L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Xàtiva"

← Edició anterior
desferValencian (Discussió | contribucions)
Burócrates, Administradors
84 623 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
Text reemplaça - 'La Granja de la Costera' a 'La Granja de La Costera'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 12: Llínea 12:
|superfície = 76,60 km²
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|altitut = 115 msnm
|població = 29.459 hab. ([[INE]] [[2021]])
|població = 29.637 hab. ([[INE]] [[2022]])
|densitat = 383,33 hab./km²
|densitat = 379,7 hab./km²
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
Llínea 39: Llínea 39:
== Geografia ==
== Geografia ==
[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]]
[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]]
El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles.​ Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]].​ La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.
El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles.​ Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[La Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]].​ La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.


<center>
<center>
Llínea 45: Llínea 45:
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Roglà i Corbera]], [[Sellent]]
| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de La Costera]], [[Roglà i Corberà]], [[Sellent]]
| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera del Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]
| width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]
| width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[La Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de la Valldigna]]
|-
|-
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[Novetlè]], [[Torrella]], [[Vallés]]
| width="30%" align="center"|'''
| width="30%" align="center"|'''
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]
Llínea 56: Llínea 56:
|-
|-
| width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de La Costera]], [[Guadasequies]]
| width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
| width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]
|}
|}
Llínea 96: Llínea 96:
El municipi contava en 29.459  habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]]. Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.
El municipi contava en 29.459  habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]]. Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.


<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
Llínea 105: Llínea 106:
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148 || align=center| 15.087  
|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148 || align=center| 15.087  
|-
|-
![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2021]]
![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2022]]
|-
|-
|align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095 || align=center| 29.045 || align=center| 29.459
|align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095 || align=center| 29.045 || align=center| 29.637
|}
|}


<small>Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].</small>
<small>Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva va rebre un increment poblacional en incorporar-se el municipi desaparegut de [[Annauir]].</small>
</center>


== Economia ==
== Economia ==
El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativina. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.
El [[sector servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativina. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones llimítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.


Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.
Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.
Llínea 121: Llínea 123:
{{Alcaldes_España
{{Alcaldes_España
   | Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
   | Alcalde_1 = [[Manuel Casesnoves Soldevila]]
   | Partido_1 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
   | Alcalde_2 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
   | Partido_2 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
   | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
   | Alcalde_3 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
   | Partido_3 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
   | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
   | Alcalde_4 = [[Miquel Calabuig i Adrià]]
   | Partido_4 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
   | Alcalde_5 = [[Alfonso Rus Terol]]
   | Partido_5 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
   | Partit_5 = [[PP]]
   | Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
   | Alcalde_6 = [[Alfonso Rus Terol]]
   | Partido_6 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
   | Partit_6 = [[PP]]
   | Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
   | Alcalde_7 = [[Alfonso Rus Terol]]
   | Partido_7 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
   | Partit_7 = [[PP]]
   | Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
   | Alcalde_8 = [[Alfonso Rus Terol]]
   | Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
   | Partit_8 = [[PP]]
   | Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
   | Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
   | Partido_9 = [[PP]]
   | Partit_9 = [[PP]]
   | Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
   | Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
   | Partido_10 = [[PSPV-PSOE]]
   | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_11 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_12 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
   }}
   }}


Llínea 155: Llínea 161:
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:
En l'actualitat la ciutat es troba dividida en 12 [[barris]]:


*Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa Maria]]).
* Districte Ciutat (barri del Núcleu històric de Xàtiva situat al voltant de la [[Parròquia de Santa Maria]]).
*Les Santes (antic barri migeval de la juderia situat en el núcleu històric de la ciutat).
* Les Santes (antic barri migeval de la juderia situat en el núcleu històric de la ciutat).
*Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
* Sant Pedro (barri del núcleu històric situat al voltant de la [[Parròquia de Sant Pedro]]).
*Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
* Sant Josep (barri del núcleu històric situat baix el [[Bellveret]]).
*Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
* Alt del Raval (barri del núcleu històric situat baix el [[Calvari Baixet de Xàtiva|Calvari Baixet]]).
*Raval de Sant Joan (antic barri migeval de la moreria de la ciutat).
* Raval de Sant Joan (antic barri migeval de la moreria de la ciutat).
*Les Barreres (antic barri migeval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
* Les Barreres (antic barri migeval situat al voltant de la [[Parròquia de la Mercé]]).
*Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
* Eixample (barri situat al nort de la ciutat).
*Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
* Camí dels Dos Molins (barri del noroest de la ciutat).
*Carme (barri del nordest de la ciutat)
* Carme (barri del nordest de la ciutat)
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
* La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).
* Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).


== Patrimoni ==
== Patrimoni ==
Llínea 241: Llínea 247:
* Artistes
* Artistes
* Atres
* Atres
== Festes i tradicions ==
Durant el [[Nadal]], en la ciutat de Xàtiva se fa el [[Belem]] més gran d'[[Espanya]].


== Vore també ==
== Vore també ==
Llínea 247: Llínea 257:
* [[Paper]]
* [[Paper]]
* [[Felip V]]
* [[Felip V]]
* [[Arnadí]]
* [[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
* [[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]
* [[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]
* [[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]
Llínea 252: Llínea 263:
== Referències ==
== Referències ==
<references />
<references />
* [http://www.xativa.es/ Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.xativa.es/ Ajuntament de Xàtiva]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
Llínea 263: Llínea 273:
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
Llínea 275: Llínea 285:
{{Capitals comarques}}
{{Capitals comarques}}


[[Categoria:Xàtiva]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Xàtiva»