Canvis

{{Plantilla:Biografia

{{Plantilla:Biografia

|nom = John Stuart Mill

|nom = John Stuart Mill

|image =  

|image = [[File:John Stuart Mill by London Stereoscopic Company, c1870.jpg|250px]]

|peu =  

|peu =  

|data_naix = {{Data naiximent|1806|5|20}} 

|data_naix = [[20 de maig]] de [[1806]] 

|lloc_naix = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]

|lloc_naix = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]

|data_mort = {{Data defunció|1873|5|8}}

|data_mort = [[8 de maig]] de [[1873]]

|lloc_mort = [[Avinyó]], [[França]]

|lloc_mort = [[Avinyó]], [[França]]

|nacionalitat = [[Regne Unit|Britànica]]

|nacionalitat = [[Regne Unit|Britànica]]

|firma =  

|firma =  

}}

}}

'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]].

'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - † [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]].

Mill és un dels pensadors més influents en l'història del [[lliberalisme clàssic]]. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del sigle XIX", va concebre la llibertat com a justificació de la [[llibertat de l'individu]] en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el [[lliberalisme econòmic]] i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de [[socialisme lliberal]] o sociolliberalisme.

Mill és un dels pensadors més influents en l'història del [[lliberalisme clàssic]]. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del [[sigle XIX]]", va concebre la llibertat com a justificació de la [[llibertat de l'individu]] en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el [[lliberalisme econòmic]] i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de [[socialisme lliberal]] o sociolliberalisme.

Fon un defensor de l'utilitarisme, una teoria ètica desenrollada pel seu padrí [[Jeremy Bentham]] en la que es promou produir la «major felicitat al major número». Mill va contribuir a l'investigació de la [[metodologia científica]], encara que el seu coneiximent del tema es va basar en els escrits d'uns atres, en particular [[William Whewell]], [[John Herschel]] i [[Auguste Comte]], i l'investigació realisada per a Mill per [[Alexander Bain]].  

Fon un defensor de l'utilitarisme, una teoria ètica desenrollada pel seu padrí [[Jeremy Bentham]] en la que es promou produir la «major felicitat al major número». Mill va contribuir a l'investigació de la [[metodologia científica]], encara que el seu coneiximent del tema es va basar en els escrits d'uns atres, en particular [[William Whewell]], [[John Herschel]] i [[Auguste Comte]], i l'investigació realisada per a Mill per [[Alexander Bain]].  

Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de [[1867]], la reforma de la tinença de la terra en [[Irlanda]], la reforma del govern de Londres i els [[drets de les dònes]] en ''L'esclavitut de la dòna'', un ensaig sobre l'[[igualtat entre sexes]]. Fon el segon membre del Parlament en demanar el [[sufragi femení]] despuix d'[[Henry Hunt]] en [[1832]].

Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de [[1867]], la reforma de la tinença de la terra en [[Irlanda]], la reforma del govern de Londres i els [[drets de les dònes]] en ''L'esclavitut de la dòna'', un ensaig sobre l'[[igualtat entre sexes]]. Fon el segon membre del Parlament en demanar el [[sufragi femení]] despuix d'[[Henry Hunt]] en l'any [[1832]].

Mill fon ademés marit de la feminista [[Harriet Taylor]] i padrí secular del filòsof matemàtic [[Bertrand Russell]], per decisió del pare d'este, [[John Russell]]. Pese a que Mill fallí a l'any d'haver naixcut Russell, els escrits de Mill varen tindre una gran influència en la vida de Russell.

Mill fon ademés marit de la feminista [[Harriet Taylor]] i padrí secular del filòsof matemàtic [[Bertrand Russell]], per decisió del pare d'este, [[John Russell]]. Pese a que Mill fallí a l'any d'haver naixcut Russell, els escrits de Mill varen tindre una gran influència en la vida de Russell.

{{Cita|L'educació consistix en ensenyar als hòmens no lo que deuen pensar, sino a pensar.|John Stuart Mill}}

{{Cita|L'educació consistix en ensenyar als hòmens no lo que deuen pensar, sino a pensar.|John Stuart Mill}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/John_Stuart_Mill John Stuart Mill en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/John_Stuart_Mill John Stuart Mill en Wikipedia]