Canvis

6151 bytes afegits ,  19 setembre
Llínea 39: Llínea 39:  
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
Fon fill de [[Leonor Ripoll]], filla del senyor de [[Masalaves]], segona muller de [[Pere March]]. Havien contret matrimoni en [[juny]] de [[1395]], i ell ostentava el carrec de [[Procurador General]] de les possessions del [[Duc de Gandia]]. Esta condició avala la teoria de que naixqué en [[Gandia]]. No obstant, en molt d'orgull i tenacitat, els de [[Beniarjó]], i no van desencaminats, defenen que Ausias March naixqué alli.
+
Fon fill de [[Leonor Ripoll]], filla del senyor de [[Massalavés]], segona muller de [[Pere March]]. Havien contret matrimoni en [[juny]] de [[1395]], i ell ostentava el carrec de [[Procurador General]] de les possessions del [[Duc de Gandia]]. Esta condició avala la teoria de que naixqué en [[Gandia]]. No obstant, en molt d'orgull i tenacitat, els de [[Beniarjó]], i no van desencaminats, defenen que Ausias March naixqué alli.
    
Son pare que el tingué en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, despuix de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en [[idioma valencià|llengua valenciana]], fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres és Oseas.  
 
Son pare que el tingué en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, despuix de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en [[idioma valencià|llengua valenciana]], fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres és Oseas.  
Llínea 55: Llínea 55:  
En l'any [[1415]] prengué part en les [[Corts Generals]] del [[Regne]] convocades pel rei [[Ferrando I]] d'[[Antequera]], elegit [[rei d'Aragó]] en el [[Compromis de Casp]] per l'infuencia de [[Sant Vicent Ferrer]]. Molt jove fon nomenat cavaller, en [[1419]], despuix d'estar al servici del [[Duc de Gandia]] uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] en una expedició naval que planejà per a la conquista de determinades illes i costes del [[Mediterràneu]].  
 
En l'any [[1415]] prengué part en les [[Corts Generals]] del [[Regne]] convocades pel rei [[Ferrando I]] d'[[Antequera]], elegit [[rei d'Aragó]] en el [[Compromis de Casp]] per l'infuencia de [[Sant Vicent Ferrer]]. Molt jove fon nomenat cavaller, en [[1419]], despuix d'estar al servici del [[Duc de Gandia]] uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] en una expedició naval que planejà per a la conquista de determinades illes i costes del [[Mediterràneu]].  
   −
Participà en les conquistes de [[Cerdenya]] i [[Corcega]], en esta última patí un important revés. En [[1420]] estigué en el sege de Calvien en les mars de les [[illes de Guergues]], en el [[golf de Gobes]], i participà en la [[batalla de Kerkenah]], destacant per sa valentia. [[Gil Polo]] el definí i calificà com el [[Deu Mart]], al tindre noticies de sa valentia i actuació.
+
Participà en les conquistes de [[Sardenya]] i [[Còrsega]], en esta última patí un important revés. En [[1420]] estigué en el sege de Calvien en les mars de les [[illes de Guergues]], en el [[golf de Gobes]], i participà en la [[batalla de Kerkenah]], destacant per sa valentia. [[Gil Polo]] el definí i calificà com el [[Deu Mart]], al tindre noticies de sa valentia i actuació.
    
Foren moments i epoques vives de la seua joventut que l'impressionaren. En estes expedicions entra en contacte en atres poetes com [[Jordi de Sant Jordi]]. En [[1421]] tornà a les ses possessions en la comarca de [[Gandia]]. Estant en una nova etapa faltà el [[Duc de Gandia]], baix el tutelage de qui encara estava, i passà directament al servici del [[rei d'Aragó]].  
 
Foren moments i epoques vives de la seua joventut que l'impressionaren. En estes expedicions entra en contacte en atres poetes com [[Jordi de Sant Jordi]]. En [[1421]] tornà a les ses possessions en la comarca de [[Gandia]]. Estant en una nova etapa faltà el [[Duc de Gandia]], baix el tutelage de qui encara estava, i passà directament al servici del [[rei d'Aragó]].  
Llínea 80: Llínea 80:     
== El poeta ==
 
== El poeta ==
 
+
[[Archiu:Amarch2.jpg|thumb|250px|Poesia d'Ausias March]]
 
És el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En els seus viages a [[Itàlia]] begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imàgens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios.  
 
És el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En els seus viages a [[Itàlia]] begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imàgens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios.  
    
Són versos dedicats a sa segona dona, despuix de sa mort, per qui senti un amor més madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals és en realitat una confessió, un arrepenediment de sa vida davant de [[Deu]], a qui es despulla l'ànima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessió i en l'arrepenediment dels seus pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdó a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condició humana.  
 
Són versos dedicats a sa segona dona, despuix de sa mort, per qui senti un amor més madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals és en realitat una confessió, un arrepenediment de sa vida davant de [[Deu]], a qui es despulla l'ànima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessió i en l'arrepenediment dels seus pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdó a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condició humana.  
   −
En l'obra lliterària d''''Ausias March''' s'aprecia la gran influéncia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment [[Petrarca]] i [[Dante]], aixina com el pes de la doctrina escolàstica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica.  
+
En l'obra lliterària d''''Ausias March''' s'aprecia la gran influéncia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment [[Petrarca]] i [[Dante]], aixina com el pes de la doctrina escolàstica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica.
    
