Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
23 bytes afegits ,  22 agost
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
[[Archiu:Port of Valencia.jpg|miniaturadeimagen|Port de Valéncia]]
 
[[Archiu:Port of Valencia.jpg|miniaturadeimagen|Port de Valéncia]]
 
[[Archiu:Port of Alicante 4.jpg|miniaturadeimagen|Port d'Alacant]]
 
[[Archiu:Port of Alicante 4.jpg|miniaturadeimagen|Port d'Alacant]]
El '''port''' és, per extensió, aquell espai destinat i orientat especialment al decorriment de mercaderies, persones, informació o a donar abric i seguritat a aquelles fustes o naus encarregades de portar a veta dites tasques. Dins dels ports maritims se poden distinguir aquells orientats a la carrega i descarrega de [[contenedor]]es; de mercaderies de distint tipo, especialment els [[port pesquero|pesqueros]]; al deposit de fustes de recree ([[ports deportius]]) o atres. Els ports, aixina mateixa, poden classificar-se dins d'atres categories, com segons l'us civil o militar, el calat del que disponguen: ''ports d'aigües profundes'', superior als 45 peus (13,72 m), etc.
+
El '''port''' és, per extensió, aquell espai destinat i orientat especialment al decorriment de mercaderies, persones, informació o a donar abric i seguritat a aquelles fustes o naus encarregades de portar a terme dites tasques. Dins dels ports maritims se poden distinguir aquells orientats a la carrega i descarrega de [[contenedor]]s; de mercaderies de distint tipo, especialment els [[port peixquer|peixquers]]; al depòsit de barcos de recreació ([[ports deportius]]) o atres. Els ports, aixina mateixa, poden classificar-se dins d'atres categories, com segons l'us civil o militar, el calat del que disponguen: ''ports d'aigües profundes'', superior als 45 peus (13,72 m), etc.
    
== Classificació zonal del port ==
 
== Classificació zonal del port ==
 
Des del punt de vista funcional, l'obres i les instalacions d'un port se poden classificar per la seua ubicació. Aixina, se distinguen quatre zones diferents:
 
Des del punt de vista funcional, l'obres i les instalacions d'un port se poden classificar per la seua ubicació. Aixina, se distinguen quatre zones diferents:
#La <u>zona maritima</u> destinada al barco, en la que se disponen les obres d'abric que protegixen la zona d'atracaments de l'onage exterior, constituïdes fonamentalment pels dics; les obres d'accés que faciliten l'accés del barco al port en condicions de seguritat, garantisant la seua maniobrabilidad, esgambi i calat adequats. Entre elles estan la señalizació ([[radar]], [[far]]s, [[balisa]]s, [[radiofaro]]s, [[boya]]s, etcetera), els [[dic]]s d'encauzament, [[Canal (via artificial d'aigua)|canals]] dragats, [[esclusa]]s; els espais de fondeig ([[Rada (nautica)|rada]]s) en la funció de mantindre el barco en aigües tranquiles, sense obstruir el trafic, a l'espera de la seua tanda d'atracament en els [[Tou (construccio)|tou]]s; i les [[darsena]]s que constituïxen la superfície d'aigües abrigades aptes per a la permanencia i operació dels barcos (de maror o de flotació, segons estiguen o no someses a l'acció de les marores).
+
#La <u>zona maritima</u> destinada al barco, en la que se disponen les obres d'abric que protegixen la zona d'atracaments de l'onage exterior, constituïdes fonamentalment pels dics; les obres d'accés que faciliten l'accés del barco al port en condicions de seguritat, garantisant la seua maniobrabilitat, esgambi i calat adequats. Entre elles estan la senyalisació ([[radar]], [[far]]s, [[balisa|balises]], [[radiofaro]]s, [[boya|boyes]], etcetera), els [[dic]]s d'encarrilament, [[Canal (via artificial d'aigua)|canals]] dragats, [[esclusa|escluses]]; els espais de fondeig ([[Rada (nautica)|rada]]s) en la funció de mantindre el barco en aigües tranquiles, sense obstruir el trafic, a l'espera de la seua tanda d'atracament en els [[Tou (construccio)|tou]]s; i les [[darassanes]] que constituïxen la superfície d'aigües abrigades aptes per a la permanencia i operació dels barcos (de marea o de flotació, segons estiguen o no someses a l'acció de les marees).
#La <u>zona terrestre</u>, destinada fonamentalment a la mercaderia, inclou la superfície d'operació terrestre constituïda pels [[Tou (construccio)|tou]]s, que ademés de facilitar l'atracament i amarradura dels barcos, servixen de soport a l'utillage i d'arreplega provisional de mercaderies; i els deposits que ademés d'adequar un espai a les mercaderies, servixen de regulació dels decorriments maritim-terrestres.
+
#La <u>zona terrestre</u>, destinada fonamentalment a la mercaderia, inclou la superfície d'operació terrestre constituïda pels [[Tou (construccio)|tou]]s, que ademés de facilitar l'atracament i amarradura dels barcos, servixen de soport a l'utillage i d'arreplega provisional de mercaderies; i els depòsits que ademés d'adequar un espai a les mercaderies, servixen de regulació dels decorriments maritim-terrestres.
   −
#La <u>zona d'evacuació</u>, destinada al transport terrestre, en la que se deu diferenciar les vies d'accés al port des de la xàrcia de carreteres general, les de circumvalacio o repartixc i les de penetració a la zona d'operació terrestre, en les seues arees de maniobra i estacionament.
+
#La <u>zona d'evacuació</u>, destinada al transport terrestre, en la que se deu diferenciar les vies d'accés al port des de la xàrcia de carreteres general, les de circumvalació i les de penetració a la zona d'operació terrestre, en les seues arees de maniobra i estacionament.
#Ocasionalmente pot ubicar-se en els ports una <u>zona d'assentament d'industries basiques</u>: [[siderurgia|siderurgies]], [[Astillero naval|astilleros]], [[petroquímica|petroquímiques]], [[refineria|refineries]], etc. En alguns casos ha segut necessari crear ports exclusivament per al seu servici, com el cas del port exterior de [[Huelva]], orientat a l'indústria petroquímica.
+
#Ocasionalment pot ubicar-se en els ports una <u>zona d'assentament d'industries bàsiques</u>: [[siderurgia|siderurgies]], [[Darassana|darassanes]], [[petroquímica|petroquímiques]], [[refineria|refineries]], etc. En alguns casos ha segut necessari crear ports exclusivament per al seu servici, com el cas del port exterior de [[Huelva]], orientat a l'indústria petroquímica.
    
