153 979
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Ficha de país
{{Ficha de país
| nom_oficial = ''République Française''<br />República Francesa
| nom_oficial = ''République Française''<br />República Francesa
| image_bandera = Bandera francia.png
| image_bandera = Flag of France (1794–1815, 1830–1974, 2020–present).svg
| image_escut = Armas de Borbón de Francia.svg
| image_escut = Armoiries république française.svg
| image_escut_tamany = 90px|
| image_escut_tamany = 100px|
| image_mapa = EU-FRA.png
| image_mapa = World-EU-France.svg
| lema_nacional = ''[[Liberté, égalité, fraternité|Liberté, Égalité, Fraternité]] ''<br />«francés: Llibertat, Igualtat, Fraternitat»
| lema_nacional = ''[[Liberté, égalité, fraternité|Liberté, Égalité, Fraternité]] ''<br />«francés: Llibertat, Igualtat, Fraternitat»
| himne_nacional = ''[[La Marsellesa]] ''
| himne_nacional = ''[[La Marsellesa]] ''
| moneda = [[Euro]]<sup>4</sup> (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| moneda = [[Euro]]<sup>4</sup> (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = Francés, francesa
| gentilici = Francés, francesa
| horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1)<sup>5</sup>
| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1)<sup>5</sup>
| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)<sup>5</sup>
| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)<sup>5</sup>
| cctld = .fr<sup>6</sup>
| cctld = .fr<sup>6</sup>
| còdic_telefònic còdic_telefònic = 33
| còdic_telefònic còdic_telefònic = 33
* L'[[oceà Índic]] occidental: El departament de la [[Reunió]] i la colectivitat departamental de [[Mayotte]]
* L'[[oceà Índic]] occidental: El departament de la [[Reunió]] i la colectivitat departamental de [[Mayotte]]
* L'[[oceà Pacífic]]: la colectivitat territorial de [[Wallis i Futuna]], el país d'ultramar de la [[Polinèsia Francesa]] i la colectivitat ''sui generis'' de [[Nova Caledònia]]
* L'[[oceà Pacífic]]: la colectivitat territorial de [[Wallis i Futuna]], el país d'ultramar de la [[Polinèsia Francesa]] i la colectivitat ''sui generis'' de [[Nova Caledònia]]
* L'[[Antàrtica]] (tot i que les reclamacions sobre territori antàrtic no són reconegudes per molts països) i l'oceà Índic meridional: Les [[Terres Australs i Antàrtiques Franceses]] (TAAF)
* L'[[Antàrtica]] (encara que les reclamacions sobre territori antàrtic no són reconegudes per molts països) i l'oceà Índic meridional: Les [[Terres Australs i Antàrtiques Franceses]] (TAAF)
Deixant de banda les regions d'ultramar, França ha duplicat la seua superfície inicial per tractats o conquistes:
Deixant de banda les regions d'ultramar, França ha duplicat la seua superfície inicial per tractats o conquistes:
Des de la promulgació de les [[lleis Defferre]] de [[1982]] i [[1983]], i les [[lleis Raffarin]] del [[2003]] i [[2004]], França s'ha constituït com un estat descentralisat. La reforma constitucional de febrer de l'any [[2003]] precisa que l'organisació de la República és descentralisada. La descentralisació, que ve acompanyada en la seua primera etapa de la desconcentració, favorix l'aparició de poders locals verdaders, encara que l'equilibri entre el poder central i local encara produïx debats. Per tant, França està immersa en un procés lent de [[devolució de poders]] administratius.
Des de la promulgació de les [[lleis Defferre]] de [[1982]] i [[1983]], i les [[lleis Raffarin]] del [[2003]] i [[2004]], França s'ha constituït com un estat descentralisat. La reforma constitucional de febrer de l'any [[2003]] precisa que l'organisació de la República és descentralisada. La descentralisació, que ve acompanyada en la seua primera etapa de la desconcentració, favorix l'aparició de poders locals verdaders, encara que l'equilibri entre el poder central i local encara produïx debats. Per tant, França està immersa en un procés lent de [[devolució de poders]] administratius.