== Obres ==
 
== Obres ==
Llínea 97: Llínea 97:  
Fon el poeta en [[idioma valencià|llengua valenciana]] més famós de la baixa Edat Mija. '''Se li coneix com el [[Petrarca]] [[Valencià]] i Príncip dels Poetes'''.
 
Fon el poeta en [[idioma valencià|llengua valenciana]] més famós de la baixa Edat Mija. '''Se li coneix com el [[Petrarca]] [[Valencià]] i Príncip dels Poetes'''.
   −
== Referències ==
+
== Cites ==
 +
 
 +
* Joan de Resa, seudònim d'[[Honorat Joan]]:
 +
 
 +
{{Cita|''Las obras del excelentissimo poeta Ausias March, Cavallero Valenciano. Traduzidas de lengua lemosina en Castellano'', de l'any [[1579]], pel poeta [[Jordi de Monte Mayor]]. És sabut que antigament alguns autors li donaren al parlar del sur de [[França]] i [[Corona d'Aragó]], el nom de llengua llemosina, en el [[sigle XIX]] també hi hagué un brot de renaiximent nostàlgic del mateix nom. No obstant, l'edició de l'obra en la llengua original d'[[Ausias March]], feta en Valladolit en [[1555]], per [[Honorat Joan|Joan de Resa]], du al final un Vocabulari Valencià-Castellà.}}
 +
 
 +
* Sobre la valenciania d'Ausias March, el gran poeta valencià, que escrigué la seua poesia en [[Llengua Valenciana]]:
 +
 
 +
{{Cita|''Por Felipe Perles, cronista de Gandía, sabemos que Ausias March era valenciano, oriundo de Gandía, Pere March I (Ausias March fue su tataranieto); su hijo Pere March II; su hijo Jaime I que hereda las posesiones valencianas (su hermano Pere March III murió sin sucesión y Jaime I lo heredó); su hijo Pere March IV que hereda propiedades en Valencia y la Safor (su hermano Jaime II heredó la Aramprunyà). Pere March IV fue el padre de Ausias March y su madre Elionor Ripoll, hija de Francesc Joan Ripoll, señor de Genovés.''|Del llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), de [[Francisco Lliso i Genovés]]}}
 +
 
 +
* [[Xavier Casp]], parlant en castellà, sobre Ausias March:
 +
 
 +
{{Cita|''... es él, el primero que escribe en pura lengua valenciana, la de su pueblo, liberada por completo del lenguaje trovadoresco que se ha venido llamando provenzal; por eso es él, el que eleva a categoría literaria su lengua de cada día, la de su tierra, desde él, ya para siempre lengua valenciana en la historia de nuestra cultura, por obra y gracia de su monumental personalidad.''|[[Xavier Casp]], citat també en 'Breu historia de la Llengua Valenciana' (1995), recopilació feta per Francesc Moreno}}
 +
 
 +
== La casa d'Ausias March ==
 +
 
 +
* El religiós, filòlec i escritor valencià, [[Lluís Fullana]], escrigué sobre la casa del gran poeta valencià, Ausias March:
 +
 
 +
{{Cita|''El primero de los biógrafos de Ausias March, el ilustre escritor Amadeo Pagès, de conformidad con dicho inventario, nos describe esta casa, que debió haberse conservado intacta, donde vivió y murió el inmortal poeta valenciano Ausias March, situada en la ciudad de Valencia y en la calle de las Avellanas, Parroquia de Santo Tomás.''
 +
 
