Canvis

'''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]]. Conta en 633 habitants ([[INE]] 2010).

'''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] que es troba situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]].

== Geografia ==

== Geografia ==

Culla està situada en plena comarca de l'[[Alt Maestrat]], és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'a on es divisa tota la població i les valls que la rodegen.

Culla està situada en plena comarca de l'[[Alt Maestrat]], és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'a on es divisa tota la població i les valls que la rodegen.

=== Barris i pedanies ===

=== Barris i pedanies ===

En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població:

En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població:

== Història ==

== Història ==

Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar.

Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar.

Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en [[1233]]. [[Jaume I]] va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'[[11 de maig]] de [[1235]].

Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en l'any [[1233]]. [[Jaume I]] va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'[[11 de maig]] de [[1235]].

I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del [[Cristianisme]].

I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del [[Cristianisme]].

Culla va rebre la seua [[Carta Pobla]] en [[23 de març]] de l'any [[1244]], de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor.

Culla va rebre la seua [[Carta Pobla]] en [[23 de març]] de l'any [[1244]], de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor.

Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de [[1264]], Jaume I va dirimir el pleit a favor del d'Anglesola. I en [[1303]], este va vendre Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per un preu de 500.000 sòus jaquesos.

Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de l'any [[1264]], Jaume I va dirimir el pleit a favor del d'Anglesola. I en [[1303]], este va vendre Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per un preu de 500.000 sòus jaquesos.

En [[1312]] el [[Papa Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]].

En l'any [[1312]] el [[Papa]] [[Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]].

En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i la [[La Torre d'En Basora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]].

En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i [[La Torre d'En Besora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]].

En el [[sigle XVIII]] es produïx una forta transformació urbanística en Culla, en la construcció de l'iglésia, l'ermita de Sant Cristòfol, i atres obres de millora i ampliació del caixco urbà.

En el [[sigle XVIII]] es produïx una forta transformació urbanística en Culla, en la construcció de l'iglésia, l'ermita de Sant Cristòfol, i atres obres de millora i ampliació del caixco urbà.

== Demografia ==

== Demografia ==

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2008]]!! [[2009]]!! [[2010]]!! [[2018]]

 

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2008]]!! [[2009]]!! [[2010]]

|-

|-

| align=center| 1.010 || align=center| 946 || align=center| 918 || align=center| 844 || align=center| 811 || align=center| 771 || align=center| 723 || align=center| 697 || align=center| 677 || align=center| 651 || align=center|  669 || align=center|  650 || align=center|  637 || align=center|  633

| align=center| 1.010 || align=center| 946 || align=center| 918 || align=center| 844 || align=center| 811 || align=center| 771 || align=center| 723 || align=center| 697 || align=center| 677 || align=center| 651 || align=center|  669 || align=center|  650 || align=center|  637 || align=center|  633 || align=center|  504

|}

|}

== Administració ==

== Administració ==

Relació d'alcaldes des de 1979.

Relació d'alcaldes des de l'any [[1979]].

* 1979-1983 Rafael Rull Miralles - Unión de Centro Democrático (UCD)

* 1979-1983 Rafael Rull Miralles - Unión de Centro Democrático (UCD)

* 2011-2015 José Francisco Bellés Porcar - Partit Popular (PPCV)

* 2011-2015 José Francisco Bellés Porcar - Partit Popular (PPCV)

En l'actualitat l'Alcalde de Culla és Víctor Fabregat Tena (PPCV) des de l'any 2015.

En l'actualitat l'Alcalde de Culla és Víctor Fabregat Tena (PPCV) des de l'any [[2015]].

== Monuments ==

== Monuments ==

=== Monuments religiosos ===

=== Monuments religiosos ===

* [[Iglesia del Salvador (Culla)|Iglesia parroquial del Salvador]]. Va ser construïda sobre una atra anterior a principis del [[sigle XVIII]]. En l'interior es troba el retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del [[sigle XVI]], i l'estàtua en pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic i que data del [[sigle XV]].

* [[Iglesia del Salvador (Culla)|Iglesia parroquial del Salvador]]. Va ser construïda sobre una atra anterior a principis del [[sigle XVIII]]. En l'interior es troba el retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del [[sigle XVI]], i l'estàtua en pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic i que data del [[sigle XV]].

* [[Ermita de Sat Roc (Culla)|Ermita de Sant Roc]], construida en el sigle XVI.

* [[Ermita de Sat Roc (Culla)|Ermita de Sant Roc]], construïda en el sigle XVI.

* [[Ermita de Sant Cristòfol (Culla)|Ermita de Sant Cristòfol]], construïda a finals del sigle XVIII.

