83 706
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 23:
Llínea 23: − + Llínea 36:
Llínea 36: − + − + − + − + Llínea 55:
Llínea 55: − + − + Llínea 70:
Llínea 70: − + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 114:
Llínea 147: − + − + Llínea 143:
Llínea 176: + + − * [[Teatre romà de Sagunt]] Llínea 158:
Llínea 192: + − * Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 − + − + + − + +
Text reemplaça - 'Alfondeguella' a 'Alfondeguilla'
'''Sagunt''' (en [[castellà]] ''Sagunto''), és la capital de la comarca del [[Camp de Morvedre]], situada en el nort de la [[província de Valéncia]].
'''Sagunt''' (en [[castellà]] ''Sagunto''), és la capital de la comarca del [[Camp de Morvedre]], situada en el nort de la [[província de Valéncia]].
La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del [[Teatre romà de Sagunt|teatre romà]], i Port de Sagunt, a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic [[Castell de Sagunt|castell romà]], vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del [[Port de Sagunt]].
La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del [[Teatre romà de Sagunt|teatre romà]], i [[Port de Sagunt]], a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic [[Castell de Sagunt|castell romà]], vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del [[Port de Sagunt]].
==Geografia==
==Geografia==
===Localitats llimitrofes===
===Localitats llimitrofes===
* Noroest: [[Algar (Camp de Morvedre)|Algar]], [[Alfara de la Baronia]], [[Sogorp]], [[Soneja]]
* Noroest: [[Algar del Palància (Camp de Morvedre)|Algar del Palància]], [[Alfara de la Baronia]], [[Sogorp]], [[Soneixa]]
* Nort: [[Quart de les Valls]], [[Quartell]], [[Benavites]], [[Benifairó de les Valls]], [[Faura]], [[Alfondeguella]]
* Nort: [[Quart de Les Valls]], [[Quartell]], [[Benavites]], [[Benifairó de Les Valls]], [[Faura]], [[Alfondeguilla]]
* Norest: [[Vall d'Uxó]], [[Almenara]]
* Norest: [[Vall d'Uxó]], [[Almenara]]
* Oest: [[Petrés]], [[Gilet]], , [[Estivella]], [[Torres Torres]], [[Algímia d'Alfara]], [[Segart]]
* Oest: [[Petrés]], [[Gilet]], , [[Estivella]], [[Torres Torres]], [[Algímia d'Alfara]], [[Segart]]
* Este: [[Canet de Berenguer]]
* Este: [[Canet de Berenguer]]
* Suroest: [[Albalat dels Tarongers]]
* Suroest: [[Albalat dels Tarongers]]
* Sur: [[Puçol]], [[El Puig]]
* Sur: [[Puçol]], [[El Puig de Santa Maria]]
==Història==
== Història ==
===De l'antiga Arse a Saguntum===
===De l'antiga Arse a Saguntum===
En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi.
En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi.
===Edat mija===
=== Edat mija ===
Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]).
Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]).
En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].
En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].
====Juderia====
==== Juderia ====
Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.
Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.
Durant la [[guerra de l'independència espanyola]] Sagunt fon presa pels francesos. En l'any [[1811]] la ciutat fon sitiada durant 34 dies, en els quals uns 2.900 soldats espanyols establits en el castell se defenien dels atacs dels hòmens del [[Mariscal Suchet]]. El [[26 d'octubre]], el [[coronel Andriani]], nomenat governador de la plaça, es rendia despuix de la derrota patida el dia anterior per l'eixercit espanyol en la nomenada [[batalla de Sagunt]]. Els francesos, despuix de la valentia demostrada dels soldats espanyols en la batalla, els deixaren eixir en vida de Sagunt. Ells reforçaren les defenses del castell, escapçaren els campanars i permaneixerien en la vila fins el [[22 de maig]] de [[1814]].
Durant la [[guerra de l'independència espanyola]] Sagunt fon presa pels francesos. En l'any [[1811]] la ciutat fon sitiada durant 34 dies, en els quals uns 2.900 soldats espanyols establits en el castell se defenien dels atacs dels hòmens del [[Mariscal Suchet]]. El [[26 d'octubre]], el [[coronel Andriani]], nomenat governador de la plaça, es rendia despuix de la derrota patida el dia anterior per l'eixercit espanyol en la nomenada [[batalla de Sagunt]]. Els francesos, despuix de la valentia demostrada dels soldats espanyols en la batalla, els deixaren eixir en vida de Sagunt. Ells reforçaren les defenses del castell, escapçaren els campanars i permaneixerien en la vila fins el [[22 de maig]] de [[1814]].
En l'any [[1868]], el nou Govern Provisional modificà el nom de la ciutat, nomenada Murviedro des de fea més de deu sigles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els Canons romàntics i classicistes de l'época: serestituí a Murviedro el gloriós nom de Sagunt.
En l'any [[1868]], el nou Govern Provisional modificà el nom de la ciutat, nomenada Murviedro des de fea més de deu sigles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els Canons romàntics i classicistes de l'época: es restituí a Murviedro el gloriós nom de Sagunt.
Fon en Sagunt a on, en [[decembre]] de l'any [[1874]], es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]].
Fon en Sagunt a on, en [[decembre]] de l'any [[1874]], es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]].
{{AP|Port de Sagunt}}
A principis del [[sigle XX]] es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi.
A principis del [[sigle XX]] es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi.
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.
==Demografia==
==Administració==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Manuel Carbó Juan
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = José García Felipe
Francisco Crispín Sanchís
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = José García Felipe
| Partit_3 = CIPS - Candidatura Independent per Sagunt
| Alcalde_4 = Manuel Girona Rubio
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Manuel Girona i Rubio
Silvestre Borràs Azcona
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
[[PPCV]]
| Alcalde_6 = Silvestre Borràs Azcona
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Glòria Calero Albal
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Alfredo Castelló Sáez
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Alfredo Castelló Sáez
Sergio Muniesa Franco
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Josep Francesc Fernández Carrasco
| Partit_10 = [[Compromís]]
| Alcalde_11 = Darío Moreno Lerga
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Darío Moreno Lerga
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}
== Demografia ==
Sagunt contava en 68.066 habitants en l'any [[2022]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].
Sagunt contava en 68.066 habitants en l'any [[2022]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].
==Monuments==
==Monuments==
[[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]]
[[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]]
* Teatre romà de Sagunt.
* [[Teatre romà de Sagunt]].
* Castell de Sagunt
* [[Castell de Sagunt]]
* Parròquia Archiprestal de l'Assunció de Santa Maria.
* Parròquia Archiprestal de l'Assunció de Santa Maria.
* Iglésia d'El Salvador.
* Iglésia d'El Salvador.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Port de Sagunt]]
* [[Teatre romà de Sagunt]]
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
== Referències ==
== Referències ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Sagunt}}
{{commonscat|Sagunt}}
{{Municipis de El Camp de Morvedre}}
{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}
{{Capitals comarques}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Sagunt]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]