Diferència entre les revisions de "Manuel Rozalén Sales"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Manuel Rozalén Sales''' (Castelló de la Plana, 30 de novembre de 1906 - 6 de novembre de 1999), fon un mege i poeta valencià....» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Manuel Rozalén Sales''' ([[Castelló de la Plana]], 30 de novembre de [[1906]] - 6 de novembre de [[1999]]), fon un mege i poeta [[Valencians|valencià]]. | {{Biografia| | ||
| nom = Manuel Rozalén Sales | |||
| image = | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Mege i poeta | |||
| data_naix = [[30 de novembre]] de [[1906]] | |||
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[6 de novembre]] de [[1999]] | |||
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
}} | |||
'''Manuel Rozalén Sales''' ([[Castelló de la Plana]], [[30 de novembre]] de [[1906]] - † [[6 de novembre]] de [[1999]]), fon un mege i poeta [[Valencians|valencià]]. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 5: | Llínea 16: | ||
Fon fill de Manuel Rozalén Alegre, de professió cuiner i de Josefa Sales Lleó. Del matrimoni naixqueren tres fills: Consuelo, que fon mestra i farmacèutica; Josefina, també mestra i Manuel, que fon batejat el 30 de novembre de 1906, només nàixer. | Fon fill de Manuel Rozalén Alegre, de professió cuiner i de Josefa Sales Lleó. Del matrimoni naixqueren tres fills: Consuelo, que fon mestra i farmacèutica; Josefina, també mestra i Manuel, que fon batejat el 30 de novembre de 1906, només nàixer. | ||
Estudià el bachillerat en la ciutat de Castelló i els primers estudis de la seua carrera foren també en Castelló, en l'Escola Normal per a estudiar Magisteri. Finalment, estudià Medicina i s'especialisà en Pediatria. Conseguí la primera plaça en la "Casa de Socorro". Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] li correspongué la zona republicana i fon Capità Mèdic. A l'acabar la guerra pergué la seua plaça en la "Casa de Socorro" i passà un temps en la [[Pobla Tornesa]] pero consolidà el seu títul de Pediatra i tornà pronte a Castelló. | Estudià el bachillerat en la ciutat de Castelló i els primers estudis de la seua carrera foren també en Castelló, en l'Escola Normal per a estudiar Magisteri. Finalment, estudià Medicina i s'especialisà en Pediatria. Conseguí la primera plaça en la "Casa de Socorro". Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] li correspongué la zona republicana i fon Capità Mèdic. A l'acabar la guerra pergué la seua plaça en la "Casa de Socorro" i passà un temps en la [[La Pobla Tornesa|Pobla Tornesa]] pero consolidà el seu títul de Pediatra i tornà pronte a Castelló. | ||
Es casà en la mestra Mercedes Herrera Prats el 4 d'agost de l'any [[1945]]. No tingueren fills. Per a tota la família Rozalén fon el tio Manolo. | Es casà en la mestra Mercedes Herrera Prats el [[4 d'agost]] de l'any [[1945]]. No tingueren fills. Per a tota la família Rozalén fon el tio Manolo. | ||
Fon membre de la junta directiva del Cassino Antic, la biblioteca del qual organisà, cuidà i dotà de noves publicacions. També fon directiu de la Societat Filharmònica i durant molts anys membre del Consell Municipal de Cultura en diferents alcaldes. | |||
=== Investigació mèdica === | |||
Manuel Rozalén estava preocupat per les diarrees que patien els chiquets i estudià les qualitats astringents de la [[Garrofa|garrofa]], en realitat, pareixia que lo important era el garrofí (la llavor de la garrofa). Rozalén conseguí que els laboratoris fabricaren una [[farina]] que constituïa una troballa casi miraculosa per a curar les diarrees infantils. | |||
=== Política === | |||
Fon seduït per la política i entrà a formar part del partit polític Republicà Radical de [[Fernando Gasset]] i Vicente Cantos al qual admirava. | Fon seduït per la política i entrà a formar part del partit polític Republicà Radical de [[Fernando Gasset]] i Vicente Cantos al qual admirava. | ||
=== Poesia === | |||
Quan ya tenia més de xixanta anys es donà a conéixer la seua vocació poètica. Ademés fon un poeta premiat pels seus treballs. Guanyà en l'any [[1969]] el premi Flor Natural i dedicà el seu poema titulat "Galania" a la reina de les [[Festes de la Magdalena]], Mercedes Dols Nicolau. | |||
{{Cita|Galania | |||
A la vora de la llar, | |||
vaig oir en ma infantesa, | |||
un conte que en van contar | |||
d'una flor i una princesa. | |||
La princesa era molt bella, | |||
passejava pel jardí, | |||
va trobar una rossella | |||
per lluir-la en el seu sí. | |||
I al sospirar delerosa, | |||
per sentir-la sobre el cor, | |||
es desfullà tremolosa: | |||
¡Tan subtil era la flor!|''Seres humanos de Castellón. Manuel Rozalén Sales'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 27.2.2010)}} | |||
Manuel Rozalén és el creador de la paraula "Galania" que és un dels actes de les [[Festes de la Magdalena]], la Galania a la Reina de les festes. | |||
Entre l'Ajuntament i la Diputació li han publicat llibres. | |||
=== Premis === | |||
Guanyà en tres ocasions el premi Flor Natural de poesia, el ya comentat de l'any 1969; en [[1970]], obtenint la Rosa d'Or i en [[1974]] premiat en la Rosa d'Argent per una trilogia sobre el pintor [[Joan Batiste Porcar|Porcar]]. Va rebre el títul honorífic "[[Mestre en Gai Saber]]". | |||
=== Cançons === | |||
S'han musicat algunes poesies de Manuel Rozalén: | |||
* El taronger | |||
* El Millars | |||
* Camins de l'horta | |||
* Penyagolosa | |||
* Les Illes Columbretes | |||
* Himne a Castelló | |||
Que han segut cantades per grups, com: ''Els Llauradors'' i el ''Grup Maig''. | |||
== Referències == | |||
* ''Seres humanos de Castellón. Manuel Rozalén Sales'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 27.2.2010) | |||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Valencians]] | |||
[[Categoria:Meges]] | |||
[[Categoria:Meges valencians]] | |||
[[Categoria:Escritors]] | |||
[[Categoria:Escritors valencians]] | |||
[[Categoria:Poetes]] | |||
[[Categoria:Poetes valencians]] | |||