* [[Ermita de Sant Cristòfol (Culla)|Ermita de Sant Cristòfol]], construïda a finals del sigle XVIII.

* [[Caixco antic (Culla)|Caixco antic]].

* [[Caixco antic (Culla)|Caixco antic]].

* [[Castell i muralles (Culla)|Castell de Culla]]. En el [[sigle XIX]], frut de la [[Guerres carlistes|guerra carlista]] dels sèt anys, va ser destruït i arrasat, quedant bàsicament l'image actual de la localitat. Destaquen la Torre del Frare Pere i la porta d'entrada a la barbacana del Castell, en els escuts d'armes de l'Orde de Montesa.

* [[Castell i muralles de Culla|Castell de Culla]]. En el [[sigle XIX]], frut de la [[Guerres carlistes|guerra carlista]] dels sèt anys, va ser destruït i arrasat, quedant bàsicament l'image actual de la localitat. Destaquen la Torre del Frare Pere i la porta d'entrada a la barbacana del Castell, en els escuts d'armes de l'Orde de Montesa.

* [[Presó de Culla|"La Presó"]] (ss. XIII i XIV), antic Graner del Comanador que va ser utilisat com a presó durant les guerres carlistes.

* [[Presó de Culla|"La Presó"]] (ss. XIII i XIV), antic Graner del Comanador que va ser utilisat com a presó durant les guerres carlistes.

* [[Antic Hospital de Culla|Antic Hospital]], del [[sigle XVII]], rehabilitat en [[1993]].

* [[Antic Hospital de Culla|Antic Hospital]], del [[sigle XVII]], rehabilitat en [[1993]].

* '''Coves, Fonts i Alvencs de la zona del Riu Molinell'''. En esta zona abunden els punts d'aigua i que antigament va propiciar la construcció de numerosos molins d'aigua en els masos propencs al Riu Molinell i que en l'actualitat estan en desús, encara que perdura el seu interés etnològic: Molí Alt, Molí Toni, Molí Tòfol, Molinet i Molí Teressa.

* '''Coves, Fonts i Alvencs de la zona del Riu Molinell'''. En esta zona abunden els punts d'aigua i que antigament va propiciar la construcció de numerosos molins d'aigua en els masos propencs al Riu Molinell i que en l'actualitat estan en desús, encara que perdura el seu interés etnològic: Molí Alt, Molí Toni, Molí Tòfol, Molinet i Molí Teressa.

* '''Mirador del Terrat''', que en unes impressionants vistes panoràmiques permeten gojar del païsage de la comarca i, si el dia acompanya, vore fins i tot la mar Mediterrànea.

* '''Mirador del Terrat''', que en unes impressionants vistes panoràmiques permeten gojar del païsage de la comarca i, si el dia acompanya, vore inclús  la mar Mediterrànea.

* La '''Carrasca''' de Culla. [[Carrasca]] centenària que ha segut calificada com a arbre monumental de la [[Comunitat Valenciana]].

* La '''Carrasca''' de Culla. [[Carrasca]] centenària que ha segut calificada com a arbre monumental de la [[Comunitat Valenciana]].

La varietat de plats tradicionals i la seua elaboració artesana fan de la cuina de Culla un punt de fort atractiu per als visitants. Entre els plats més coneguts cal resenyar el ''Conill en salsa de [[Rovelló|rovellons]]'', ''Cabrit en [[Caragol|caragols]] blancs'', ''La carn de vedella'', carn a la brasa, llonganices i botifarres en [[allioli]], i el ''Perol''.

La varietat de plats tradicionals i la seua elaboració artesana fan de la cuina de Culla un punt de fort atractiu per als visitants. Entre els plats més coneguts cal resenyar el ''Conill en salsa de [[Rovelló|rovellons]]'', ''Cabrit en [[Caragol|caragols]] blancs'', ''La carn de vedella'', carn a la brasa, llonganices i botifarres en [[allioli]], i el ''Perol''.

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

 

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Culla Culla en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Culla Culla en Wikipedia]

* [http://www.culla.es/ Ajuntament de Culla]

* [https://valenciabonita.es/2016/09/16/culla-la-poblacion-magica-y-medieval-que-te-hara-transportarte-a-otra-epoca/ Culla: la población mágica y medieval que te hará transportarte a otra época - ''Valencia bonita'']

* [http://valenciabonita.es/2016/09/16/culla-la-poblacion-magica-y-medieval-que-te-hara-transportarte-a-otra-epoca/ Culla: la población mágica y medieval que te hará transportarte a otra época - Valencia bonita]

 

 

{{Municipis de L'Alt Maestrat}}

{{Municipis de L'Alt Maestrat}}