Ausias March
 | |
| Naiximent | 1397 Gandia o Beniarjó |
| Mort | 3 de març de 1459 Valéncia |
| Activitat | Poeta |
| Periodo | Sigle XV (Sigle d'Or Valencià) |
| Gèneros | Poesia |
| Obres principals | Cants d'Amor |
Ausias March (Valéncia o Gandia o Beniarjó, 1397 - † Valéncia, 3 de març de 1459) fon un important poeta valencià que escrigué la seua obra en llengua valenciana.
Lloc de naiximent[editar | editar còdic]
Si be no es sap si naixqué en Valéncia, en Gandia o en Beniarjó el 3 de març de 1397 o de 1400, és inqüestionable la seua valencianitat, per la gran vinculació de la seua familia al Regne de Valéncia i per l'amarc llament en primera persona que fa en els seus Cantichs de mort:
"La velledat en Valencians mal prova, e no sé com yo faza obra nova"
La teoria de que naixqué en Valéncia, es basa en que la família materna residia en el Cap i Casal; pero, per atra banda, els March teníen diversos senyorius en Gandia i Beniarjó.
Biografia[editar | editar còdic]
Fon fill de Leonor Ripoll, filla del senyor de Masalaves, segona muller de Pere March. Havien contret matrimoni en juny de 1395, i ell ostentava el carrec de Procurador General de les possessions del Duc de Gandia. Esta condició avala la teoria de que naixqué en Gandia. No obstant, en molt d'orgull i tenacitat, els de Beniarjó, i no van desencaminats, defenen que Ausias March naixqué alli.
Son pare que el tingué en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, despuix de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en llengua valenciana, fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres és Oseas.
Jaume I en 1249 donà terres en la comarca de Gandia a Pere March, notari i yayo d'Ausias March. Sos fills Pere i Jaume lluitaren junt al rei Pere el Cerimoniós i foren premiats en més terres en dita zona pel rei. Abdós eren poetes i lliterats.
Ausias March estudià llati i retorica en Gandia. Sobre tot el llati li donà una base extraordinaria per al domini de les llengües romàniques, en especial la seua, la llengua valenciana, en aquella época encara prou proxima al llatí.
El domini de la llengua llatina li valgué molt per a llegir texts en les llengües dels països que visità.
Als 10 anys Ausias March fon emancipat per son pare, qui el converti en el Senyor de Beniarjo, Pardines i Vernissa, baix el tutelage del Duc de Gandia. Tingué una infantea trist. Pronte li adestraren en el maneig de les armes i l'educaren en les llices cortesanes.
En l'any 1415 prengué part en les Corts Generals del Regne convocades pel rei Ferrando I d'Antequera, elegit rei d'Aragó en el Compromis de Casp per l'infuencia de Sant Vicent Ferrer. Molt jove fon nomenat cavaller, en 1419, despuix d'estar al servici del Duc de Gandia uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'Alfons el Magnanim en una expedició naval que planejà per a la conquista de determinades illes i costes del Mediterràneu.
Participà en les conquistes de Sardenya i Còrsega, en esta última patí un important revés. En 1420 estigué en el sege de Calvien en les mars de les illes de Guergues, en el golf de Gobes, i participà en la batalla de Kerkenah, destacant per sa valentia. Gil Polo el definí i calificà com el Deu Mart, al tindre noticies de sa valentia i actuació.
Foren moments i epoques vives de la seua joventut que l'impressionaren. En estes expedicions entra en contacte en atres poetes com Jordi de Sant Jordi. En 1421 tornà a les ses possessions en la comarca de Gandia. Estant en una nova etapa faltà el Duc de Gandia, baix el tutelage de qui encara estava, i passà directament al servici del rei d'Aragó.
No li durà molt la tranquilitat a Ausias i en 1424 embarca de nou en les tropes d'Alfons el Magnanim que planeja la conquista de Napols, on fracassen. Intenten pactar en els rebels, pero els ix malament la jugada. Varien l'estrategia i objectius i pensen en dirigir-se a les costes d'Africa i apoderar-se de l'emirat de Tunicia. Prenen l'illa de Djerba, pero desistixen de son empenyorament d'alcançar el continent al ser rebujats pels moradors d'aquelles terres.
Tornen a Valéncia i en 1425 el rei el nomena falconer major en la missió de criar i adestrar falcons. Lo important era tindre un carrec en la cort, fora quin fora. Atres autors no interpreten este nomenament relacionat en la caça ni la cria d'animals. Per falconer entenen un carrec nou que hi havia en les milícies aragoneses, una especie d'artilleria de campanya, composta per falcons o falco, que ell dirigix per sa condició de falconer major. Els dispars d'esta artilleria causaven major pavor i mal entre els enemics.