 +
''Componíase esta casa de planta baja y piso alto, según el estilo de aquellos tiempos. Es sumamente curiosa la descripción que nos hace el mencionado escritor de cada una de las partes principales que componían la casa y vivienda del poeta. El piso alto estaba destinado a la habitación de la familia, donde no faltaba detalle alguno para poder cubrir las necesidades de la vida. Salón donde Ausias March recibía visitas, muy ricamente adornado con el escudo de armas de su padre, Pedro March,...  con el de Ausias March,...''
   −
Sobre la valenciania d'Ausias March, el gran poeta valencià, que escrigué la seua poesia en [[Llengua Valenciana]]:
+
''Un espacioso comedor, con mesa principal moldurada con exquisito gusto artístico de catorce palmos de larga; … y otra mesa redonda, sillas y demás muebles y objetos propios de un comedor. A un lado del comedor, la cocina con todos sus utensilios. A la otra una habitación destinada a la conservación de ropas, muebles de repuesto, arcas que guardaban las escrituras, accesorios para la caza, especialmente de halcones, camas, corazas, manoplas, etc… Y en la recámara un cofre, sobre cuyas cubiertas estaban pintadas figuras de perdices, una cama grande y otra pequeña.''
   −
{{Cita|''Por Felipe Perles, cronista de Gandía, sabemos que Ausias March era valenciano, oriundo de Gandía, Pere March I (Ausias March fue su tataranieto); su hijo Pere March II; su hijo Jaime I que hereda las posesiones valencianas (su hermano Pere March III murió sin sucesión y Jaime I lo heredó); su hijo Pere March IV que hereda propiedades en Valencia y la Safor (su hermano Jaime II heredó la Aramprunyà). Pere March IV fue el padre de Ausias March y su madre Elionor Ripoll, hija de Francesc Joan Ripoll, señor de Genovés.''}}
+
''Aparte, la habitación privada de Ausias March donde escribió sus últimas piezas poéticas y donde terminó sus días. El mobiliario de esta habitación se componía de una cama, jergón, dos colchones, cubertor de lana, sábanas, tres almohadas, tres mesas, cuatro escabeles, sillas, reclinatorios de raso, tres tazas de cristal, tres vasos, un candelabro, un sacudidor de pluma. Ropas preciosas de su uso y acomodadas a su clase y condición; cerca de su cama y como para tenerlo a mano durante la noche, un manuscrito voluminoso probablemente el que contenía sus poesías, dos libros en folio sin encuadernar con estrofas. En otro lugar separado, …, su colección de libros y biblioteca particular,  entre los que destacaban por su valor e interés: un libro en pergamino, Parla del Gay saber de la Sciencia d'en Lull; otro sobre costumbres de España, en valenciano; otro de la Gaya ciencia del Maestro Miguel de la Tor; otro sobre el Bien morir impreso en Valencia en 1494, que probablemente será el Art de ben morir del franciscano Fr. Francisco Eximenis; otro libro en pergamino sobre filosofía, etc… La mayor parte de sus libros versaban sobre materias de carácter religioso, filosófico y moral. Conservaba asimismo, la librería o manuscritos con que se había formado su padre, el poeta Mossén Pedro March. Parece que Ausias March sentía especial predilección por Ramón Lull, puesto que abundaban las obras de este venerable mártir, en su selecta librería.''  
   −
Del llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), de [[Francisco Lliso i Genovés]].
+
''En el piso bajo y en primer término había cinco medias empavesadas, un caballo de madera con dos sillas a la gineta. El establo, donde tenía el rocín de su preferencia, ballestas, dos lanzas, etc… Aparte de dos espadas y dos escudos para el ejercicio de esgrima, como otros muchos objetos de relativa importancia.
 +
Con Ausias March parece que sólo vivía su hijo Juan March; su hija Juana vivía con su marido y sus dos hijos menores; Pedro y Felipe con sus respectivas madres. Vivían asimismo en esta casa los escuderos Catalá, Martí y Moreno con los demás criados y sirvientes que formaban su servidumbre.
 +
¿Cómo es que Valencia no ha dedicado un recuerdo a esta casa? Madrid conserva la memoria de Lope de Vega en la casa donde vivió y murió. Lo mismo hace Valladolid con Cervantes, Vich con Balmes, etc… ¿Y Valencia no tendrá un recuerdo que perpetúe la memoria de la casa donde vivió y murió Ausias March?''|‘Los caballeros de apellido March en Cataluña y en Valencia’ (XI) P. Luis Fullana (Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). 1936 Tom XVII)}}
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
   −
*[[Ruta dels Clàssics]]
+
* [[Ruta dels Clàssics]]
*[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]
+
* [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]
*[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
+
* [[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
*[[Blanquina March]]
+
* [[Blanquina March]]
 +
* [[Dia Mundial de la Poesia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Alemany Ferrer, Rafael, «Ausiàs March», Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia
 +
* «Ausiàs March (biografia)». Biblioteca Virtual Cervantes Virtual
 +
* Pazos i Noguera, Maria Lluïsa. Ausiàs March i l'amor, antologia poètica actualisada
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
 
 +
* Ausiàs March; A cura de Francesc J. Gómez i Josep Pujol. Per haver d'amor vida. Antologia comentada. ISBN 978-84-7226-739-8
 +
* Josep Piera. Yo sóc aquell que em dic Ausiàs March. ISBN 84-297-4952-7
 +
* Rafael Matoses, Salvador Vendrell. Ausiàs March. El poeta i el seu temps. Bromera. ISBN 84-7660-343-6
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
   −
*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-AusiasMarch.htm Artícul sobre Ausias March en "Diario de Valéncia"]
+
* [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-AusiasMarch.htm Artícul sobre Ausias March en "Diario de Valéncia"]
*[http://www.gav-valencianistes.com/modules.php?name=News&file=article&sid=134 Biografia d'Ausias March]  
+
* [http://www.gav-valencianistes.com/modules.php?name=News&file=article&sid=134 Biografia d'Ausias March]  
*[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=188 El fals Ausias March català]
+
* [http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=188 El fals Ausias March català]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070301/cultura/ausias-march-poeta-llengua_20070301.html Ausias March, poeta de la llengua valenciana - [[Joan Ignaci Culla]] - ''Las Provincias'']
+
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070301/cultura/ausias-march-poeta-llengua_20070301.html Ausias March, poeta de la llengua valenciana - [[Joan Ignaci Culla]] - ''Las Provincias'']
    
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
32 163

edicions