72 327
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Salvador Faus i Sabater''' fon un escritor [[Valencians|valencià]] que defengué l'autoctonia i l'independència de la [[llengua valenciana]].
'''Salvador Faus i Sabater''' fon un professor de llengua valenciana i escritor [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]] que defengué l'autoctonia i l'independència de la [[llengua valenciana]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Salvador Faus i Sabater, fon professor de llengua valenciana. President de l'Associació Valencianista "El Cano".
Salvador Faus i Sabater, fon professor de llengua valenciana. Fon president de l'Associació Valencianista dels Astillers "El Cano". Pel seu caràcter i sentiment valencianiste feu acte de presència en totes les manifestacions valencianistes que se celebraren des de l'any [[1978]]. Escrigué llibres de temàtica valenciana molt interessants. Degut al naiximent de les Bases ortogràfiques del 32, conegudes com [[Normes de Castelló]], escrigué els primers llibres en eixes normes de l'any [[1932]] pero sense els afegitons posteriors. En aquells temps de transició normativa en les entitats valencianistes decanes i les que anaven naixquent, ningú s'escarotà perque Salvador Faus utilisara les normes del 32 que també adoptà en un principi l'entitat decana de [[Lo Rat Penat]] i que baix la presidència d'[[Emili Beüt]] tornà l'entitat a la llengua valenciana. Les últimes publicacions seues foren en les [[Normes d'El Puig]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
== Obra ==
== Obra ==
[[Archiu:Evolle.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
* ''Resum historic de la llengua valenciana i dels seus escriptors (sic)'' ([[Valéncia]], [[1980]]) ISBN: 978-84-300-1127-8
* ''Resum historic de la llengua valenciana i dels seus escriptors (sic)'' ([[Valéncia]], [[1979]]) ISBN: 978-84-300-1127-8
* ''Evolució de la llengua valenciana. Testimonis gràfics'' (Valéncia, [[1980]]) ISBN: 978-84-300-3329-4
* ''Evolució de la llengua valenciana. Testimonis gràfics'' (Valéncia, [[1980]]) ISBN: 978-84-300-3329-4
* ''Recopilacio historica sobre la denominacio llengua valenciana'' (Valéncia, [[1994]]. [[Ajuntament de Valéncia]]) ISBN: 978-84-88639-26-4
* ''Recopilacio historica sobre la denominacio llengua valenciana'' (Valéncia, [[1994]]. [[Ajuntament de Valéncia]]) ISBN: 978-84-88639-26-4
== Cites ==
== Cites ==
[[Archiu:Salfabau.jpg|thumb|250px|Influència i entrada de les llengües d'oc a principis de la 'reconquesta'. Relacio directa entre els Estats d'una i atra banda dels Pirineus', per Salvador Faus i Sabater]]
{{Cita|De les llengües romàniques que han tingut un segle d'or en literatura, figura en primer lloc el valencià en els segles XIV i XV; quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà segles XVI i XVII, i el francés en els segles XVII i XVIII.|''Resum històric de la Llengua Valenciana i dels seus escriptors'', per Salvador Faus i Sabater}}
[[Archiu:Resumhistoric.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
{{Cita|Valencia, ab el seu Segle d'Or, aporta al món escritors i homens ilustres d'escala mundial|''Resum històric de la Llengua Valenciana i dels seus escriptors'' (1979), per Salvador Faus i Sabater}}
{{Cita|De les llengües romàniques que han tingut un sigle d'or en literatura, figura en primer lloc el valencià en els sigles XIV i XV; quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el sigle XVI; el castellà sigles XVI i XVII, i el francés en els sigles XVII i XVIII.|''Resum històric de la Llengua Valenciana i dels seus escriptors'' (1979), per Salvador Faus i Sabater}}
{{Cita|''He quedado profundamente sorprendido al leer en su periódico del día 18 de diciembre de 1983, en su apartado de Cultura, el artículo firmado por J. J. Navarro Arisa. Son ya varios los artículos publicados en su periódico, relativos al tema valenciano, que adolecen mucho en su veracidad y rigor histórico, lo cual dice muy poco en favor de un periódico de su alcance, categoría y seriedad. El señor Navarro Arisa puede ser una eminencia en muchos aspectos de su vida o profesión, pero en lo que respecta a la cuestión valenciana deja mucho que desear. Es este el motivo por el que he creído oportuno replicarle, manifestándole mis discrepancias en lo tocante al mencionado artículo, destacando únicamente algunos fallos, pero siempre como crítica constructiva.''
{{Cita|''He quedado profundamente sorprendido al leer en su periódico del día 18 de diciembre de 1983, en su apartado de Cultura, el artículo firmado por J. J. Navarro Arisa. Son ya varios los artículos publicados en su periódico, relativos al tema valenciano, que adolecen mucho en su veracidad y rigor histórico, lo cual dice muy poco en favor de un periódico de su alcance, categoría y seriedad. El señor Navarro Arisa puede ser una eminencia en muchos aspectos de su vida o profesión, pero en lo que respecta a la cuestión valenciana deja mucho que desear. Es este el motivo por el que he creído oportuno replicarle, manifestándole mis discrepancias en lo tocante al mencionado artículo, destacando únicamente algunos fallos, pero siempre como crítica constructiva.''
''No creo que la solución sea decir, como José Luis Aguirre (Mediterráneo, 8-6-1979), "que los escritores valencianos, cuando escribían en catalán y ponían en las hermosas portadas de los libros que estaban escritos en valenciano, mentían".''|Salvador Faus (''El País'', 13.01.1984)}}
''No creo que la solución sea decir, como José Luis Aguirre (Mediterráneo, 8-6-1979), "que los escritores valencianos, cuando escribían en catalán y ponían en las hermosas portadas de los libros que estaban escritos en valenciano, mentían".''|Salvador Faus (''El País'', 13.01.1984)}}
{{Cita|''... Consimilem literam idem domini depurati expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae...''|Acta notarial del 6 de juny de 1412 sobre el [[Compromís de Casp]], que s'ordena expedir en llengua valenciana per a que la reba el parlament del [[Regne de Valéncia]]. Citat per [[Salvador Faus i Sabater]] en ''Recopilació històrica sobre la denominació llengua valenciana'', pàg. 29 (Valéncia, 1994)}}
{{Cita|Vers del foli 977, manuscrit propietat dels Pares Dominics de Valéncia de l'any 1586, que conté una deliciosa narració en forma de declaració jurada, feta per un valencià, Jeroni Ferrandis, que va coincidir en Colombia en [[Sant Lluís Bertran]] (Valéncia, 1526-1581). És un testimoni sobre la llengua en que parlava el sant. Diu entre llínies: "...y que este testigo hoyo predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos Indios le entendian..."|Citat per Salvador Faus i Sabater en ''Recopilació històrica sobre la denominació Llengua Valenciana'', pàg. 61 (Valéncia, 1994)}}
{{Cita|Es en l'epoca arap quan la nacionalitat valenciana es consolida adquirint forma i fondo propis, produint-se un desenroll cultural que fa que la llengua valenciana siga reconeguda per tot lo mon. Aixina, dins de la Nacio Valenciana es produixen una serie de fets que nos consoliden com a una potencia cultural:
Les primeres lleis maritimes, el 'Llibre del Consolat del Mar' veu el mon en Valencia l'any 1283. La primera 'Lletra de Canvi' apareix en Valencia en l'any 1371.|'Recopilacio historica sobre la denominacio llengua valenciana' (Valéncia, 1994), pel professor de Llengua Valenciana, Salvador Faus i Sabater, editat per l'ajuntament de Valéncia}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Valencianistes]]