| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | La '''hidrodinàmica''' estudia la [[dinàmica]] dels [[líquit]]s.
| + | L''''hidrodinàmica''' estudia la [[dinàmica]] dels [[líquit]]s. |
| | | | |
| | Per a l'estudi de l'hidrodinàmica normalment es consideren tres aproximacions importants: | | Per a l'estudi de l'hidrodinàmica normalment es consideren tres aproximacions importants: |
| − | * que el fluït és un líquit incompresible, és dir, que el seu [[densitat]] no varia en el canvi de [[pressió]], a diferència de lo que ocorre en els [[gas]]és; | + | * Que el fluït és un líquit incompresible, és dir, que la seua [[densitat]] no varia en el canvi de [[pressió]], a diferència de lo que ocorre en els [[gas|gassos]]; |
| − | * es considera despreciable la pèrdua d'energia per la [[viscositat]], ya que se supon que un líquit és òptim per a fluir i esta pèrdua és molt menor comparant-la en l'inèrcia del seu moviment; | + | * Es considera despreciable la pèrdua d'energia per la [[viscositat]], ya que se supon que un líquit és òptim per a fluir i esta pèrdua és molt menor comparant-la en l'inèrcia del seu moviment; |
| − | * se supon que el fluix dels líquits és un règim estable o estacionari, és dir, que la velocitat del líquit en un punt és independent del temps. | + | * Se supon que el fluix dels líquits és un règim estable o estacionari, és dir, que la velocitat del líquit en un punt és independent del temps. |
| | | | |
| | L'hidrodinàmica té numeroses aplicacions industrials, com a disseny de canals, construcció de ports i preses, fabricació de barcos, turbines, etc. | | L'hidrodinàmica té numeroses aplicacions industrials, com a disseny de canals, construcció de ports i preses, fabricació de barcos, turbines, etc. |
| | | | |
| − | [[Daniel Bernoulli]] va ser un dels primers matemàtics que va realisar estudis d'hidrodinàmica, sent precisament ell qui va donar nom a esta branca de la física en la seua obra de 1738, ''[[Hydrodynamica]]''. | + | [[Daniel Bernoulli]] va ser un dels primers matemàtics que va realisar estudis d'hidrodinàmica, sent precisament ell qui va donar nom a esta branca de la física en la seua obra de l'any [[1738]], ''[[Hydrodynamica]]''. |
| | | | |
| | == Característiques i lleis generals == | | == Característiques i lleis generals == |
| Llínea 22: |
Llínea 22: |
| | {{equació|<math>Re=\frac{\rho c D}{\mu}</math>}} | | {{equació|<math>Re=\frac{\rho c D}{\mu}</math>}} |
| | | | |
| − | on <math>\rho</math> es la densitat, <math>c</math> la velocitat, <math>D</math> és el diàmetro del cilindre i <math>\mu</math> és la viscositat dinàmica. Concretament, este número indica si l'@fluido és laminar o turbulent, o si està en la zona de transició. <math>Re<2300</math> indica laminar, <math>Re>4000</math> turbulencia. | + | A on <math>\rho</math> es la densitat, <math>c</math> la velocitat, <math>D</math> és el diàmetro del cilindre i <math>\mu</math> és la viscositat dinàmica. Concretament, este número indica si el fluït és laminar o turbulent, o si està en la zona de transició. <math>Re<2300</math> indica laminar, <math>Re>4000</math> turbulencia. |
| | | | |
| | + | === Caudal === |
| | + | {{AP|Caudal (fluït)}} |
| | + | El [[Cabal (fluido)|cabal]] o despesa és una de les magnitudes principals en l'estudi de l'hidrodinàmica. Es definix com el volum de líquit <math>\Delta{V}</math> que fluïx per unitat de temps <math>\Delta{t}</math>. Les seues unitats en el [[Sistema Internacional]] són els m<sup>3</sup>/s i la seua expressió matemàtica: |
| | | | |
| | + | {{equació|<math>G=\frac{\Delta{V}}{\Delta{t}}</math> }} |
| | | | |
| | + | Esta fòrmula nos permet saber la cantitat de líquit que passa per un conducte en cert interval de temps o determinar el temps que tardarà en passar certa cantitat de líquit. |
| | | | |
| | + | === Principi de Bernoulli === |
| | + | {{AP|Principi de Bernoulli}} |
| | + | El [[principi de Bernoulli]] és una conseqüència de la conservació de l'energia en els líquits en moviment. Establix que en un líquit incompresible i no viscós, la suma de la pressió hidrostàtica, la [[energia cinètica]] per unitat de volum i la [[energia potencial]] gravitatòria per unitat de volum, és constant a lo llarc de tot el circuit. És dir, que dita magnitut pren el mateix valor en qualsevol parell de punts del circuit. La seua expressió matemàtica és: |
| | | | |
| | + | {{equació|<math>P_1 + \rho g h_1 + \frac{1}{2} \rho v_1^2 = P_2 + \rho g h_2 + \frac{1}{2} \rho v_2^2</math>}} |
| | | | |
| | + | a on <math>P</math> és la pressió hidrostàtica, <math>\rho</math> la densitat, <math>g</math> l'aceleració de la gravetat, <math>h</math> la altura del punt i <math>v</math> la velocitat del fluit en eixe punt. Els subíndexs 1 i 2 es referixen als dos punts del circuit. |
| | | | |
| | + | L'atra equació que complixen els fluïts no compresibles és la [[equació de continuïtat]], que establix que el cabal és constant a lo llarc de tot el circuit hidràulic: |
| | | | |
| | + | {{equació|<math>G = A_1 v_1 = A_2 v_2</math>}} |
| | + | |
| | + | a on <math>A</math> és l'àrea de la secció del conducte per a on circula el fluït i <math>v</math> la seua velocitat mija. |
| | + | |
| | + | == Decorreguts compresibles == |
| | + | |
| | + | En el cas de decorreguts compresibles, a on l'equació de Bernouilli no és vàlida, és necessari utilisar la formulació més completa de [[equacions de Navier-Stokes|Navier-Stokes]]. Estes equacions són l'expressió matemàtica de la conservació de [[massa]] i de [[cantitat de moviment]]. Per a decorreguts compresibles pero no [[viscositat|viscosos]], també nomenats [[Decorregut coloidal|decorreguts coloidales]], es reduïxen a les [[equacions de Euler (fluït)|equacions de *Euler]]. |
| | + | |
| | + | == Vore també == |
| | + | * [[Mecànica de fluïts]] |
| | + | * [[Decorregut incompresible]] |
| | + | * [[Fluix compresible]] |
| | + | |
| | + | |
| | + | |
| | + | [[Categoria:Mecànica de fluïts]] |
| | + | [[Categoria:Ciència i tecnologia dels Paisos Baixos]] |
| | + | [[Categoria:Ciència de 1738]] |
| | | | |
| | {{Traduït de|es|Hidrodinámica}} | | {{Traduït de|es|Hidrodinámica}} |