Diferència entre les revisions de "Chantico" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

[[File:Xantico_Codex_Borgia.jpg|thumb|250px|Representació de Chantico en el [[Còdex Borgia]]]]

En la [[mitologia asteca]], '''Chantico''' (del [[~~náhuatl~~]]: chantico ‘[la que mora] en la casa’‘chantli, llar, morada; tu, lligam eufónica, co, en’), també ~~cridada~~ '''Cuauhxólotl''' (del ~~nahuatl~~: cuauhxōlotl ‘«mònstruo del bosc» o «animal del bosc»’‘cuauhtlah, bosc, floresta; xolotl, animal o mònstruo’), és la consorte de [[Xiuhtecutli]], [[deu]] del [[fòc]].

En la [[mitologia asteca]], '''Chantico''' (del [[nàhuatl]]: chantico ‘[la que mora] en la casa’‘chantli, llar, morada; tu, lligam eufónica, co, en’), també nomenada '''Cuauhxólotl''' (del nàhuatl: cuauhxōlotl ‘«mònstruo del bosc» o «animal del bosc»’‘cuauhtlah, bosc, floresta; xolotl, animal o mònstruo’), és la consorte de [[Xiuhtecutli]], [[deu]] del [[fòc]].

Era la deesa dels fòcs del [[cor]], els fòcs de la [[llar]], els [[Volcà|volcans]] i els fòcs de l'estufa, i la responsable de la maduració de les chiquetes nanes. És representada en el rostre en [[negre]] i [[roig]], i els seus símbols eren una [[serp]] roja i púes del cactus.

Llínea 9:

En les representacions, figurava en un manojo de rajos en la seua esquena.

Era adorada en el cim del Tepeyac, durant el primer dia de la quarta trecena (1 flor), exactament el [[23 de març]].

== Referències ==

* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Xantico_Codex_Borgia.jpg|thumb|250px|Representació de Chantico en el [[Còdex Borgia]]]]
-En la [[mitologia asteca]], '''Chantico''' (del [[náhuatl]]: chantico ‘[la que mora] en la casa’‘chantli, llar, morada; tu, lligam eufónica, co, en’), també cridada '''Cuauhxólotl''' (del nahuatl: cuauhxōlotl ‘«mònstruo del bosc» o «animal del bosc»’‘cuauhtlah, bosc, floresta; xolotl, animal o mònstruo’), és la consorte de [[Xiuhtecutli]], [[deu]] del [[fòc]].
+En la [[mitologia asteca]], '''Chantico''' (del [[nàhuatl]]: chantico ‘[la que mora] en la casa’‘chantli, llar, morada; tu, lligam eufónica, co, en’), també nomenada '''Cuauhxólotl''' (del nàhuatl: cuauhxōlotl ‘«mònstruo del bosc» o «animal del bosc»’‘cuauhtlah, bosc, floresta; xolotl, animal o mònstruo’), és la consorte de [[Xiuhtecutli]], [[deu]] del [[fòc]].
 Era la deesa dels fòcs del [[cor]], els fòcs de la [[llar]], els [[Volcà|volcans]] i els fòcs de l'estufa, i la responsable de la maduració de les chiquetes nanes. És representada en el rostre en [[negre]] i [[roig]], i els seus símbols eren una [[serp]] roja i púes del cactus.
@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 En les representacions, figurava en un manojo de rajos en la seua esquena.
 Era adorada en el cim del Tepeyac, durant el primer dia de la quarta trecena (1 flor), exactament el [[23 de març]].
 == Referències ==
 * Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6