Flor

Diferents tipos de flors

La flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes nomenades espermatòfites o fanerògames. La funció d'una flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i servixen com el principal mig a través del qual les espècies se perpetuen i se propaguen.

Totes les espermatòfites posseïxen flors que produiran llavors, pero l'organisació interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes.

Les gimnospermes poden posseir flors que se reunixen en estròbils, o la mateixa flor pot ser un estròbil de fulles fèrtils. En canvi una flor típica d'angiospermes està composta per quatre tipos de fulles modificades, tant estructural com fisiològicament, per a produir i protegir els gamets: sépals, pétals, estams i carpelos.

En les angiospermes la flor dona orige, despuix de la fertilisació i per transformació d'algunes de les seues parts, a un frut que conte les llavors.

El grup de les angiospermes, en més de 250.000 espècies, és un llinage evolutivament exitós que conforma la major part de la flora terrestre existent. La flor de les angiospermes és el caràcter definitori del grup i és, provablement, un factor clau en el seu èxit evolutiu. És una estructura complexa, el pla organisacional del qual està conservat en casi tots els membres del grup, si be presenta una diversitat en la morfologia i fisiologia de totes i cada una de les peces que la componen. La base genètica i adaptativa de tal diversitat està escomençant a comprendre's en profunditat aixina com també el seu orige, que data del Cretàceu inferior, i la seua posterior evolució en estreta interrelació en els animals que s'encarreguen de transportar els gamets.

Parts de la flor

Parts d'una flor. Diagrama esquemàtic que mostra les parts de la flor. 1: receptàcul, 2: sépals, 3: pétals, 4: estams, 5: pistilo

• Càliz, que és el verticilo més extern de la flor. Té funció protectora i està constituït pels sépals, generalment de color vert.
• Corola que és el verticilo intern i el que rodeja als verticilos fèrtils de la flor. Està compost per antófilos denominats pétals, els que són generalment majors que els sépals i són de diferents colors.
• Androceo que és un dels cicles fèrtils de les flors. Les peces que integren l'androceo es denominen estams, els quals tenen com a funció la generació dels gametófitos masculins o grans de polen.
• Gineceo, també nomenat pistil, consta d'un o més carpelos o fulls carpelares que formen una cavitat, l'ovari, dins de la qual queden protegits els òvuls o primordios seminals, tant de la dessecació com de l'atac d'insectes.

El gineceo consta de tres parts: l'ovari, part inferior abultada que forma una cavitat o lóculo en l'interior de la qual es troben els òvuls; l'estil que és una columna més o menys allargada que soporta al tercer component del pistil: l'estigma. Est està constituït per un teixit glandular especialisat per a la recepció dels grans de polen. En ocasions l'estil pot faltar i en eixos casos l'estigma es diu que és sésil.​

En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 anys i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura.

Referències

• Endress PK, Doyle JA. Floral phyllotaxis in basal angiosperms: development and evolution. Current Opinion in Plant Biology (2007) 10:52–57
• Ganders, F. R. (1979). "The biology of heterostyly." New Zealand Journal of Botany 17: 607-635
• González, A.M. & J. Raisman. «Compuestos secundarios de las plantas». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste
• González, A.M. «Flor, disposición de las piezas florales». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste
• Ronse De Craene LP, Soltis PS, Soltis DE. 2003. Evolution of floral structures in basal angiosperms. International Journal of Plant Sciences 164
• University of Hamburg. Department of Biology. Botany on line.Flower Morphology of Plants

Bibliografia

• Barnard, G. 1961. The interpretation of the angiosperm flower. Aust. J. Sci. 24: 64-72
• Endress PK. Origins of flower morphology. In: The character concept in evolutionary biology. Wagner GP, ed. (2001) San Diego, CA: Academic Press. 493–510.
• Endress PK. Patterns of floral construction in ontogeny and phylogeny. Biological Journal of the Linnean Society (1990) 39:153–175
• Foster, A.S. & Gifford, E.M. 1974. Comparative morphology of seed plants. San Francisco, Freeman & Co
• Gola, G., Negri, G. y Cappeletti, C. 1965. Tratado de Botánica. 2.ª edición. Editorial Labor S.A., Barcelona, 1110 p
• Tepfer, S. 1953. Floral anatomy and ontogeny in Aquilegia formosa and Ranunculus repens. Univ. Calif. Pubs. Bot. 25:513-648
• Vilarnau, E.G. & Guarro, E. 1958. Jardinería, cultivo de las flores. Editorial Albatros, Buenos Aires, Argentina. 435p