Canvis

'''Centzon Mimixcoa''' (del náhuatl: centzomimixcohuah ‘quatrecentes serps de núvols’‘ centzontli, quatrecents; mixtli, núvol (pl. mimixtin); cohuatl, serp’)1​2​ en la [[mitologia asteca]] eren la personificació de les [[Estrela|estreles]] septentrionals o estreles del Nort.

'''Centzon Mimixcoa''' (del nàhuatl: centzomimixcohuah ‘quatrecentes serps de núvols’‘ centzontli, quatrecents; mixtli, núvol (pl. mimixtin); cohuatl, serp’)1​2​ en la [[mitologia asteca]] eren la personificació de les [[Estrela|estreles]] septentrionals o estreles del Nort.

Estos relats en realitat són de tradició chichimeca els quals són presos pels grups nahuas en lo que es declaren hereus d'ells.6​

Estos relats en realitat són de tradició chichimeca els quals són presos pels grups nahuas en lo que es declaren hereus d'ells.6​

Originalment varen ser creats per a fer la guerra en la [[Terra]] per Iztac Chalchihuitlicue,​ despuix de que els 400 mimixcoa entraren a una cova la deesa engendra atres cinc mimixcoa, Cuauhtliicohuauh, Iztac Mixcohuatl, Cuitlachcihuatl (dòna), Tlotepetl i Apanteuctli. El Sol al vore que els Centzon mimixcoa no complixen en el seu encàrrec de fer la guerra i alimentar-ho en [[sanc]], els mana parlar als cinc que varen nàixer a l'últim i els demana que maten a lesQuatrecentes Serps de núvols, lo que conseguixen per mig d'una celada.​ Despuix de la seua mort passen a convertir-se en les estreles de l'hemisferi boreal complementant a les Centzon Huitznahuac de l'hemisferi austral.

Originalment varen ser creats per a fer la guerra en la [[Terra]] per Iztac Chalchihuitlicue,​ despuix de que els 400 mimixcoa entraren a una cova la deesa engendra atres cinc mimixcoa, Cuauhtliicohuauh, Iztac Mixcohuatl, Cuitlachcihuatl (dòna), Tlotepetl i Apanteuctli. El Sol al vore que els Centzon mimixcoa no complixen en el seu encàrrec de fer la guerra i alimentar-ho en [[sanc]], els mana parlar als cinc que varen nàixer a l'últim i els demana que maten a lesQuatrecentes Serps de núvols, lo que conseguixen per mig d'una celada.​ Despuix de la seua mort passen a convertir-se en les estreles de l'hemisferi boreal complementant a les [[Centzon Huitznáhuac]] de l'hemisferi austral.

​

​

== Referències ==

== Referències ==

* Danver, Steven L. (22 de diciembre de 2010). Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions (en [[anglés]]). ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-078-0

* Danver, Steven L. (22 de diciembre de 2010). Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions (en [[anglés]]). ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-078-0

* Rheims, Cristina A.; Brescovit, Antonio D. (2004-09). «On the Amazonian species of the genus Scytodes Latreille (Arachnida, Araneae, Scytodidae)». Revista Brasileira de Zoologia 21 (3): 525-533. ISSN 0101-8175

* Rheims, Cristina A.; Brescovit, Antonio D. (2004-09). «On the Amazonian species of the genus Scytodes Latreille (Arachnida, Araneae, Scytodidae)». Revista Brasileira de Zoologia 21 (3): 525-533. ISSN 0101-8175

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7