Diferència entre les revisions de "Jujuy"
Text reemplaça - 's son ' a 's són ' |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Jujuy in Argentina (+Falkland hatched).svg|right|thumb|225px|<center>'''Jujuy''' en Argentina</center>]] | [[File:Jujuy in Argentina (+Falkland hatched).svg|right|thumb|225px|<center>'''Jujuy''' en Argentina</center>]] | ||
'''Jujuy''' és una província d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[ | '''Jujuy''' és una província d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[Bolívia]], a l'est i al sur en la província de [[Salta]]. | ||
La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]]. | La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]]. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
[[File:Jujuy (Argentina).png|right|thumb|225px|<center>Mapa de '''Jujuy'''</center>]] | [[File:Jujuy (Argentina).png|right|thumb|225px|<center>Mapa de '''Jujuy'''</center>]] | ||
[[File:Jujuy.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Ciutat de San Salvador de Jujuy'''</center>]] | [[File:Jujuy.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Ciutat de San Salvador de Jujuy'''</center>]] | ||
Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà | Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l'agricultura en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”. | ||
La fundació d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[ | La fundació d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Perú]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''. | ||
La nostra província fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el [[sigle XVII]] certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la [[Trencall]] i ho que es nomena Ramal. | La nostra província fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el [[sigle XVII]] certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la [[Trencall]] i ho que es nomena Ramal. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
La situacio geografica li va posar en el risc de patir [[11 invasions dels eixercits realistes]]. Tan gran fon el sacrifici de '''Jujuy''' per la causa de l’Independència. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de [[1812]] (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà héroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides. | La situacio geografica li va posar en el risc de patir [[11 invasions dels eixercits realistes]]. Tan gran fon el sacrifici de '''Jujuy''' per la causa de l’Independència. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de [[1812]] (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà héroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides. | ||
Entre [[1817]] i [[1821]], el territori de '''Jujuy''' fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya: | Entre els anys [[1817]] i [[1821]], el territori de '''Jujuy''' fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya: | ||
* Entre el 6 de giner i el 21 de maig de [[1817]] | * Entre el 6 de giner i el 21 de maig de [[1817]] | ||
* Entre el 14 i el 16 de giner de [[1818]] | * Entre el 14 i el 16 de giner de [[1818]] | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de [[2007]] la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilómetro quadrat. | Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de [[2007]] la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilómetro quadrat. | ||
==Divisió administrativa== | == Divisió administrativa == | ||
[[File:Runtuyoc.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Llacunes de Yala'''</center>]] | [[File:Runtuyoc.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Llacunes de Yala'''</center>]] | ||
La província de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals. | La província de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals. | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries. | L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries. | ||
La situació de '''Jujuy''' es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest | La situació de '''Jujuy''' es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest són dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells païsages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial. | ||
== Principals ciutats == | == Principals ciutats == | ||
| Llínea 119: | Llínea 119: | ||
La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis a on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums són el reflex d'un temps immemorial a on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua música i celebracions. | La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis a on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums són el reflex d'un temps immemorial a on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua música i celebracions. | ||
Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en | Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en païsages vistosos i clima agradables. | ||
Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs. | Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||