Diferència entre les revisions de "Història de Bèlgica"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L'història de [[Bèlgica]] es dividix tradicionalment en dos grans episodis. El primer d'ells és aquell que comprén l'història del conjunt de territoris que varen formar en l'any [[1830]] l'Estat de Bèlgica pròpiament dit (puix mai va ser independent d'un modo estable abans d'enguany). El segon reprén la successió d'acontenyiments a partir d'esta data clau, que supon el naiximent de Bèlgica mentres que nació independent política i territorialment parlant. | L'història de [[Bèlgica]] es dividix tradicionalment en dos grans episodis. El primer d'ells és aquell que comprén l'història del conjunt de territoris que varen formar en l'any [[1830]] l'Estat de Bèlgica pròpiament dit (puix mai va ser independent d'un modo estable abans d'enguany). El segon reprén la successió d'acontenyiments a partir d'esta data clau, que supon el naiximent de Bèlgica mentres que nació independent política i territorialment parlant. | ||
== Generalitats == | |||
L'història de Bèlgica està lligada a l'història dels atres Estats del Benelux. Poc a poc, els diversos Estats situats entre les futures [[França]] i [[Alemanya]] haurien de fusionar-se en un sol Estat pels Ducs de Borgonya. Esta unificació va començar en l'any [[1384]] i no va finalisar sino fins a l'any [[1443]]. Els territoris varen ser nomenats [[Paisos Baixos]] (nomenats "Bèlgica" durant la dominació romana). | |||
En el [[sigle XVI]] i com a conseqüència de la Reforma Protestant, les províncies del nort varen proclamar la seua independència. Des de llavors cal distinguir entre: | |||
* Els Paisos Baixos del Nort: Estat protestant i independent; lo que més tart seria Paisos Baixos. | |||
* Els Paisos Baixos del Sur: Estat catòlic governat per sobirans estrangers fins a l'any [[1789]] (per la casa dels Habsburcs: primer pels espanyols, despuix pels austríacs). Entre els anys 1789 i [[1830]], estos Paisos Baixos del Sur varen ser ocupats pels francesos i pels neerlandesos, abans de terminar sent independents com a Estat belga. Finalment, en l'any [[1839]], una part de Bèlgica formaria un nou Estat: el Gran Ducat de Luxemburc. | |||
== Bèlgica: 1830-1914 == | == Bèlgica: 1830-1914 == | ||
[[ | [[File:Reino Unido de los Países Bajos en 1815-es.svg|thumb|left|200px|Regne Unit dels Països Baixos]] | ||
=== Un estat en formació === | === Un estat en formació === | ||
El [[4 d'octubre]] de [[1830]], un govern provisional va proclamar l'independència de Bèlgica i el [[3 de novembre]] va ser elegit el Congrés nacional belga entre uns 30.000 electors. El [[7 de febrer]] de [[1831]] es va aprovar la constitució del nou estat. La majoria dels electors procedien de la burguesia i el [[Idioma francés|francés]] va ser elegit com a únic idioma oficial. L'opinió general era que els francòfons eren majoria en Bèlgica, puix el francés era, durant esta época, la llengua de l'èlit i de la classe dominant que s'havia apoderat del poder polític. En [[Flandes]], aixina com en Valònia i Brusseles, el poble usava les seues llengües regionals. | El [[4 d'octubre]] de l'any [[1830]], un govern provisional va proclamar l'independència de Bèlgica i el [[3 de novembre]] va ser elegit el Congrés nacional belga entre uns 30.000 electors. El [[7 de febrer]] de l'any [[1831]] es va aprovar la constitució del nou estat. La majoria dels electors procedien de la burguesia i el [[Idioma francés|francés]] va ser elegit com a únic idioma oficial. L'opinió general era que els francòfons eren majoria en Bèlgica, puix el francés era, durant esta época, la llengua de l'èlit i de la classe dominant que s'havia apoderat del poder polític. En [[Flandes]], aixina com en Valònia i Brusseles, el poble usava les seues llengües regionals. | ||
{{Història d'Europa}} | {{Història d'Europa}} | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Història de Bèlgica| ]] | [[Categoria:Història de Bèlgica| ]] | ||