Canvis

[[Image:Albufera.jpg|thumb|350px|<center>L'Albufera en el [[sigle XIX]]</center>]]

[[File:El Palmar Barraca 2.jpg|thumb|350px|<center>[[Barraca]] en L'Albufera</center>]]

El '''parc Natural de l'Albufera''' o '''L'Albufera''' (Albufera, de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-buhayra'', "el chicotet mar") és un [[parc natural]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].

El '''parc Natural de l'Albufera''' o '''L'Albufera''' (Albufera, de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-buhayra'', "el chicotet mar") és un [[parc natural]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].

== El llac ==

== El llac ==

El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada del mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".

El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada del mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".

Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars.

Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars.

En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]], conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la  profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros.   

En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de ''Caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]]'', conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la  profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros.   

En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors.

En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors.

{{cita|"encara que en el Regne, es consideraren fora del mateix i del terme de la ciutat de Valéncia, deixant-les anexades al Patrimoni del príncip".<ref>L'Albufera i la Caldereria, pàgina 22. Emilio Sarzo. 1906</ref>}}  

{{cita|"encara que en el Regne, es consideraren fora del mateix i del terme de la ciutat de Valéncia, deixant-les anexades al Patrimoni del príncip".<ref>L'Albufera i la Caldereria, pàgina 22. Emilio Sarzo. 1906</ref>}}  

En l'any [[1250]], en [[Morella]], despuix d'haver segut inclòs en els benes de la Corona, es va dictar un privilegi el [[21 de giner]], pel qual qualsevol podia peixcar en el llac, en la condició d'abonar una quinta part.

En l'any [[1250]], en [[Morella]], despuix d'haver segut inclòs en els benes de la Corona, es va dictar un privilegi el [[21 de giner]], pel qual qualsevol podia peixcar en el llac, en la condició d'abonar una quinta part.

En l'any [[1671]] es va prohibir l'entrada en l'Albufera, els seus llímits i la Devesa. La descripció de la fauna demostra que pràcticament es conservava en tota la seua esplendor.  

En l'any [[1671]] es va prohibir l'entrada en l'Albufera, els seus llímits i la Devesa. La descripció de la fauna demostra que pràcticament es conservava en tota la seua esplendor.  

[[Carles III]] va canviar novament les ordenances i es varen començar a arrendar els llocs de caça, reservant dos Uchana i Raconet per al [[capità General]] i cedint dos dies a l'any a qui voldria caçar.

[[Carles III]] va canviar novament les ordenances i es varen escomençar a arrendar els llocs de caça, reservant dos Uchana i Raconet per al [[capità General]] i cedint dos dies a l'any a qui voldria caçar.

A l'arribar el [[sigle XIX]], trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició  pròpia [[José Bonaparte]] li va concedir al [[Mariscal Suchet]] el títul de [[Duc de l'Albufera]].

A l'arribar el [[sigle XIX]], trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició  pròpia [[José Bonaparte]] li va concedir al [[Mariscal Suchet]] el títul de [[Duc de l'Albufera]].

Fon a partir del segon terç del sigle XIX quan el llac va començar a estretir-se a causa de la pràctica de soterrar el llac, per a cultivar arròs especialment. La fauna a poc a poc es reduïa al mateix ritme, trobant-se ya únicament caça menor.

Fon a partir del segon terç del sigle XIX quan el llac va començar a estretir-se a causa de la pràctica de soterrar el llac, per a cultivar arròs especialment. La fauna poc a poc es reduïa al mateix ritme, trobant-se ya únicament caça menor.

El [[12 de maig]] de l'any [[1865]] el llac i la Devesa va passar a propietat de l'Estat, acabant en més de sis sigles de propietat  real. Posteriorment fon entregada a la ciutat de [[Valéncia]], perque tots els valencians foren propietaris d'este "racó del Paraís"

El [[12 de maig]] de l'any [[1865]] el llac i la Devesa va passar a propietat de l'Estat, acabant en més de sis sigles de propietat  real. Posteriorment fon entregada a la ciutat de [[Valéncia]], perque tots els valencians foren propietaris d'este "racó del Paraís"

També són destacades les colònies de [[garsa|garses]], podent resenyar la [[garseta bouera]], la [[garseta craquera]] o la [[garsa blava]].

