Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Corachan"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' València ' a ' Valéncia ')
 
Llínea 3: Llínea 3:
 
'''Joan Batiste Corachan''', ([[Valéncia]], [[1661]] - † Valéncia, [[1741]]), doctorat en [[Astronomia]], [[Matemàtiques]] i [[Filosofia]].
 
'''Joan Batiste Corachan''', ([[Valéncia]], [[1661]] - † Valéncia, [[1741]]), doctorat en [[Astronomia]], [[Matemàtiques]] i [[Filosofia]].
  
Aportà la seua ciència i saber a les noves i modernes idees filosòfiques i científiques creant un ambient favorable a la València de la ilustració del [[sigle XVII]], seent un dels fundadors de l'[[Acadèmia Científica]].
+
Aportà la seua ciència i saber a les noves i modernes idees filosòfiques i científiques creant un ambient favorable a la Valéncia de la ilustració del [[sigle XVII]], seent un dels fundadors de l'[[Acadèmia Científica]].
  
 
Fon el principal novator junt a [[Pare Tosca|Tosca]] de les ciències físiques i matemàtiques, s'ocupa de les qüestions biomèdiques des d'unes perspectives yatromecàniques explicant les funcions orgàniques i les malalties en la mecànica galileana.
 
Fon el principal novator junt a [[Pare Tosca|Tosca]] de les ciències físiques i matemàtiques, s'ocupa de les qüestions biomèdiques des d'unes perspectives yatromecàniques explicant les funcions orgàniques i les malalties en la mecànica galileana.

Última revisió del 11:35 23 ago 2025

Joan Batiste Corachan

Joan Batiste Corachan, (Valéncia, 1661 - † Valéncia, 1741), doctorat en Astronomia, Matemàtiques i Filosofia.

Aportà la seua ciència i saber a les noves i modernes idees filosòfiques i científiques creant un ambient favorable a la Valéncia de la ilustració del sigle XVII, seent un dels fundadors de l'Acadèmia Científica.

Fon el principal novator junt a Tosca de les ciències físiques i matemàtiques, s'ocupa de les qüestions biomèdiques des d'unes perspectives yatromecàniques explicant les funcions orgàniques i les malalties en la mecànica galileana.

Entre les seues obres podem citar:

  •  "Ameno y jardín de Mathemáticas"
  • "Dissertationes Physico-Mathematicae"
  • "Dissertationes ex Physico-Mathematica"
  • " Apuntamientos para las Constituciones que se han de hazer en la insigne Universidad de Valencia en lo tocante a las Matemáticas"
  • "Avisos del Parnaso" (escrita en l'any 1690, pero publicada postuma en l'any 1747)
  • "Arithmetica demonstrada theorico-practica, para lo mathematico y mercantil" (1699)
  • "Horographia sive horologiorum descriptio" (Valéncia, 1697