Ademés de les colectivitats territorials d'eixercici ple –la comuna, el departament i la regió– també existix un escaló intermunicipal que eixercirà a poc a poc més competències. De fet, les comunes o municipis han segut convidades a agrupar-se baix el règim de la [[Mancomunitat de municipis|mancomunitat]] que dispon d'ara en avant d'autonomia financera i fiscal, i d'una autoritat de persona moral i jurídica reconeguda. En l'any [[2006]], dosmil cinccentes setantatrés comunitats (comunitats de comunes o municipis, comunitats d'aglomeració i comunitats urbanes) han reconfigurat el territori nacional en noranta per cent del total de les comunes o municipis i el huitantacinc per cent de la població francesa. Algunes mancomunitats agrupen comunes de departaments o de regions diferents. Algunes mancomunitats existixen també en colectivitats locals de països veïns, lo que facilita la gestió d'equipaments comuns, principalment en matèria de transportació.
Ademés de les colectivitats territorials d'eixercici ple –la comuna, el departament i la regió– també existix un escaló intermunicipal que eixercirà poc a poc més competències. De fet, les comunes o municipis han segut convidades a agrupar-se baix el règim de la [[Mancomunitat de municipis|mancomunitat]] que dispon d'ara en avant d'autonomia financera i fiscal, i d'una autoritat de persona moral i jurídica reconeguda. En l'any [[2006]], dosmil cinccentes setantatrés comunitats (comunitats de comunes o municipis, comunitats d'aglomeració i comunitats urbanes) han reconfigurat el territori nacional en noranta per cent del total de les comunes o municipis i el huitantacinc per cent de la població francesa. Algunes mancomunitats agrupen comunes de departaments o de regions diferents. Algunes mancomunitats existixen també en colectivitats locals de països veïns, lo que facilita la gestió d'equipaments comuns, principalment en matèria de transportació.
Un nou escaló s'ha creat en l'elaboració dels països, que agrupen comunes i mancomunitats en atres més grans per tal d'agrupar el conjunt de les comunes d'un territori en particular, fins aquelles que són excloses de les mancomunitats ya existents.
Un nou escaló s'ha creat en l'elaboració dels països, que agrupen comunes i mancomunitats en atres més grans per tal d'agrupar el conjunt de les comunes d'un territori en particular, fins aquelles que són excloses de les mancomunitats ya existents.
La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francés]], i d'acort en el segon artícul de la [[constitució de França|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francés. Ademés, encara que segons la [[llei de Toubon]], la publicitat comercial pot usar les llengües regionals, sempre ha d'usar també el francés. Des de [[1872]], data en que la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] va instaurar l'educació primària universal, l'us de les llengües regionals va ser durament reprimit, en l'objectiu de crear unitat nacional.<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/215768/France France]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> En esta política, el francés s'ha impost al restant de llengües regionals i variants llingüístiques que es parlen arreu del territori francés. Encara que no gogen de cap reconeiximent oficial, algunes d'estes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa —com és el cas del [[català]] en el departament dels [[Pirineus Orientals]]— i en les universitats.<ref name=britannica/> L'immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'[[àrap]].<ref name=britannica/>
La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francés]], i d'acort en el segon artícul de la [[constitució de França|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francés. Ademés, encara que segons la [[llei de Toubon]], la publicitat comercial pot usar les llengües regionals, sempre ha d'usar també el francés. Des de [[1872]], data en que la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] va instaurar l'educació primària universal, l'us de les llengües regionals va ser durament reprimit, en l'objectiu de crear unitat nacional.<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/215768/France France]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> En esta política, el francés s'ha impost al restant de llengües regionals i variants llingüístiques que es parlen arreu del territori francés. Encara que no gogen de cap reconeiximent oficial, algunes d'estes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa —com és el cas del [[català]] en el departament dels [[Pirineus Orientals]]— i en les universitats.<ref name=britannica/> L'immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'[[àrap]].<ref name=britannica/>
