia

  • Esteva de Sagrera, Juan. «Juan de Cabriada y Borrás». Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia, 2018
  • López Piñero, José María. «Juan de Cabriada y las primeras etapas de la iatroquímica y de la medicina moderna en España». Cuadernos de Historia de la medicina española, núm. 2, 1963, p. 129-154
  • Rey Bueno, M. M.; Alegre Pérez, M. E.. «Juan de Cabriada, médico de cámara de Carlos II». A: Actas de las Jornadas conmemorativas del Cuarto centenario de la fundación de la Real Botica. Madrid, 17-19 de enero, 1994
  • Rodríguez, Josep. Biblioteca valentina. Valéncia: Josep Tomàs Lucas, 1747

Enllaços externs