Canvis

2 bytes afegits ,  11:49 24 set 2025
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumbren a tindre la seua pròpia cultura encara que hi haja diverses que compartixen un orige comú.
 
Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumbren a tindre la seua pròpia cultura encara que hi haja diverses que compartixen un orige comú.
   −
Les ciutats estat varen ser corrents en l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es varen reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es varen formar pel [[dret de conquesta]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es varen formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).
+
Les ciutats estat varen ser corrents en l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es varen reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es varen formar pel [[dret de conquista]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es varen formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).
    
En l'[[edat mija]] les ciutats estat varen ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes varen formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant sigles.
 
En l'[[edat mija]] les ciutats estat varen ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes varen formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant sigles.
   −
Hui en dia, els únics Estats soberans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)|Hamburc]] i [[Bremen (estat)|Bremen]] en [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) en [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.
+
Hui en dia, els únics Estats soberans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)|Hamburc]] i [[Bremen (estat)|Bremen]] en [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) en [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.
    
==Referències==
 
==Referències==
71 315

edicions