Joan Ignaci Culla
| Joan Ignaci Culla | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Investigador i escritor. | ||
| Naiximent: | 1959 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joan Ignaci Culla i Hernández, conegut com Joan Ignaci Culla o simplement, Joan Culla (Valéncia, 1959), és un empresari, escritor, articuliste, conferenciant i investigador valencià. És el president de Renaixença Valencianista i de la Plataforma Vinatea.
Biografia[editar | editar còdic]
S'inicià en el món del valencianisme en la creació del Grup d'Acció Valencianista (GAV) en l'any 1977, sent vicepresident durant 14 anys. En estos anys participà activament en acontenyiments clau que marcaren el devindre cultural valencià. Des de l'época de la transició fins als nostres dies ha recopilat, analisat i difós centenars de documents, alguns d'ells inèdits, que proven la singularitat de la llengua valenciana.
Des de l'any 1982 fins a l'any 2004 ha simultanejat l'acció cultural en la política, sempre des de formacions dedicades a la defensa de la personalitat valenciana. Ha segut candidat a la Generalitat Valenciana, a l'Ajuntament de Valéncia i al Congrés dels Diputats.
En l'any 2004 funda l'entitat cultural Renaixença Valencianista, de la que és el seu president en l'actualitat. Va presidir el partit polític Som Valencians fins al més d'agost de 2018, i fon succeït per Jaume Hurtado.
Des de 1982 ha publicat més de 300 artículs sobre el valencianisme cultural i polític en Las Provincias, Levante, Diario de Valencia, Valéncia Hui, Som, Espenta, Renou, Cambio 16, entre atres, aixina com en distints diaris digitals.
Ha participat en innumerables debats, taules redones i coloquis, sobre política i cultura. Es coautor del llibre Cronologia historica de la llengua valenciana editat per la Diputació de Valéncia en l'any 2007.
També participa com a conferenciant i tertulià en aquelles associacions o entitats que li ho demanen o en mijos de prensa, ràdio o televisió.
Actualment dirigix una empresa d'activitats socioculturals en més de 20 anys d'experiència. Com a responsable de la mateixa ha elaborat més de 150 proyectes educatius sobre l'història, l'arquitectura, el mig ambient i l'idiosincràsia de la Comunitat Valenciana.
Obra[editar | editar còdic]
- Cronologia historica de la llengua valenciana (Diputació de Valéncia, 2007), en coautoria en Teresa Puerto. ISBN: 978-84-7795-470-5.
- Valencià, desperta (Valéncia, 2020). ISBN: 978-84-18496-06-6.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
- Creu de Sant Jordi (2015), concedida per l'Insigne Capítul de Cavallers del Centenar de la Ploma.
- Fon nomenat Membre d'Honor de l'entitat cultural valenciana Associació Cultural Roc Chabàs La Marina en octubre de 2022.
Cites[editar | editar còdic]
Llegir l’historia en els ulls actuals nos pot produir equivocacions o males interpretacions. De la mateixa forma que el seu desconeiximent provoca, la majoria de les voltes, la manipulacio dels fets per a “acomodar-los” als interessos actuals.
La constitucio del Regne cristia de Valencia, com un regne independent dins de la Corona d’Arago, ve marcada tant per la propia essencia de la Corona, com per la voluntat de Jaume I de que fora aixina.
A diferencia de Castella, que les seues conquistes suposaven l’expansio d’una unitat, la Corona d’Arago estava conformada, en els temps de Jaume I, per dos Estats independents: Arago i Catalunya. Aixo significava que les possibles conquistes recaurien en l’ampliacio d’un dels membres i no en el seu conjunt. Ya des de chiquet, el Conqueridor va sofrir les vexacions, desllealtats i ambicions dels nobles aragoneses i dels catalans, quins naixcuts baix el feudalisme, no estaven disposats a cedir els seus privilegis a un monarca jove sense experiencia. Cal recordar, sobre tot, que Catalunya, naixcuda de la Marca Hispanica a image i semblança francesa, com nos recorda Elías Tejada i Salvador de Madariaga, va conservar, fruit del seu feudalisme “los ‘malos usos’ hasta el comienzo del siglo XVI i, entre ellos, el más infame “la prioridad del señor en la primicia de la novensana del vasall”.
Com nos indica el recordat i admirat Miquel Adlert (El Compromis de Casp, qüestio juridica): “D. Jaume no podia lligar-se mes les mans engrandint el poder dels nobles i de la iglesia; no podia haver segut la intencio seua llançar-se a unes conquistes en benefici dels que havien segut el seu mal son en els primers moments de regnat, i en tot moment li creaven dificultats; no anava a cometre la candidea de posar mes poder, mes honors, mes riquees en mans dels que eren sos enemics (…) era la lluita del poble i la corona contra la soberbia de la noblea… L’anexio de les conquistes a Arago i a Catalunya hauria significat per a ell una autentica reformatio in pejus per a la situacio seua com a sobera”.
A diferencia de Mallorca, la reconquista del Regne de Valencia va ser netament aragonesa. Aixina ho indica l’historiador catala Ferran Soldevila (“Vida de Jaime I el Conqueridor”): “els aragonesos consideraven que, si Mallorca era de la conquista catalana, Valencia era conquista aragonesa. Por eso su intervención fue constante y considerable. Por eso también quisieron que el Fur de Aragón rigiese en todo el realme”. Roque Chabás (“Las génesis del derecho foral de Valencia”), no a soles lo confirma, sino que ademes afegia: “la reconquista valenciana se inicia dando las cartas de población a Fur aragonés”. Com tambe ho fa José Mª Lacarra (“Aragón en el pasado”): “Había, en efecto, desde el comienzo de la guerra un manifiesto predominio de Aragón en la composición de las huestes”.
