Diferència entre les revisions de "Albargina"
(És una variació local) |
(He afegit dos imatges de les qual's soc l'autor) (Etiqueta: Edició visual) |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[File:Eggplant-sliced.jpg|thumb|right|300px|<center>Albargina tallada</center>]] | [[File:Eggplant-sliced.jpg|thumb|right|300px|<center>Albargina tallada</center>]] | ||
| − | + | [[Archiu:Berenjenas negras.jpg|miniaturadeimagen|[[Archiu:Berenjenas blancas y negras de las huertas de Capicorb, en Alcalà de Xivert-Alcossebre.jpg|miniaturadeimagen|Albargines blanques i albargines negres.]]Albargines negres.]] | |
L''''albargina''' és el fruit que produïx l'[[albarginera]], planta que pertany a la família de les solanàcees (Solanum melongena); té una duració d'un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm.; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color [[vert]] intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellíssimes [[flor|flors]] d'un [[blau]] violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola. | L''''albargina''' és el fruit que produïx l'[[albarginera]], planta que pertany a la família de les solanàcees (Solanum melongena); té una duració d'un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm.; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color [[vert]] intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellíssimes [[flor|flors]] d'un [[blau]] violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició o acompanyament de plats de carn o peix; fregides i reboçades en [[ou]], acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en [[oli]] d'[[oliva]], [[sal]], [[piberroig]] i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l'horta de [[Gandia]]. | Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició o acompanyament de plats de carn o peix; fregides i reboçades en [[ou]], acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en [[oli]] d'[[oliva]], [[sal]], [[piberroig]] i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l'horta de [[Gandia]]. | ||
| + | [[Archiu:Berenjenas listadas.jpg|miniaturadeimagen|Albargines llistadades]] | ||
== Producció == | == Producció == | ||
Revisió de 20:51 30 set 2025
.JPG)
L'albargina és el fruit que produïx l'albarginera, planta que pertany a la família de les solanàcees (Solanum melongena); té una duració d'un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm.; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color vert intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellíssimes flors d'un blau violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola.
Al seu fruit, la albargina, la naturalea l'ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat, clar o fosc, fins a arribar a un blanc immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i d'uns 10 a 35 cm. de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes.
Valor alimentari
El valor alimentari de l'albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les proteïnes no superen el 2%; els glúcits a soles un 3% i els lípits estan absents; conté en molt chicoteta proporció vitamines A, B i C.
Possibilitats culinàries
Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició o acompanyament de plats de carn o peix; fregides i reboçades en ou, acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en oli d'oliva, sal, piberroig i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l'horta de Gandia.
Producció
Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l'any. Es dona en tots els climes templats. En Espanya destaquen com a productores en cantitat i calitat, Múrcia, Almeria, Màlaga i Valéncia, especialment la zona de Gandia.
Varietats
De varietats n'hi han moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Albargina.
Wikispecies té un artícul sobre Albargina.
«Albargina». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- «Albergina». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).