| Llínea 11: |
Llínea 11: |
| | }} | | }} |
| | '''Pasqual Boronat i Barrachina''' ([[Penàguila]], [[Alacant]], [[1866]] - † [[Valéncia]], [[26 de maig]] de [[1908]]). Fon un religiós i historiador [[Valencians|valencià]]. | | '''Pasqual Boronat i Barrachina''' ([[Penàguila]], [[Alacant]], [[1866]] - † [[Valéncia]], [[26 de maig]] de [[1908]]). Fon un religiós i historiador [[Valencians|valencià]]. |
| | + | |
| | + | Eclesiàstic i erudit. Donà a coneixer texts i documents relatius a [[Roiç de Corella]], [[Manuel Martí]], [[Francesc Cerdà i Rico]], [[Lluís Galiana]], etc... Treballà i estudià el tema dels [[Morisc|moriscs valencians]] en ''Los moriscos españoles y su expulsión'' ([[1901]]) i la figura de l'arquebisbe [[Sant Joan de Ribera|Ribera]] en ''El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi'' ([[1904]]). |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| Llínea 21: |
Llínea 23: |
| | | | |
| | == Obra == | | == Obra == |
| | + | |
| | + | L'obra de Pasqual Boronat dona a conéixer texts i documents relatius a [[Roiç de Corella]], [[Manuel Martí]], [[Francesc Cerdà i Rico]], [[Lluís Galiana]], etc... Treballà i estudià el tema dels [[Morisc|moriscs]] valencians en ''Los moriscos españoles y su expulsión'' ([[1901]]) i la figura de l'arquebisbe [[Joan de Ribera|Ribera]] en ''El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi'' ([[1904]]). |
| | | | |
| | * ''Apuntes bio-bibliográficos'', introd. a Fr. J. Teixidor y Trilles. | | * ''Apuntes bio-bibliográficos'', introd. a Fr. J. Teixidor y Trilles. |
| Llínea 31: |
Llínea 35: |
| | * ''El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi. Estudio Histórico'', pròl. de M. Danvila, Valéncia, Imprenta de Francisco Vives y Mora, 1904. | | * ''El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi. Estudio Histórico'', pròl. de M. Danvila, Valéncia, Imprenta de Francisco Vives y Mora, 1904. |
| | | | |
| | + | == Cites == |
| | + | |
| | + | {{Cita|''La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico. En el siglo XV, cuando adquiere el esplendor y brillo que le dan los literatos de aquella época es flexible, harmoniosa, apta para la manifestación de todo género de ideas y sentimientos.''|Pasqual Boronat}} |
| | + | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| | * Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. (en [[castellà]]). vol. III. Valéncia: Prensa Valenciana, 2005, p. 183. ISBN 84-87502-50-4 | | * Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. (en [[castellà]]). vol. III. Valéncia: Prensa Valenciana, 2005, p. 183. ISBN 84-87502-50-4 |