Quan mor sa mare, Leonor, que era qui administrava les finques, torna a la comarca de Gandia a eixercir sa funcio de Senyor de les mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la jurisdicció civil i criminal sobre ses possessions de Beniarjó, Vernissa i Pardines. Es manifestà com un senyor dur, implacable. Impartí justicia en tota la durea de la llei a moros, cristians, moriscs, mossaraps, cristians vells, hòmens lliures i esclaus. No dubtà en aplicar el tall de mans o braços als que furtaven, d'acort en la costum musulmana. En l'any 1435 com senyor de Beniarjó i pel braç militar, assistí a Corts, en l'any 1436 anà a les de Monço i en l'any 1448 a les de Morella.
L'afició a la lliteratura li vingué per son pare, Pere March, notari i escritor, a qui de chicotet li vea escriure i recitar versos de continu. Era bon poeta, al igual que son germà, pero la seua obra i fama quedà eclipsada per la de son fill. Ses expedicions maritimes, ses aventures guerreres, ses passions amoroses impregnaren sa poesia. Les figures de la mar, la guerra, l'amor, la navegació,... estan presents continuament en els seus versos. Foren aquells viages gran experiéncia per ad ell, per a son coneiximent, per a sa escritura.
Fon un home passional, en freqüents i alterades relacions sentimentals, una d'elles en una monja, de qui naixque son fill illegítim Francesc, a qui li corresponia una bona herencia, pero que muigué abans que ell. Pareix que la persona a la que dedicà la seua obra "Llir entre cards" era esta monja.
Es casà dos voltes, no tingué cap fill llegal, pero si cinc fills illegitims fruit de tormentoses relacions en donzelles i serves: Francesc, Joana, Pere, Joan i Felip. A cap d'ell el reconegué com a llegitim, pero a l'hora de fer testament els tingué en conte.
Sa família, especialment sa mare, feu lo impossible per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instància als 40 anys, quan es casà en N'Isabel Martorell, germana del escritor Joanot Martorell, despuix d'exigir-los ell 33.000 sous en concepte de dot. N'Isabel morí als pocs mesos de casar-se, fet que soliviantà més encara als germans d'ella.
Als tres anys es casà en segones noces en Joana Escorna, de familia noble i rica. Al ser parents, hagué de demanar dispensa papal. Despuix de 11 anys de matrimoni, faltà Joana, que fon soterrada en el Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, prop de Gandia, en el camí de Gandia a Albaida, a on també fon soterrada la primera dona. Per Joana sentí verdader amor conjugal. Volgué tindre-la prop de si i més tart, ordenà soterrar-la en Valencia. Ad ella li dedicà provablement Cants de Mort.
Muigué Ausias March el 3 de març de 1459. Poc abans escrigué sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava.
Soterrat en la Seu de Valéncia, en el panteó familiar, davant d'una capella proxima a la porta romànica, a on actualment existix una làpida sepulcral dedicada al poeta i colocada per l'Ajuntament de Valéncia i la entitat cultural Lo Rat Penat en l'any 1950. Sa obra poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Lliteratura Valenciana, que integren més de 10.000 versos. Sa singularitat és acabar en l'estil provençal i la tradició trobadoresca.
El poeta[editar | editar còdic]
És el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En els seus viages a Itàlia begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imàgens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios.
Són versos dedicats a sa segona dona, despuix de sa mort, per qui senti un amor més madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals és en realitat una confessió, un arrepenediment de sa vida davant de Deu, a qui es despulla l'ànima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessió i en l'arrepenediment dels seus pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdó a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condició humana.
En l'obra lliterària d'Ausias March s'aprecia la gran influéncia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment Petrarca i Dante, aixina com el pes de la doctrina escolàstica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica.
Obres[editar | editar còdic]
- Lliri entre cards
- Cant espiritual
- Plena de seny
- Amor, amor, oh foll amor
- Cantichs d'amor, morals, spirituals e de mort. Els manuscrits dels Cantichs es conserven en la Biblioteca Nacional d'Espanya.
Fon el poeta en llengua valenciana més famós de la baixa Edat Mija. Se li coneix com el Petrarca Valencià i Príncip dels Poetes.
