83 706
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Alfondeguella' a 'Alfondeguilla'
===Localitats llimitrofes===
===Localitats llimitrofes===
* Noroest: [[Algar (Camp de Morvedre)|Algar]], [[Alfara de la Baronia]], [[Sogorp]], [[Soneja]]
* Noroest: [[Algar del Palància (Camp de Morvedre)|Algar del Palància]], [[Alfara de la Baronia]], [[Sogorp]], [[Soneixa]]
* Nort: [[Quart de les Valls]], [[Quartell]], [[Benavites]], [[Benifairó de les Valls]], [[Faura]], [[Alfondeguella]]
* Nort: [[Quart de Les Valls]], [[Quartell]], [[Benavites]], [[Benifairó de Les Valls]], [[Faura]], [[Alfondeguilla]]
* Norest: [[Vall d'Uxó]], [[Almenara]]
* Norest: [[Vall d'Uxó]], [[Almenara]]
* Oest: [[Petrés]], [[Gilet]], , [[Estivella]], [[Torres Torres]], [[Algímia d'Alfara]], [[Segart]]
* Oest: [[Petrés]], [[Gilet]], , [[Estivella]], [[Torres Torres]], [[Algímia d'Alfara]], [[Segart]]
* Este: [[Canet de Berenguer]]
* Este: [[Canet de Berenguer]]
* Suroest: [[Albalat dels Tarongers]]
* Suroest: [[Albalat dels Tarongers]]
* Sur: [[Puçol]], [[El Puig]]
* Sur: [[Puçol]], [[El Puig de Santa Maria]]
==Història==
== Història ==
===De l'antiga Arse a Saguntum===
===De l'antiga Arse a Saguntum===
En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi.
En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi.
===Edat mija===
=== Edat mija ===
Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]).
Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]).
En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].
En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].
====Juderia====
==== Juderia ====
Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.
Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.
==Demografia==
==Administració==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Manuel Carbó Juan
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = José García Felipe
Francisco Crispín Sanchís
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = José García Felipe
| Partit_3 = CIPS - Candidatura Independent per Sagunt
| Alcalde_4 = Manuel Girona Rubio
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Manuel Girona i Rubio
Silvestre Borràs Azcona
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
[[PPCV]]
| Alcalde_6 = Silvestre Borràs Azcona
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Glòria Calero Albal
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Alfredo Castelló Sáez
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Alfredo Castelló Sáez
Sergio Muniesa Franco
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Josep Francesc Fernández Carrasco
| Partit_10 = [[Compromís]]
| Alcalde_11 = Darío Moreno Lerga
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Darío Moreno Lerga
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}
== Demografia ==
Sagunt contava en 68.066 habitants en l'any [[2022]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].
Sagunt contava en 68.066 habitants en l'any [[2022]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].
[[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]]
[[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]]
* [[Teatre romà de Sagunt]].
* [[Teatre romà de Sagunt]].
* Castell de Sagunt
* [[Castell de Sagunt]]
* Parròquia Archiprestal de l'Assunció de Santa Maria.
* Parròquia Archiprestal de l'Assunció de Santa Maria.
* Iglésia d'El Salvador.
* Iglésia d'El Salvador.
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Sagunt}}
{{commonscat|Sagunt}}
{{Municipis de El Camp de Morvedre}}
{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}
{{Capitals comarques}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Sagunt]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]