També són destacades les colònies de [[garsa|garses]], podent resenyar la [[garseta bouera]], la [[garseta craquera]] o la [[garsa blava]].

Finalment és resenyable la presència d'espècies com el [[charrà comú]], el [[charrà patinegre]], la [[camallonga]], la [[roseta]] o la [[gavina]].

Finalment és resenyable la presència d'espècies com el [[charrà comú]], el [[charrà patinegre]], la [[camallonga]], la [[roseta]], el [[flamenc (animal)|flamenc]] o la [[gavina]].

==L'Albufera i alguns autors==

==L'Albufera i alguns autors==

== Municipis compresos ==

== Municipis compresos ==

*[[Albal]]

*[[Albalat de la Ribera]]

*[[Alfafar]]

 

*[[Algemesí]]

* [[Albal]]

*[[Beniparrell]]

* [[Albalat de La Ribera]]

*[[Catarroja]]

* [[Alfafar]]

*[[Cullera]]

* [[Algemesí]]

*[[Massanassa]]

* [[Beniparrell]]

*[[Sedaví]]

* [[Catarroja]]

*[[Silla (Valéncia)|Silla]]

* [[Cullera]]

*[[Sollana]]

* [[Massanassa]]

*[[Sueca]]

* [[Sedaví]]

**[[Bega de Mar]]

* [[Silla (Valéncia)|Silla]]

**[[El Perelló (Valéncia)|El Perelló]]

* [[Sollana]]

**[[Els Palmeres (Sueca)|Les Palmeres]]

* [[Sueca]]

**[[Mareny de Barraquetes]]

** [[Bega de Mar]]

**[[Mareny Blau]]

** [[El Perelló (Valéncia)|El Perelló]]

**[[Mareny de Vilches]]

** [[Els Palmeres (Sueca)|Les Palmeres]]

**[[El Pouet (Sueca)|El Pouet]]

** [[Mareny de Barraquetes]]

*[[Valéncia]]

** [[Mareny Blau]]

**[[El Palmar (Valéncia)|El Palmar]]

** [[Mareny de Vilches]]

**[[El Perellonet (Valéncia)|El Perellonet]]

** [[El Pouet (Sueca)|El Pouet]]

**[[Pinedo (Valéncia)|Pinedo]]

* [[Valéncia]]

** [[El Palmar]]

** [[El Perellonet]]

** [[Pinedo]]

== Accessos ==

== Accessos ==

El principal mig d'accés al parc és l'autovia del [[Saler]] (CV-500) que partint de [[Valéncia]] travessa el parc de nort a sur, trobant-se el Centre d'Informació del parc en el quilómetro 10.5, en el mateix desviació d'[[El Palmar]].

El principal mig d'accés al parc és l'autovia del [[El Saler|Saler]] (CV-500) que partint de [[Valéncia]] travessa el parc de nort a sur, trobant-se el Centre d'Informació del parc en el quilómetro 10.5, en el mateix desviació d'[[El Palmar]].

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://commons.wikimedia.org/wiki/Parque_Natural_de_la_Albufera  commons|Parque Natural de l'Albufera]

{{commonscat|La Albufera Natural Park}}

 

*[http://parquesnaturales.gva.es/albufera parc Natural de l'Albufera]

* [https://parquesnaturales.gva.es/albufera Parc natural de l'Albufera]

*[http://parquesnaturales.gva.es/ parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]

* [https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]

 

{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

*{{Traduït de|es|Parque_Natural_de_la_Albufera}}

[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana|Albufera]]

[[Categoria:Parcs naturals d'Espanya|Albufera]]

[[Categoria:Valéncia|Albufera]]

[[Categoria:Valéncia]]