Canvis

618 bytes afegits ,  3 octubre
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''El Pare Llop''', també conegut com Encortador de llops, és un espantacriatures de la cultura popular de Valéncia i Catalunya.
+
'''El Pare Llop''', també conegut com ''Enchisador de llops'', és un espantacriatures de la cultura popular [[Comunitat Valenciana|valenciana]].
   −
En la cultura popular es coneix com a Pare Llop un home que ha adquirit poder sobre els llops, els quals l'obeïen com al seu rei. Els pastors i ramaders que estaven en bones relacions en ell, eren respectats pels llops, pero els qui no hi volien tractes amistosos es veien atacats per estos animals.
+
En la cultura popular es coneix com a Pare Llop a un home que ha adquirit poder sobre els [[llop|llops]], els quals l'obeïen com al seu rei. Els pastors i ganaders que estaven en bones relacions en ell, eren respectats pels llops, pero als qui no volien tractes amistosos es veen atacats per estos animals.
   −
En dies de molt fret o tempestat, baixa als poblats a demanar un poqwuet de menjar. No convé negar-li res, perque pot fer que els llops ataquen als ramats o que els respeten.
+
En dies de molt fret o tempestat, baixa als poblats a demanar un poquet de menjar. No convé negar-li res, perque pot fer que els llops ataquen als ramats o que els respecten.
    +
És una llegenda semblant a la de [[l'home del sac]], un home vell que seqüestra chiquets. Algunes variants diuen que té la capacitat de convertir-se en llop, o que es vestix en pells d'este animal.
   −
És una llegenda semblant a la de [[l'home del sac]], un home vell que seqüestra chiquets. Algunes variants diuen que la capacitat de convertir-se en llop, o que es vestix enb pells d'este animal.
+
També és conegut com el ''Puto vell'' variant arreplegada en la localitat de [[Benifato]]. La seua història és la mateixa que la de "Les set germanes".
   −
També és conegut com el Puto vell variant arreplegada en la localitat de [[Benifato]]. La seua història és la mateixa que la de Les set germanes.
+
Este personage també es conegut en [[Catalunya]] i en la cultura i tradició [[Occitània|occitanes]], l'equivalent del Pare llop seria la figura del ''lobatièr''.    
 
  −
En la cultura i tradició occitanes, l'equivalent del Pare llop seria la figura del lobatièr.
      
== Vore també ==
 
== Vore també ==
   
* [[Mitologia]]
 
* [[Mitologia]]
 
* [[Mitologia valenciana]]
 
* [[Mitologia valenciana]]
 +
   
 +
== Referències ==
 +
* Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pare llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255
 +
* Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
 +
* Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
 +
* Gisbert, 2007, p. 153, 154
 +
* Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7
 +
* Garcia Galan, Àlex. «Rondalla de les set germanes»
 +
* «Betevé - #aranésòc: los lobatièrs» (en occità)
   −
== Referències ==
+
== Bibliografia ==
* Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pare llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
+
* Calero Picó. ''Cuentos y Leyendas de los montes valencianos''
* Gisbert, 2007, p. 153.
+
* Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral''
* Gisbert, 2007, p. 154.
+
* Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas''
* Garcia Galan, Àlex. «Rondalla de les set germanes», 8 març del 2016. [Consulta: 6 febrer 2017].
  −
* «Betevé - #aranésòc: los lobatièrs» (en occità). Jornalet, 24-01-2020. [Consulta: 24 gener 2020].
      
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia valenciana]]
 
[[Categoria:Mitologia valenciana]]
154 176

edicions