40 102
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Cendra.JPG|thumb|200px|right|<center>Cendra</center>]]
[[File:Steinkohlenasche.jpg|thumb|200px|right|Cendra de [[carbó]]]]
La '''cendra''' (del [[llatí]] cînêre) és el residu resultant d'una combustió, sol ser de color [[gris]] i en forma de pols fina.
La '''cendra''' (del [[llatí]] cînêre) és el residu resultant d'una combustió, sol ser de color [[gris]] i en forma de pols fina.
Són els components que no es consideren orgànics o [[aigua]] i consistixen bàsicament en sals minerals com carbonats alcalins, carbonats i sulfats de [[calci]] i de [[magnesi]], [[sílice]], silicats d'[[alumini]] i òxits de metal com òxits de [[ferro]] i de [[manganés]].
Un volta realisada la combustió, s'observen dos tipos de cendra; la que queda com a residuo en forma de pols depositat en el lloc de la combustió cendra de fons i la que s'expulsa en l'aire com a part del [[fum]] cendra volant. Per a la combustió de carbó, la cendra volant constituix entre un 80-90% de la cendra formada i la cendra de fons un ranc del 10-20%.
La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot les primitives com Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda. També era símbol d'aflicció, de dol i de penitència. Els [[Antiga Grècia|grecs]] i els [[Antiga Roma|romans]], observaven la costum de cremar als morts, tenies unes urnes nomenades cineràries, a on posaven les cendres dels difunts que desitaven conservar. En la litúrgia [[Iglésia catòlica|catòlica]], la cendra ha conservat les dos significacions: la purificadora i com a símbol de penitència, sobretot al començament de la [[Quaresma]], en la ceremònia pròpia del dimecres de cendra.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ashes}}
[[Categoria:Química]]
[[Categoria:Química]]