Diferència entre les revisions de "Pantà"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Presaasuan.jpg|thumb|250px| | [[Archiu:Presaasuan.jpg|thumb|250px|Presa d'Asuán]] | ||
En [[ingeniera]] se denomina '''presa''' o '''represa''' (en [[Suramèrica]] existixen atres denominacions com '''tranque''') a un mur fabricat en [[pedra]], [[formigó]] o materials solts, que se construïx habitualment en una passera sobre un [[riu]], [[riera]] o [[canal]] en la finalitat de contindre l'[[aigua]] en el [[llit]] fluvial per al seu posterior aprofitament en abastiment o [[regadiu]], per a elevar el seu nivell en l'objectiu de derivar-la a canalisacions de rec, o per a la producció d'[[energia mecànica]] al transformar l'[[energia potencial]] de l'almagasenament en [[energia cinètica]] i esta novament en mecànica al accionar la força de l'aigua un element mòvil. L'energia mecànica pot aprofitar-se directament, com en els antics [[molin]]s, o de forma indirecta per a produir [[energia elèctrica]], com se fa en les [[central hidroelèctrica|centrals hidroelèctriques]]. Atra funció d'alguns pantans es contindre les avingudes produïdes per pluges torrencials que podrien inundar àrees rurals o agrícoles aigües avall. | En [[ingeniera]] se denomina '''presa''' o '''represa''' (en [[Suramèrica]] existixen atres denominacions com '''tranque''') a un mur fabricat en [[pedra]], [[formigó]] o materials solts, que se construïx habitualment en una passera sobre un [[riu]], [[riera]] o [[canal]] en la finalitat de contindre l'[[aigua]] en el [[llit]] fluvial per al seu posterior aprofitament en abastiment o [[regadiu]], per a elevar el seu nivell en l'objectiu de derivar-la a canalisacions de rec, o per a la producció d'[[energia mecànica]] al transformar l'[[energia potencial]] de l'almagasenament en [[energia cinètica]] i esta novament en mecànica al accionar la força de l'aigua un element mòvil. L'energia mecànica pot aprofitar-se directament, com en els antics [[molin]]s, o de forma indirecta per a produir [[energia elèctrica]], com se fa en les [[central hidroelèctrica|centrals hidroelèctriques]]. Atra funció d'alguns pantans es contindre les avingudes produïdes per pluges torrencials que podrien inundar àrees rurals o agrícoles aigües avall. | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
Existixen numerosos tipos, començant en el que pot parlar-se de pantans fixes o mòvils, pero primer tenim classificar-los en dos grans grups segons la seua estructura i segons els materials utilisats en la seua construcció. | Existixen numerosos tipos, començant en el que pot parlar-se de pantans fixes o mòvils, pero primer tenim classificar-los en dos grans grups segons la seua estructura i segons els materials utilisats en la seua construcció. | ||
[[File:Presa | [[File:Presa de Aldeadavila.jpg|thumb|left|200px|Pantà de tipo gravetat]] | ||
=== Segons la seua estructura === | === Segons la seua estructura === | ||
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
* [[Pantà de Vajont]], pantà situat en Venècia, Itàlia que sofrí una catàstrofe. | * [[Pantà de Vajont]], pantà situat en Venècia, Itàlia que sofrí una catàstrofe. | ||
* [[Pantans d'Argentina]] | * [[Pantans d'Argentina]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* ''Manuale dell'Ingegnere''. Edició 81. Editat per Ulrico Hoepli, Milà, 1987. ISBN 88-203-1430-4 | * ''Manuale dell'Ingegnere''. Edició 81. Editat per Ulrico Hoepli, Milà, 1987. ISBN 88-203-1430-4 | ||