| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[Archiu:Tortilla.jpg|thumb|250px|Tortilla]] | | [[Archiu:Tortilla.jpg|thumb|250px|Tortilla]] |
| | + | |
| | La '''tortilla espanyola''' o '''tortilla de creïlles''' és un plat típic espanyol, d'ahí el seu nom. Es tracta d'un dels plats més coneguts i emblemàtics de la cuina espanyola, sent un producte molt popular que es pot trobar en casi qualsevol bar o restaurant del país. | | La '''tortilla espanyola''' o '''tortilla de creïlles''' és un plat típic espanyol, d'ahí el seu nom. Es tracta d'un dels plats més coneguts i emblemàtics de la cuina espanyola, sent un producte molt popular que es pot trobar en casi qualsevol bar o restaurant del país. |
| | | | |
| Llínea 7: |
Llínea 8: |
| | | | |
| | == Història == | | == Història == |
| | + | [[Archiu:Tortilla española con patatas y cebolla.jpg|thumb|200px|Tortilla espanyola de creïlles i ceba]] |
| | | | |
| | En les [[cròniques d'Índies]] es té documentat que en l'any [[1519]] ya es coneixia la tortilla d'ou tant en [[Europa]] pels conquistadors espanyols com en [[Amèrica]] a lo manco pels [[Asteca|asteques]], els qui la preparaven i venien en els mercats de [[Tenochtitlán]]; en eixos texts la tortilla de Mesoamèrica solia referir-se com a «pa de dacsa», per lo que l'alusió a la «tortilla d'ou». | | En les [[cròniques d'Índies]] es té documentat que en l'any [[1519]] ya es coneixia la tortilla d'ou tant en [[Europa]] pels conquistadors espanyols com en [[Amèrica]] a lo manco pels [[Asteca|asteques]], els qui la preparaven i venien en els mercats de [[Tenochtitlán]]; en eixos texts la tortilla de Mesoamèrica solia referir-se com a «pa de dacsa», per lo que l'alusió a la «tortilla d'ou». |
| Llínea 14: |
Llínea 16: |
| | En el llibre ''La Agricultura General'', Tom III ([[1767]]) de Joseph Antonio Valcárcel es menciona sobre les creïlles que «en Espanya la seua regular ocupació és en guisats, i tortilles», fins al moment, esta és la primera referència escrita documentada que es té sobre l'orige de la tortilla de creïlles en Espanya. En lo que queden desmontades les teories posteriors sobre el seu orige. | | En el llibre ''La Agricultura General'', Tom III ([[1767]]) de Joseph Antonio Valcárcel es menciona sobre les creïlles que «en Espanya la seua regular ocupació és en guisats, i tortilles», fins al moment, esta és la primera referència escrita documentada que es té sobre l'orige de la tortilla de creïlles en Espanya. En lo que queden desmontades les teories posteriors sobre el seu orige. |
| | | | |
| − | El llibre ''La patata en España'', escrit pel científic Javier López Linage, del Centre de Ciències Humanes i Socials del [[CSIC]], confirma la referència documentada de la tortilla de creïlles que apareix en la localitat [[Extrmadura|extremenya]] de [[Villanueva de la Serena]], durant el [[sigle XVIII]], el 27 de febrer de [[1798]]. L'obra fa referència a documents que parlen de la tortilla de creïlles en eixa localitat en l'any 1798, i atribuïx la seua invenció a Joseph de Tena Godoy i al marqués de Robledo, dos facendats ilustrats de Villanueva de la Serena, que tractaven de trobar un aliment barat per a paliar la fam basat en la creïlla. | + | El llibre ''La patata en España'', escrit pel científic Javier López Linage, del Centre de Ciències Humanes i Socials del [[CSIC]], confirma la referència documentada de la tortilla de creïlles que apareix en la localitat [[Extremadura|extremenya]] de [[Villanueva de la Serena]], durant el [[sigle XVIII]], el 27 de febrer de [[1798]]. L'obra fa referència a documents que parlen de la tortilla de creïlles en eixa localitat en l'any 1798, i atribuïx la seua invenció a Joseph de Tena Godoy i al marqués de Robledo, dos facendats ilustrats de Villanueva de la Serena, que tractaven de trobar un aliment barat per a paliar la fam basat en la creïlla. |
| | | | |
| | Un atre document conegut en el que apareixia una referència a la tortilla de creïlles era [[Navarra|navarrés]]. Es tracta d'un anònim «memorial de ratera», dirigit a les [[Corts de Navarra]] en [[1817]], en ell s'expliquen les míseres condicions en les que viuen els agricultors comparant-los en els habitants de [[Pamplona]] i de la Ribera navarresa. Despuix d'una llarga enumeració dels mísers aliments presos pels montanyesos apareix la següent cita: | | Un atre document conegut en el que apareixia una referència a la tortilla de creïlles era [[Navarra|navarrés]]. Es tracta d'un anònim «memorial de ratera», dirigit a les [[Corts de Navarra]] en [[1817]], en ell s'expliquen les míseres condicions en les que viuen els agricultors comparant-los en els habitants de [[Pamplona]] i de la Ribera navarresa. Despuix d'una llarga enumeració dels mísers aliments presos pels montanyesos apareix la següent cita: |