Diferència entre les revisions de "José Ortiz y Sanz"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = José Ortiz y Sanz | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Religiós, escritor i traductor. | ||
| + | | data_naix = [[5 de setembre]] de [[1739]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Ayelo de Malferit]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[21 de decembre]] de [[1822]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
'''José Ortiz y Sanz''' o '''Joseph Ortiz i Sanz''' ([[Ayelo de Malferit]], [[5 de setembre]] de [[1739]] - [[Valéncia]], [[21 de decembre]] de [[1822]]), fon un religiós, sacerdot catòlic, escritor [[Valencians|valencià]], traductor i estudiós de l'Antiguetat clàssica. | '''José Ortiz y Sanz''' o '''Joseph Ortiz i Sanz''' ([[Ayelo de Malferit]], [[5 de setembre]] de [[1739]] - [[Valéncia]], [[21 de decembre]] de [[1822]]), fon un religiós, sacerdot catòlic, escritor [[Valencians|valencià]], traductor i estudiós de l'Antiguetat clàssica. | ||
Revisió de 18:25 6 set 2025
| José Ortiz y Sanz | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós, escritor i traductor. | ||
| Naiximent: | 5 de setembre de 1739 | ||
| Lloc de naiximent: | Ayelo de Malferit, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 21 de decembre de 1822 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José Ortiz y Sanz o Joseph Ortiz i Sanz (Ayelo de Malferit, 5 de setembre de 1739 - Valéncia, 21 de decembre de 1822), fon un religiós, sacerdot catòlic, escritor valencià, traductor i estudiós de l'Antiguetat clàssica.
Biografia
Quint fill d'una família acomodada de llauradors, va deprendredeprengué a escriure de la mà del sacerdot d'Ayelo, qui va notar ràpidament la seua inteligència i dedicació i el va recomanar per al colege jesuïta d'Ontinyent. Als setze anys es va graduar de bachiller en Arts en Valéncia i en l'Universitat continuà estudis de filosofia. En 1760 es traslladà a l'Universitat d'Oriola per a obtindre un doctorat en dret canònic i civil, que completà en 1764. Als 28 anys, fon ordenat sacerdot diocesà.
A l'objecte de realisar una traducció de les obres de l'arquitecte romà Vitruvi, viajà a Itàlia en 1778; aplegà a Roma el 27 de setembre d'eixe any. En 1781 publicà la seua primera obra, Abaton Reseratum, en llatí, que tractava sobre l'obra de Vitruvi. El seu llibre fon ben acollit per la crítica italiana. La seua traducció comentada de Los diez libros de architectura, ilustrada en làmines obertes per distints gravadors sobre dibuixos proporcionats per ell, eixí publicada en Madrit en 1787 per l'Imprenta Real.
En l'any 1784 retornà a Espanya i s'instalà en Madrit, a on pocs anys despuix conseguiria un treball en la Biblioteca Real que conservaria durant sèt anys. Fon aproximadament en esta época en la que va decidir realisar un catàlec de les obres italianes en Espanya, el seu Viage arquitectónico-anticuario, catàlec que ya havia intentat realisar el marqués Luis José de Velásquez pero que havia quedat sense concloure a causa de la seua mort.
Per a realisar el catàlec va contar en l'aprovació i finançació de Carles III, pero en juliol de 1788 caigué malalt, per lo que tingué que retornar per una temporada a Madrit per a recuperar-se. En este periodo traduí les Vidas de los filósofos más ilustres de Diógenes Laercio. Despuix de recuperar-se va demanar continuar el seu viage, contant en l'aprovació de Carles IV, no obstant rebé vàries encomanes que el varen retardar. Publicà Nueva Historia de España en 1802; també traduí els Cuatro Libros de Arquitectura d'Andrea Palladio en 1797.
En els anys següents intentà conseguir fondos per a reprendre el seu viage pero no va conseguir obtindre lo suficient, aixina que es va llimitar a fer menuts estudis sobre l'arquitectura de ciutats en particular o a publicar traduccions de texts en llatí. En els seus últims anys entrà en l'Acadèmia de l'Història i treballà com a acadèmic en la Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.
José Ortiz y Sanz fallí en el matí del 21 de decembre de 1822, als 83 anys.
Obra
- Los diez libros de architectura de M. Vitruvio Polión, traduits del llatí i comentats per Joseph Ortíz y Sanz. Madrid: Imprenta Real. 1787.
- Historia de España. Toms VII, VIII i IX. 1791-1796.
- Los diez libros de Diógenes Laercio sobre las vidas, opiniones y sentencias de los filósofos más ilustres. en dos toms. Madrid: Imprenta Real. 1792.
- Los quatro libros de arquitectura de Andres Paladio, Vicentin, traduits i ilustrats en notes per don Joseph Francisco Ortiz y Sanz. Madrid: Imprenta Real. 1797.
- Compendio cronológico de la Historia de España. Toms I-VII. 1795-1803.