L’astucia de Jaume I va quedar demostrada, deixant fer als nobles, ocultant els seus verdaders proposits: la capitulacio (que no conquista) de Valencia, en l’intencio de constituir una autentica autoridat reial, sustentada pel poble. Aixina lo certifica en la Crónica, 279-280-281: “perderen (els nobles) les colors axi com si hom los hagues ferits endret del cor”. “La conquista per placitum de la capital fue un golpe rudo, pero certero y en alto grado político, (Chabás). Conquistada Valencia, i sense compromisos en els nobles, Jaume I crea un regne totalment independent. Lo dota de Furs propis: “sense dubte, la (constitucio) mes democrática que Estat algu pogue alcançar en els segles medievals” (Martinez Aloy, “La casa de la Generalitat”).
El juge i expert Miquel Adlert, nos dona les claus d’eixa independencia: “La independencia del Reino de Valencia, dins de l’organizacio juridica-politica de la Corona d’Arago de la cual es una de les bases, te, per tant el mes noble orige huma que puga tindre un estat: el Derecho. I no solament entra el Regne de Valencia com independient en la Corona d’Arago, sino com u dels tres estats base de l’organizacio juridica-politica de la Corona d’Arago. O siga, no solament independient sino com un igual a Arago i Catalunya. Perque Arago, Valencia i Catalunya no tenen en comu sino el rei. Cadascu tenia sos orguens, institucions, llegislacions, etc. No solament eren independients sino tambe diferents”. Per aixo diu Sánchez Román (“Estudios de Derecho Civil”): “Reunidos los reinos de Aragón, Cataluña y Valencia bajo el centro del mismo monarca, cada uno tuvo sus Cortes y leyes particulares”.
Mes avant Adlert marca les diferencies entre Castella i la Corona d’Arago: “Creure en la unicitat de la Corona d’ Arago com a un solo estat, per ser un rei unic, es un espellisme per la contemplacio de Castella, on el monarca equivalia a unitat, contra la significacio que tenia en la Corona d’Arago d’unio; unio i no unitat ho diu el privilegi de Jaume II. I dins de la Corona d’ Arago no es dubtava que l’unio no era unitat, i per aixo, durant l’activissima politica diplomatica entre los estats de la Corona d’Arago durant l’interregne, diuen embaixadors als representants que un estat envia als atres”.
La realitat historica es la que es: el Regne de Valencia va ser un Estat sobera en la Corona d’Arago que contava no nomes en lleis propies, sino tambe en Corts independents, moneda propia, pesos i mides distintes als demes membres, etc. L’unic element comu que tenien els valencians respecte als demes era el rei. Una realitat que mai ha compres Castella i que hui Catalunya intenta suplantar en el seu particular chantage.Investigacions sobre el ADN de Colon[editar | editar còdic]
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat Colón ADN. Su verdadero origen avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'arc mediterràneu o les Illes Balears que pertanyien a la Corona d'Aragó.
Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la catedral de Sevilla del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'Universitat de Granada, José Antonio Lorente.
L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en Gènova que sostenen la majoria dels historiadors, i la Real Acadèmia de l'Història d'Espanya, a les que li atribuïen el seu orige en Portugal, Galícia, Castella, Catalunya i inclús Navarra.
El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per Francesc Albardaner, expresident del Centre d'Estudis Colombins de Barcelona.
La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquell temps ni comunitat judeua ni sinagoga.
Albardaner manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.
Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial.Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra. Pérez inclús teorisava que l'almirant podria ser d'Énova, localitat valenciana que es troba entre Alzira i Xàtiva. D'ahí la possible confusió en Gènova.
El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s'ho va dur tot per davant.
Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare Joan Costa, un home sapient i docte, que les analisara junt a l'autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.
Vaig convidar a l'autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.
Hui que l'ADN prova la procedència valenciana de Colon, m'alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.
¡Colón era valencià!Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Pàgina en facebook de Joan Ignaci Culla
- Blog de Joan Ignaci Culla
- Joan Ignaci Culla, un historic del valencianisme, entra com independent en la candidatura de Som Valencians
- Joan Ignaci Culla - Documents - Cardona Vives
- Navarra vs. Valencia - Joan Ignaci Culla - Las Provincias
- Valencia, carambola de Pujol, fracaso de un país - Joan Ignaci Culla - El Español
- La llengua valenciana, una llengua independent - Joan Ignaci Culla - Las Provincias
- Joan Ignaci Culla: "El valencianismo ha mantenido su dignidad" - Es Diario
- Joan Ignaci Culla: “Reclamem com a normativa oficial les Normes d'El Puig” - Cultura Valenciana
- Joan Ignaci Culla lanza el libro 'Valencià, desperta' contra la "desamortización cultural y lingüística" - El Español
- El poble valencià no accepta mes desprecis: exigim respecte, justicia i dignitat - Joan Ignaci Culla - El Periódico de Aquí
Vídeos[editar | editar còdic]
- Entrevista a Joan Ignaci Culla - Alerta Digital TV
- Conferència Cronologia històrica de la llengua valenciana - Círcul Cívic Valencià - YouTube
- Entrevista a Joan Culla de "Som valencians" en 7 al dia - YouTube
- Un café en la 8 con Joan Ignaci Culla - La 8 Mediterráneo - YouTube
- Conferència Joanot Martorell, cavaller i escritor de la Nació Valenciana - Joan Ignaci Culla - YouTube