Canvis

'''Ehécatl''' (del [[nàhuatl]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol|núvols]] en [[pluja]] per als cultius.

'''Ehécatl''' (del [[nàhuatl]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol|núvols]] en [[pluja]] per als cultius.

És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana cridada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.

És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana nomenada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.

 

== Referències ==

== Referències ==

* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6

* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6

* Taube, Karl A. (1993). Aztec and Maya Myths (en inglés). University of Texas Press. p. 31. ISBN 9780292781306

* Taube, Karl A. (1993). Aztec and Maya Myths (en inglés). University of Texas Press. p. 31. ISBN 9780292781306

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51

*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51