Cites[editar | editar còdic]
- Joan de Resa, seudònim d'Honorat Joan:
- Sobre la valenciania d'Ausias March, el gran poeta valencià, que escrigué la seua poesia en Llengua Valenciana:
- Xavier Casp, parlant en castellà, sobre Ausias March:
La casa d'Ausias March[editar | editar còdic]
- El religiós, filòlec i escritor valencià, Lluís Fullana, escrigué sobre la casa del gran poeta valencià, Ausias March:
Componíase esta casa de planta baja y piso alto, según el estilo de aquellos tiempos. Es sumamente curiosa la descripción que nos hace el mencionado escritor de cada una de las partes principales que componían la casa y vivienda del poeta. El piso alto estaba destinado a la habitación de la familia, donde no faltaba detalle alguno para poder cubrir las necesidades de la vida. Salón donde Ausias March recibía visitas, muy ricamente adornado con el escudo de armas de su padre, Pedro March,... con el de Ausias March,...
Un espacioso comedor, con mesa principal moldurada con exquisito gusto artístico de catorce palmos de larga; … y otra mesa redonda, sillas y demás muebles y objetos propios de un comedor. A un lado del comedor, la cocina con todos sus utensilios. A la otra una habitación destinada a la conservación de ropas, muebles de repuesto, arcas que guardaban las escrituras, accesorios para la caza, especialmente de halcones, camas, corazas, manoplas, etc… Y en la recámara un cofre, sobre cuyas cubiertas estaban pintadas figuras de perdices, una cama grande y otra pequeña.
Aparte, la habitación privada de Ausias March donde escribió sus últimas piezas poéticas y donde terminó sus días. El mobiliario de esta habitación se componía de una cama, jergón, dos colchones, cubertor de lana, sábanas, tres almohadas, tres mesas, cuatro escabeles, sillas, reclinatorios de raso, tres tazas de cristal, tres vasos, un candelabro, un sacudidor de pluma. Ropas preciosas de su uso y acomodadas a su clase y condición; cerca de su cama y como para tenerlo a mano durante la noche, un manuscrito voluminoso probablemente el que contenía sus poesías, dos libros en folio sin encuadernar con estrofas. En otro lugar separado, …, su colección de libros y biblioteca particular, entre los que destacaban por su valor e interés: un libro en pergamino, Parla del Gay saber de la Sciencia d'en Lull; otro sobre costumbres de España, en valenciano; otro de la Gaya ciencia del Maestro Miguel de la Tor; otro sobre el Bien morir impreso en Valencia en 1494, que probablemente será el Art de ben morir del franciscano Fr. Francisco Eximenis; otro libro en pergamino sobre filosofía, etc… La mayor parte de sus libros versaban sobre materias de carácter religioso, filosófico y moral. Conservaba asimismo, la librería o manuscritos con que se había formado su padre, el poeta Mossén Pedro March. Parece que Ausias March sentía especial predilección por Ramón Lull, puesto que abundaban las obras de este venerable mártir, en su selecta librería.
En el piso bajo y en primer término había cinco medias empavesadas, un caballo de madera con dos sillas a la gineta. El establo, donde tenía el rocín de su preferencia, ballestas, dos lanzas, etc… Aparte de dos espadas y dos escudos para el ejercicio de esgrima, como otros muchos objetos de relativa importancia. Con Ausias March parece que sólo vivía su hijo Juan March; su hija Juana vivía con su marido y sus dos hijos menores; Pedro y Felipe con sus respectivas madres. Vivían asimismo en esta casa los escuderos Catalá, Martí y Moreno con los demás criados y sirvientes que formaban su servidumbre.
¿Cómo es que Valencia no ha dedicado un recuerdo a esta casa? Madrid conserva la memoria de Lope de Vega en la casa donde vivió y murió. Lo mismo hace Valladolid con Cervantes, Vich con Balmes, etc… ¿Y Valencia no tendrá un recuerdo que perpetúe la memoria de la casa donde vivió y murió Ausias March?Vore també[editar | editar còdic]
- Ruta dels Clàssics
- Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba
- Sigle d'Or de la Llengua Valenciana
- Blanquina March
- Dia Mundial de la Poesia
Referències[editar | editar còdic]
- Alemany Ferrer, Rafael, «Ausiàs March», Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia
- «Ausiàs March (biografia)». Biblioteca Virtual Cervantes Virtual
- Pazos i Noguera, Maria Lluïsa. Ausiàs March i l'amor, antologia poètica actualisada
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ausiàs March; A cura de Francesc J. Gómez i Josep Pujol. Per haver d'amor vida. Antologia comentada. ISBN 978-84-7226-739-8
- Josep Piera. Yo sóc aquell que em dic Ausiàs March. ISBN 84-297-4952-7
- Rafael Matoses, Salvador Vendrell. Ausiàs March. El poeta i el seu temps. Bromera. ISBN 84-7660-343-6