Canvis

<noinclude>

<noinclude>

El '''Millars''' (en [[castellà]] ''Mijares''), en àrap rep el nom d'''Albentosa'', és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal d'[[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600&nbsp;[[metro|m]] d'altitut i que desemboca entre els térmens d'[[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], despuix de 156&nbsp;[[quilómetro|km]] de recorregut.

El '''Millars''' (en [[castellà]] ''Mijares'' i en àrap rep el nom d'''Albentosa''), és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal d'[[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600&nbsp;[[metro|m]] d'altitut i que desemboca entre els térmens d'[[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], despuix de 156&nbsp;[[quilómetro|km]] de recorregut.

== Història ==

== Història ==

La concessió més antiga que es coneix referent a l'us de les aigües del riu és la del penúltim rei moro, [[Zeit Abu Zeit|Zeit Abuceit]], que per cert fon convertit al [[Cristianisme|cristianisme]] en el nom de Vicent en la diòcesis de [[Sogorp]]. Este document segons Sarthou, es conserva en l'Ajuntament de [[Vilafermosa del Riu]], en un notable document redactat en àrap i sobre pergamí.

 

La concessió més antiga que es coneix referent a l'us de les aigües del riu és la del penúltim rei moro, [[Zeit Abu Zeit|Zeit Abuceit]], que per cert fon convertit al [[Cristianisme|cristianisme]] en el nom de Vicent en la diòcesis de [[Sogorp]]. Este document segons Sarthou, es conserva en l'Ajuntament de [[Vilafermosa]], en un notable document redactat en àrap i sobre pergamí.

Despuix de la [[Reconquista]], pel rei En [[Jaume I]], el monarca concedí les aigües del Millars sense tribut algun als pobles del [[Regne de Valéncia]], en la mateixa forma que es regia en temps dels àraps. Aixina consta en els [[Furs]] del rey en Jaume lo conqueridor, tom I, foli XC, B:

Despuix de la [[Reconquista]], pel rei En [[Jaume I]], el monarca concedí les aigües del Millars sense tribut algun als pobles del [[Regne de Valéncia]], en la mateixa forma que es regia en temps dels àraps. Aixina consta en els [[Furs]] del rey en Jaume lo conqueridor, tom I, foli XC, B:

== Afluents ==

== Afluents ==

Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars són el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyol]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa]] en [[Vallat]].

Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars són el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyuel]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa del Riu]] en [[Vallat]].

== Règim fluvial ==

== Règim fluvial ==

== Curs Alt ==

== Curs Alt ==

El curs alt del riu discorre encaixat en calices carstificades formant un profunda [[passera]] entre la [[província de Terol]] i [[Montanejos]], en part ocupat pel [[Pantà d'Arenós]] o Arenós. Esta profunda passera té unes manifestacions formidables en les immediacions de [[Montanejos]], l'estret de la Cuaz en [[Aranyol]], on la carretera [[CV-20]] travessa balconada sobre el riu i abrigada per la paret vertical de la passera, aixina com el tram entre [[Toga]] i [[Torrechiva]], en un desnivell de 300 m. de paret vertical i ve a acabar en [[Fanzara]], on el vall s'obri cap al pla d'inundació que forma la comarca de la Plana.

El curs alt del riu discorre encaixat en calices carstificades formant un profunda [[passera]] entre la [[província de Terol]] i [[Montanejos]], en part ocupat pel [[Pantà d'Arenós]] o Arenós. Esta profunda passera té unes manifestacions formidables en les immediacions de [[Montanejos]], l'estret de la Cuaz en [[Aranyuel]], on la carretera [[CV-20]] travessa balconada sobre el riu i abrigada per la paret vertical de la passera, aixina com el tram entre [[Toga]] i [[Torrechiva]], en un desnivell de 300 m. de paret vertical i ve a acabar en [[Fanzara]], on el vall s'obri cap al pla d'inundació que forma la comarca de la Plana.

== Aprofitament ==

== Aprofitament ==

===== Desaigües =====

===== Desaigües =====

El pantà té tres desaigües:

El pantà té tres desaigües:

*'''Desaigüe de Fondo''': buida per complet el pantà (té una capacitat de 60m³ per [[segon]])

* '''Desaigüe de Fondo''': buida per complet el pantà (té una capacitat de 60m³ per [[segon]])

*'''Desaigüe Intermig''': expulsa 12m³ per segon.

* '''Desaigüe Intermig''': expulsa 12m³ per segon.

*'''Superior''': expulsa 180m³ per segon.

* '''Superior''': expulsa 180m³ per segon.

*'''Vàlvula de Rec''': expulsa l'aigua necessària per al rec en la zona d'un dia.

* '''Vàlvula de Rec''': expulsa l'aigua necessària per al rec en la zona d'un dia.

==== Atres pantans ====

==== Atres pantans ====

*[[Pantà de L'Alcora]], de 2'2 hm³.

* [[Pantà de L'Alcora]], de 2'2 hm³.

*[[Pantà de Maria Cristina]], en la [[Rambla de la Viuda]], prop de la seua confluència en el Millars, de 18,4 hm³.

* [[Pantà de Maria Cristina]], en la [[Rambla de la Viuda]], prop de la seua confluència en el Millars, de 18,4 hm³.

== Vore també ==

== Vore també ==