En l'any [[1999]], un proyecte encomanat pel govern francés, identificà setantacinc llengües que qualificarien per al reconeiximent en la ratificació de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], de les quals vintiquatre són autòctones en la metròpolis, i les atres són dels territoris d'ultramar.<ref>Cerquiglini, Bernard (1999) [http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/lang-reg/rapport_cerquiglini/langues-france.html Report Les Langues de la France]. Rapport au Ministre de l'Education Nationale, de la Recherche et de la Technologie, et à la Ministre de la Culture et de la Communication. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> El [[Consell Constitucional]], això no obstant, bloquejà la signatura de la Carta, en argumentar que contradia la provisió constitucional de la Quinta República que establia que el francés era la llengua de la República. Encara que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegació General de la Llengua Francesa, va adquirir la funció adicional d'observar i estudiar les "llengües de França", i el seu títul s'ha convertit en la "Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França".<ref>[http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/garde.htm Délégation Général à la langue française]. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Més recentment, en la llei de revisió constitucional del juliol 2008, el septuagèsim quint artícul de la constitució va ser modificat, en un primer intent per a reconéixer la diversitat llingüística de l'Estat i ara establix "''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''".<ref>[http://www.senat.fr/dossierleg/pjl07-365.html Projet de Loi constitutionnelle de modernisation des institutions de la Ve République]. Senat francés. (22 de juliol, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> A pesar de tot, les llengües regionals estan minvant ràpidament.<ref name=ciapeople/>
En l'any [[1999]], un proyecte encomanat pel govern francés, identificà setantacinc llengües que qualificarien per al reconeiximent en la ratificació de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], de les quals vintiquatre són autòctones en la metròpolis, i les atres són dels territoris d'ultramar.<ref>Cerquiglini, Bernard (1999) [http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/lang-reg/rapport_cerquiglini/langues-france.html Report Les Langues de la France]. Rapport au Ministre de l'Education Nationale, de la Recherche et de la Technologie, et à la Ministre de la Culture et de la Communication. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> El [[Consell Constitucional]], això no obstant, bloquejà la firma de la Carta, en argumentar que contradia la provisió constitucional de la Quinta República que establia que el francés era la llengua de la República. Encara que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegació General de la Llengua Francesa, va adquirir la funció adicional d'observar i estudiar les "llengües de França", i el seu títul s'ha convertit en la "Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França".<ref>[http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/garde.htm Délégation Général à la langue française]. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Més recentment, en la llei de revisió constitucional del juliol 2008, el septuagèsim quint artícul de la constitució va ser modificat, en un primer intent per a reconéixer la diversitat llingüística de l'Estat i ara establix "''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''".<ref>[http://www.senat.fr/dossierleg/pjl07-365.html Projet de Loi constitutionnelle de modernisation des institutions de la Ve République]. Senat francés. (22 de juliol, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> A pesar de tot, les llengües regionals estan minvant ràpidament.<ref name=ciapeople/>
=== Religió ===
=== Religió ===
# 52,4 TWh (9,5 %) varen ser produïts per la generació de les [[Central termoelèctrica|centrals termoelèctriques]].
# 52,4 TWh (9,5 %) varen ser produïts per la generació de les [[Central termoelèctrica|centrals termoelèctriques]].
# 6,9 TWh (1,3 %) varen ser produïts per la generació d'atres classes com els [[Aerogenerador|autogeneradors]].
# 6,9 TWh (1,3 %) varen ser produïts per la generació d'atres classes com els [[Aerogenerador|autogeneradors]].
== Referències ==
== Referències ==
<references/>
<references/>
== Enllaços externs ==
{{commonscat|France}}
{{Països Europa}}
{{Països Europa}}