Diferència entre les revisions de "Torre de Benizahat"
Sense resum d'edició |
Text reemplaça - 'Alfondeguella' a 'Alfondeguilla' |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Torre de Benizahat''', situada en el carrer Trinitat nº 18, en la localitat valenciana de [[La Vall d'Uxó|Vall d'Uxó]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], [[província de Castelló]], és una torre defensiva declarada, genèricament, com Be d'interés cultural, en anotació ministerial R-I-51-0012130, i data d'anotació 30 de maig de l'any [[2008]]. | [[Archiu:Tbeni.jpg|thumb|250px|Torre de Benizahat]] | ||
La '''Torre de Benizahat''', situada en el carrer Trinitat nº 18, en la localitat valenciana de [[La Vall d'Uxó|Vall d'Uxó]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], [[província de Castelló]], és una torre defensiva declarada, genèricament, com Be d'interés cultural, en anotació ministerial R-I-51-0012130, i data d'anotació [[30 de maig]] de l'any [[2008]]. | |||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 5: | Llínea 7: | ||
La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis|necròpolis]] i un [[Aljup|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat. | La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis|necròpolis]] i un [[Aljup|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat. | ||
En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta. | |||
Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[ | Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguilla]]. Este conjunt de chicotetes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]]. | ||
La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits. | La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] en l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits. | ||
Segons el [[Llibre del Repartiment|llibre del Repartiment]] es diu que la torre de Benizahat fon donada el 1 d'octubre de [[1248]], a Ramón Despedriz i a la seua esposa. | Segons el [[Llibre del Repartiment|llibre del Repartiment]] es diu que la torre de Benizahat fon donada el [[1 d'octubre]] de [[1248]], a Ramón Despedriz i a la seua esposa. | ||
En l'expulsió dels [[Morisc|moriscs]] en [[1609]], es produïx un gran despoblació de la zona. Per a conseguir que tornara la població, els ducs varen establir en [[1612]], contractes de repoblament en gents vingudes del [[Maestrat|Maestrat de Montesa]]. | En l'expulsió dels [[Morisc|moriscs]] en l'any [[1609]], es produïx un gran despoblació de la zona. Per a conseguir que tornara la població, els ducs varen establir en [[1612]], contractes de repoblament en gents vingudes del [[Maestrat|Maestrat de Montesa]]. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| Llínea 19: | Llínea 21: | ||
La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i lo únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors. | La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i lo únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors. | ||
En la seua construcció es va amprar mamposteria i rajola. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc. | En la seua construcció es va amprar mamposteria i [[rajola]]. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc. | ||
== Vore també == | |||
* [[La Vall d'Uxó]] | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Benizahat Torre de Benizahat en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Benizahat Torre de Benizahat en Wikipedia] | ||
* [https://www.lasprovincias.es/v/20100404/castellon/falta-presupuesto-paraliza-adecuacion-20100404.html La falta de presupuesto paraliza la adecuación de la Torre de Benizahat de la Vall - ''Las Provincias''] | |||
[[Categoria:Arquitectura]] | |||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | |||
[[Categoria:Alqueries]] | |||
[[Categoria:Torres defensives]] | |||