== Servicis prestats ==
 
== Servicis prestats ==
Llínea 18: Llínea 18:  
;Servicis al barco
 
;Servicis al barco
 
[[File:Ver-malecon.jpg|thumb|Malecó de Veracruz, el [[Anex:Ports de Mèxic|port]] marítim comercial més important de [[Mèxic]].<ref>http://www.eluniversalveracruz.com.mx/12812.html</ref>]]
 
[[File:Ver-malecon.jpg|thumb|Malecó de Veracruz, el [[Anex:Ports de Mèxic|port]] marítim comercial més important de [[Mèxic]].<ref>http://www.eluniversalveracruz.com.mx/12812.html</ref>]]
Entre els ''servicis al barco'' s'inclouen: la [[Consignatari de bucs|consigna]], el [[Practic|practicaje]], el remolc, l'avituallament, la carrega de combustible (en [[Idioma angles|angles]], ''bunkering''), la descarrega de "sloop" (residus del llavat de tancs), l'arreplegada de fems, les reparacions i manteniment, etc.
+
Entre els ''servicis al barco'' s'inclouen: la [[Consignatari de bucs|consigna]], el [[Practic|practicage]], el remolc, l'avituallament, la carrega de combustible (en [[Idioma anglés|anglés]], ''bunkering''), la descarrega de "sloop" (residus del llavat de tancs), l'arreplegada de fems, les reparacions i manteniment, etc.
    
;Servicis a la mercaderia
 
;Servicis a la mercaderia
   −
Per als ''servicis a la mercaderia'' s'inclouen: la [[consigna]], la [[estiba]], la [[aduana]], la sanitat, la vigilancia, els servicis comercials dels [[transitario]]s, [[consignatari de bucs|consignataris]] i atres agents.
+
Per als ''servicis a la mercaderia'' s'inclouen: la [[consigna]], l'[[estiba]], l'[[aduana]], la sanitat, la vigilancia, els servicis comercials dels [[transitari|transitaris]], [[consignatari de bucs|consignataris]] i atres agents.
    
;Servicis al transport terrestre
 
;Servicis al transport terrestre
Llínea 35: Llínea 35:  
[[Archiu:Vieux-Port_de_Marseille.jpg|thumb|Vista del [[Port Vell de Marsella|Port Vell]], un dels ports deportius de la ciutat de [[Marsella]].]]
 
[[Archiu:Vieux-Port_de_Marseille.jpg|thumb|Vista del [[Port Vell de Marsella|Port Vell]], un dels ports deportius de la ciutat de [[Marsella]].]]
 
{{AP|Port deportiu}}
 
{{AP|Port deportiu}}
Els ports deportius són aquells especialment dirigits a abrigar durant estancies més o menys prolongades o servir de base a les fustes de recree, que pel seu us irregular deuen passar estancies prolongades en zona d'amarradura o en dic sec. Per les necessitats a cobrir d'estos ports, suelen presentar caracteristiques diferenciades respecte als ports mercants o tradicionals com zona de varador, dic sec, [[astillero|atarassanes]] o l'existencia de restaurants, botigues i atres servicis enfocats a una clientela de cert poder adquisitiu.
+
Els ports deportius són aquells especialment dirigits a abrigar durant estancies més o menys prolongades o servir de base a les fustes de recree, que pel seu us irregular deuen passar estancies prolongades en zona d'amarradura o en dic sec. Per les necessitats a cobrir d'estos ports, suelen presentar caracteristiques diferenciades respecte als ports mercants o tradicionals com zona de varador, dic sec, [[astillero|darassanes]] o l'existencia de restaurants, botigues i atres servicis enfocats a una clientela de cert poder adquisitiu.
 
{{AP|Astillero naval}}
 
{{AP|Astillero naval}}
 
Els ports o parts dels ports que s'encomanen especialment de la construcció o reparació de bucs són els astilleros en instalacions particulars d'este tipo. Solen ser representatius dels astilleros l'existencia de grans grües, dics secs o diverses zones de botadura per a bucs de distint tamany.
 
Els ports o parts dels ports que s'encomanen especialment de la construcció o reparació de bucs són els astilleros en instalacions particulars d'este tipo. Solen ser representatius dels astilleros l'existencia de grans grües, dics secs o diverses zones de botadura per a bucs de distint tamany.
Llínea 51: Llínea 51:  
* [[Port sec]]
 
* [[Port sec]]
 
* [[Turisme nautic]]
 
* [[Turisme nautic]]
 
+
   
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
154 189

edicions

Menú de navegació