| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Archiu:Presaasuan.jpg|thumb|250px|[[Presa d'Asuán]]]] | + | [[Archiu:Presaasuan.jpg|thumb|250px|Presa d'Asuán]] |
| | | | |
| | En [[ingeniera]] se denomina '''presa''' o '''represa''' (en [[Suramèrica]] existixen atres denominacions com '''tranque''') a un mur fabricat en [[pedra]], [[formigó]] o materials solts, que se construïx habitualment en una passera sobre un [[riu]], [[riera]] o [[canal]] en la finalitat de contindre l'[[aigua]] en el [[llit]] fluvial per al seu posterior aprofitament en abastiment o [[regadiu]], per a elevar el seu nivell en l'objectiu de derivar-la a canalisacions de rec, o per a la producció d'[[energia mecànica]] al transformar l'[[energia potencial]] de l'almagasenament en [[energia cinètica]] i esta novament en mecànica al accionar la força de l'aigua un element mòvil. L'energia mecànica pot aprofitar-se directament, com en els antics [[molin]]s, o de forma indirecta per a produir [[energia elèctrica]], com se fa en les [[central hidroelèctrica|centrals hidroelèctriques]]. Atra funció d'alguns pantans es contindre les avingudes produïdes per pluges torrencials que podrien inundar àrees rurals o agrícoles aigües avall. | | En [[ingeniera]] se denomina '''presa''' o '''represa''' (en [[Suramèrica]] existixen atres denominacions com '''tranque''') a un mur fabricat en [[pedra]], [[formigó]] o materials solts, que se construïx habitualment en una passera sobre un [[riu]], [[riera]] o [[canal]] en la finalitat de contindre l'[[aigua]] en el [[llit]] fluvial per al seu posterior aprofitament en abastiment o [[regadiu]], per a elevar el seu nivell en l'objectiu de derivar-la a canalisacions de rec, o per a la producció d'[[energia mecànica]] al transformar l'[[energia potencial]] de l'almagasenament en [[energia cinètica]] i esta novament en mecànica al accionar la força de l'aigua un element mòvil. L'energia mecànica pot aprofitar-se directament, com en els antics [[molin]]s, o de forma indirecta per a produir [[energia elèctrica]], com se fa en les [[central hidroelèctrica|centrals hidroelèctriques]]. Atra funció d'alguns pantans es contindre les avingudes produïdes per pluges torrencials que podrien inundar àrees rurals o agrícoles aigües avall. |
| Llínea 25: |
Llínea 25: |
| | | | |
| | Existixen numerosos tipos, començant en el que pot parlar-se de pantans fixes o mòvils, pero primer tenim classificar-los en dos grans grups segons la seua estructura i segons els materials utilisats en la seua construcció. | | Existixen numerosos tipos, començant en el que pot parlar-se de pantans fixes o mòvils, pero primer tenim classificar-los en dos grans grups segons la seua estructura i segons els materials utilisats en la seua construcció. |
| − | [[File:Presa Aldeadávila desembalsando.JPG|thumb|left|200px|Pantà de tipo gravetat]] | + | [[File:Presa de Aldeadavila.jpg|thumb|left|200px|Pantà de tipo gravetat]] |
| | | | |
| | === Segons la seua estructura === | | === Segons la seua estructura === |
| Llínea 83: |
Llínea 83: |
| | * [[Pantà de Vajont]], pantà situat en Venècia, Itàlia que sofrí una catàstrofe. | | * [[Pantà de Vajont]], pantà situat en Venècia, Itàlia que sofrí una catàstrofe. |
| | * [[Pantans d'Argentina]] | | * [[Pantans d'Argentina]] |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | * ''Manuale dell'Ingegnere''. Edició 81. Editat per Ulrico Hoepli, Milà, 1987. ISBN 88-203-1430-4 | | * ''Manuale dell'Ingegnere''. Edició 81. Editat per Ulrico Hoepli, Milà, 1987. ISBN 88-203-1430-4 |